La piula gorja-roja o piula gola-roja (Anthus cervinus) és un ocell passeriforme de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que cria a l'extrem nord d'Europa i Àsia, fins al nord d'Alaska. Es tracta d'un migrant de llarga distància que en hivern es desplaça fins a l'Àfrica subsahariana, Àsia meridional i Oriental i costa occidental dels EUA. A Europa occidental es presenta com a divagant. Als països catalans és considerat un migrant rar i es produeixen escassos albiraments normalment en primavera, durant el pas prenupcial.
Noms populars
La piula gorja-roja és coneguda al País Valencià com titeta gola-roja, i a les illes com titina gola-roja.
Descripció
Aquesta espècie és una petita piula, mesura 14-15 cm amb dues barres dorsals blanques emmarcades per franges negres. L'adult és fàcilment identificable durant la temporada de cria per la cara i la gola de color vermell maó. En altres plomatges, és una espècie d'aspecte poc distingible, amb moltes franges marrons a la part superior i blanquinoses al mantell i amb marques negres sobre fons blanc en les parts inferiors. És molt similar en aparença a la titella (A. pratensis) i a la tardor s'assembla molt a la piula dels arbres (A. trivialis) però l'aspecte és més ratllat a causa del nombre més gran de franges a la cap, el dors, el flanc, el carpó i el pit. El vol de la piula gorja-roja és fort i directe, i emet un crit "psii" característic mentre vola.
Distribució i hàbitat
Ecologia
Alimentació
La piula gorja-roja és insectívora, com els seus parents, però també menja llavors.
Desplaçaments
És un migrador de llarga distància que hiverna a l'Àfrica, el sud-est asiàtic i l'oest d'Alaska. És divagant a l'Europa occidental.
A Catalunya és un ocell rar, divagant, més regular a la primavera que a la tardor.
Reproducció
Cria a l'extrem nord d'Europa i al Paleàrtic, amb un punt de suport al nord d'Alaska. El niu es construeix a terra, sovint al costat d'un matoll d'herba, en prats aspres o en un monticle en un aiguamoll. Està fet d'herbes seques i cítrics amb un folre suau de pèl de ren o plomissol. La femella pon de quatre a sis ous i els incuba durant gairebé dues setmanes. Les cries volen i estan llestes per abandonar el niu uns dotze dies després.
Estat de conservació
La piula gorja-roja té una àrea de distribució molt àmplia i s'ha estimat que la població mundial és d'uns dos milions d'individus. La UICN la classifica com a espècie en risc mínim, ja que es creu que la població és estable i no s'enfronta a amenaces particulars.
Taxonomia i etimologia
La piula gorja-roja va ser descrita per primer cop l'any 1811 pel zoòleg prussià Peter Simon Pallas amb el nom binomial Motacilla cervina i la localitat tipus "Kolyma".
És una espècie monotípica, és a dir que no se li reconeix cap subespècie.
El nom genèric Anthus és el nom d'un petit ocell de praderies, i l'epítet específic «cervinus» significa “color cérvol”, de «cervus», “cérvol”.
