El takelma - təˈk|Ɛ|l|m|ə - és la llengua ameríndia parlada pels takelmes, originaris del sud-oest d'Oregon. L'autònim usat pels takelmes era taakelmàʔn (de < taa-kemá-aʔn: a.lo.llarg-riu-persona, 'persona [que viu] al llarg del riu').
Les primeres dades lingüístiques sobre el takelma van ser recopilats per Hazen (1857), Barnhardt (1859), Dorsey (1884), St. Claire (1903-04). El principal treball és el realitzat per Sapir que va treballar amb una sol parlant, Frances Johnson (Gwísgwashãn), durant un mes i mig en l'estiu de 1906 a la reserva de Siletz, sobre la base d'aquest treball Sapir va publicar un esbós gramatical (1912) i va recollir nombrosos textos. F. Johnson parlava baix takelma (takelma pròpiament dit). En 1933 Harrington va compilar un diccionari treballant amb F. Johnson i altres dues parlants. En 1934 Philip Drucker treballà amb un parlant anomenat Willie Simmons, parlant de latkawa (hanesak).
Dialectes
Relacions genealògiques
El takelma és una llengua aïllada, alguns autors proposen que podria existir parentiu amb el kalapuya i parlen d'una família takelmana (o takelma-kalapuyana) al costat de les llengües kalapuya. No obstant això, una recent publicació de Tarpent i Kendall (1998) troba aquesta relació infundada en raó a les extremes diferències entre les estructures morfològiques del takelma i de les llengües kalapuya.
Àdhuc subsisteix molta especulació sobre si el takelma (juntament amb el grup kalapuya i uns altres) pugui formar part de la hipotètica macrofamília penutiana, d'acord amb la tesi d'Edward Sapir de 1922 The Takelma Language of Southwestern Oregon.
Fonologia
L'inventari de consonants del takelma és el següent:
Lèxic
- - un
- - dos
- - tres
- - quatre
- - cinc
- - sis
- - set
- - vuit
- - nou
- - deu
