Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire. És el punt o lloc d'articulació més ampli i per aquest motiu es pot dividir en palatal i post-palatal per precisar més com es fa un determinat fonema (tot i que aquesta distinció no es recull a la transcripció de l'AFI).
En català
En català, els sons [ɲ], [ʎ], [j] són palatals.
També se solen considerar palatals els sons [ʒ], [ʃ] encara que estrictament parlant tenen un punt d'articulació postalveolar més avançat.
En altres llengües
El so palatal més freqüent entre les llengües és [j], seguit de [ɲ]. Per assimilació, molts sons es poden convertir en palatals quan entren en contacte amb un fonema amb aquesta articulació.
Alguns exemples de consonants palatals en llengües properes:
| AFI | Descripció | Exemple | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Llengua | Ortografia | AFI | Significat | ||
| oclusiva palatal sonora | letó | ģimene | família | ||
| oclusiva palatal sorda | hongarès | hatty | cigne | ||
| fricativa palatal sonora | castellà (peninsular) | yema | rovell d'ou | ||
| fricativa palatal sonora | grec modern | γυναίκα (gineka) | dona | ||
| fricativa palatal sorda | alemany | nicht | no | ||
| nasal palatal | català | any | any | ||
| lateral palatal | català | llac | llac | ||
| aproximant palatal | català | iaia | iaia | ||
