Maria Stuart (en alemany: 'Maria Stuart') és una obra clàssica de Friedrich von Schiller publicada l'any 1800. Descriu els darrers dies de Maria I d'Escòcia. Estrenada el 14 de juny del 1800 a Weimar, es va utilitzar com a base per a l'òpera Maria Stuarda (1834) de Gaetano Donizetti.
Personatges
- Elisabet I d'Anglaterra
- Maria I d'Escòcia
- Robert Dudley, comte de Leicester
- George Talbot, 6é comte de Shrewsbury
- Guillem Cecil, 1 baró de Burghley, lord i gran tresorer
- Comte de Kent
- Wilhelm Davison, sotssecretari
- Amias Paulet, cavaller, guardià de Maria
- Mortimer, el seu nebot (personatge de ficció)
- Comte Aubespine, enviat de França
- Comte Bellièvre, ambaixador extraordinari de França
- Okelly, amic de Mortimer
- Drugeon Drury, segon guardià de Maria
- Melvil, el seu canceller
- Burgoyn, el seu metge
- Hanna Kennedy, la seua mainadera (personatge fictici)
- Margareta Kurl, la seua criada
Resum
Maria Stuart va ser empresonada al Castell de Fotheringhay, a Anglaterra, no sols per presumptament haver intentar assassinar el seu marit, Henry Stuart, sinó també, i més important, per la seua reclamació al tron anglés ocupat per sa cosina, la reina Elisabet I, la qual cosa segurament va dissuadir aquesta darrera d'empresonar-la. Dubta a condemnar-la a mort, i finalment l'envia a la presó espanyola, on visitaria els seus cosins.
Maria descobreix que en Mortimer (creat per Schiller), el nebot del seu administrador, està del seu costat. Li confia la seua vida, i li dona una carta per al comte de Leicester en què li demana ajut. Aquesta és una situació delicada per a Leicester, antic amant de Maria, que ara sembla que dona suport a la reina Elisabet.
Després de moltes peticions, a la fi permeten a Maria reunir-se amb la reina Elisabet (cosa que mai no va succeir). Aquesta trobada acaba en una amarga discussió a causa de la negativa de Maria a sotmetre's a Elisabet.
Per complicar les coses, Mortimer intenta alliberar Maria per força (en una versió dramatitzada de la conspiració fallida de Babington). Com que aquest intent fracassa, se suïcida.
En acabant, Elisabet decideix signar la sentència de mort de Maria. Insisteix que l'única raó per la qual la signa és el desig del poble que Maria Stuart mora.
L'ordre judicial signada es va lliurar sense instruccions clares al sotssecretari de la reina, Davison. Ella en traslladà la responsabilitat. Davison, no sabia què fer-ne, i Burghley aprofità la situació per a recuperar l'ordre judicial i confirmar la sentència de mort de Maria Stuart.
Adonant-se d'un error judicial, Elizabeth, angoixada, insisteix a alliberar Maria, que acaba de ser executada. Llavors condemna a Davison, que no ha seguit el seu consell, i expulsa Burleigh de la seua cort, per no haver rebut una autorització reial.
Nota
L'escena del suïcidi de Mortimer tenia els seus perills. El 6 de desembre del 2008 al Burgtheater, l'actor alemany Daniel Hoevels es va apunyalar al coll mentre interpretava Mortimer. Se suposa que el suïcidi es feu amb un ganivet rom, que, en haver estat malmés, havia estat substituït per un d'afilat.
