El secretari o serpentari (Sagittarius serpentarius) és una espècie d'ocell accipitriforme, l'única vivent de la família dels sagitàrids. Es tracta d'un rapinyaire gros, endèmic d'Àfrica. Roman a terra la major part del temps i sol habitar els herbassars oberts i les sabanes de la regió subsahariana. Fou descrit el 1779 per John Frederick Miller.
És fàcil de reconèixer per la seva grandària i el seu aspecte, que evoca un cos d'àguila amb potes semblants a les dels grúids que l'eleven a una alçària de fins a 1,3 metres. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cara nua i de color taronja rogenc, una cresta fosca al cap i les plomes majoritàriament grises, llevat de les plomes de vol, que són negres.
És considerat en perill d'extinció.
Morfologia
Fa 125-150 cm i té un bec típic dels rapinyaires, però les seves llargues potes semblen les d'una cigonya. A la part posterior del cap hi ha un pinzell de llargues plomes negres. Llargues rectrius centrals a la cua. Color general gris per sobre i blanc per sota. Les plomes cobertores, les rèmiges i part de les escapulars són negres. Per enlairar-se li cal fer una carrera, però una vegada s'aixeca, plana amb facilitat.
Ecologia
Excel·lent marxador, pot recórrer prop de 25 km diaris per la sabana a la cerca d'aliment. Atrapa les seves preses amb un cop amb les potes. Quan ataca una serp, fa servir les ales com a escut. Menja saltamartins, tortugues, rosegadors, serps, llangardaixos i altres petits vertebrats.
Construeix el niu a les branques d'un arbre mort. Pon dos o tres ous, que cova durant quaranta-cinc dies. Les cries romanen al niu uns vuitanta dies. Quan abandonen el niu ja són molt semblants als adults.
Relació amb els humans
Importància cultural
El secretari està representat en el mànec d'un ganivet d'ivori recuperat a Abu Zaidan a l'Alt Egipte, que data de la cultura Naqada III (c. 3200 aC). Aquest i altres mànecs de ganivets indiquen que el secretari probablement es va produir històricament més al nord del Nil.
El secretari ha estat tradicionalment admirat a Àfrica pel seu cridaner aspecte i la seva capacitat per a enfrontar-se a plagues i serps. Com a tal, sovint no se li ha molestat, encara que això està canviant a mesura que les observances tradicionals han disminuït. És una característica prominent en l'escut d'armes de Sud-àfrica, que va ser adoptat en 2000. Amb les seves ales esteses, representa el creixement, i la seva afició a matar serps és simbòlica com a protector de l'Estat sud-africà contra els enemics. Està en l'emblema de Sudan, adoptat en 1969. Apareix en la bandera presidencial sudanesa i en el segell presidencial. El secretari ha estat un motiu habitual dels països africans en els segells de correus: es coneixen més d'un centenar de segells de 37 emissors, entre els quals es troben algunes d'entitats emissores de segells com Ajman, Al-Manama i les Maldives, regions en les quals no existeix l'ocell, així com les Nacions Unides.
Els massais l'anomenen ol-enbai nabo, o "una fletxa", en referència a les plomes de la seva cresta. Han utilitzat parts de l'ocell en la medicina tradicional: les seves plomes podien cremar-se i el fum resultant inhalar-se per a tractar l'epilèpsia, el seu ou podia consumir-se amb te dues vegades al dia per a tractar els maldecaps, i la seva grassa podia bullir-se i beure's per al creixement dels nens o la salut del bestiar. El poble xhosa anomena l'ocell inxhanxhosi i se li atribueix una gran intel·ligència en el folklore. Els zulús l'anomenen intungunono.
El biòleg alemany Ragnar Kinzelbach va proposar en 2008 que el secretari estava registrat en l'obra del segle xiii De arte venandi cum avibus de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Frederic II. Descrit com a bistarda deserti, va ser confós amb un pioc salvatge. El més probable és que Frederic conegués l'ocell a través de fonts egípcies. El sacerdot i viatger francès del segle xvi André Thevet també va escriure una descripció d'un misteriós ocell en 1558 que ha estat comparat per Kinzelbach amb aquesta espècie.
En la pel·lícula de Disney L'aprenenta de bruixa, un dels residents de Naboombu, l'ajudant del rei Leònides, és un secretari-ocell. Tant l'ocell secretari com el rei tenen la veu de Lennie Weinrib.
En l'anime Aggressive Retsuko, Washimi, la secretària del president de la companyia, és un ocell secretària.
En el film de l'any 2024 Flow, l'ocell que acompanya al gat i forma part del grup en el vaixell és un secretari. No obstant això, té hàbits que no coincideixen amb l'animal en el qual es basa. Per exemple, en la pel·lícula s'alimenta de peixos, la qual cosa no menja en el seu hàbitat natural, on prefereix insectes, mamífers petits i serps. També, en el llargmetratge es pot veure en un grup del voltant de 10-15 exemplars, un hàbit ocasional en l'espècie quan s'ajunten en una àrea amb un recurs necessari per a l'esbart (en la pel·lícula esmentada es podia tractar d'un lloc amb terra ferma després de la inundació i població permanent de peixos). Després l'ocell se separa del grup i viatja amb el protagonista en el vaixell, comportament més comú, ja que la majoria de secretaris s'albiren o solitaris o en parella.
Amenaces i conservació
En 1968 l'espècie va passar a estar protegida per la Convenció Africana sobre la Conservació de la Naturalesa i els Recursos Naturals. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) va incloure al secretari en 2016 com a espècie vulnerable i com en perill en 2020, a causa d'un recent i ràpid declivi en tota la seva àrea de distribució. Encara que està molt estesa, l'espècie està escassament distribuïda al llarg de la seva àrea de distribució; en 2016 es va estimar que la seva població oscil·lava entre 6.700 i 67.000 individus. El seguiment a llarg termini en tota Sud-àfrica entre 1987 i 2013 ha demostrat que les poblacions han disminuït en tot el país, fins i tot en àrees protegides com el parc nacional Kruger a causa de la invasió d'arbustos, un augment de la coberta vegetal alta, el que provoca la pèrdua de l'hàbitat obert que l'espècie prefereix.
Com a població, el secretari es veu amenaçat principalment per la pèrdua d'hàbitat deguda a la fragmentació per les carreteres i el desenvolupament i la sobrepastura dels pasturatges pel bestiar. S'ha registrat una certa adaptació a zones alterades, però la tendència és al declivi.
En captivitat
La primera cria amb èxit d'un ocell secretari en captivitat es va produir en 1986 en el Zoològic de la Ciutat d'Oklahoma. Encara que els ocells secretors normalment construeixen els seus nius en els arbres en la naturalesa, els ocells captius en el zoològic van construir els seus en el sòl, la qual cosa els va deixar exposats a la depredació dels mamífers salvatges locals. Per tant, el personal del zoo retirava els ous del niu cada vegada que els posaven per a poder incubar-los i fer-los néixer en un lloc més segur. L'espècie també s'ha reproduït i criat en captivitat en el San Diego Zoo Safari Park.
Enllaços externs
- (castellà) SECRETARIO (Sagittarius serpentarius) A_VES.
