El lleure és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions, no relacionada amb el treball o altres obligacions (religioses, polítics, escolars, familiars…), ni tampoc amb les necessitats vitals (menjar, dormir). És el temps al qual hom té llicència de fer el que vulgui. Durant molt de temps va ser un privilegi de la classe alta. Des de l'inici del segle xx amb la progressiva reducció del temps de treball i la conquesta del dret a vacances el lleure es va generalitzar. En conseqüència, s'ha desenvolupat tot un sector mercantil que ofereix activitats per omplir el temps llibre i tota un sèrie d'activitats de lleure organitzat, sigui per a adults o joves.
Segons el sociòleg Joffre Dumazedier (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques que va anomenar "funcions 3D", de diversió, descans i desenvolupament personal. En la societat postindustrial contemporània, l'expansió del lleure i dels sectors econòmics –que d'alguna manera li estan destinats– fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l'espectacle i del coneixement.
L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, aporta algun gaudi o plaer a qui la practica. Enllà del simple fet de passar una bona estona i pot tenir efectes positius més en la salut, el desenvolupament d'amistats i la xarxa social, ensinistrar una aptitud o talent… El límit entre una activitat de lleure i una activitat «obligada» no és sempre clar i pot evolucionar, sobretot en activats que no es poden fer sol. Per exemple per la persona que fa un esport d'equip o fa part d'una tropa de teatre amateur, es pot sentir obligada, perquè quan no hi va, bloqueja el joc dels altres. La llibertat rau en el fet que a l'inici es pot triar i canviar l'activitat, com que surt de les obligacions. Cuinar, per exemple, pot ser una activitat de lleure per una persona, mentrestant que per una altra és una càrrega.
Lleure organitzat
El lleure millora la qualitat de vida de les persones i porta diferents beneficis, molts d'ells relacionats amb la salut mental i les relacions socioafectives. Ajuda de forma directa a la salut mental, perquè es treballa la creativitat i el desenvolupament personal, ja que dona una regulació de la vida mitjançant les relacions d'afiliació que precisament sorgeixen del lleure. En la societat actual trobem el lleure en espais d'intervenció educativa mitjançant activitats d'esbarjo.
Lleure productiu
El lleure productiu és un terme compost pels conceptes lleure i producció. Per definició, és una activitat productiva en el temps de lleure, és a dir, no laboral. Com a activitat de lleure que és, el lleure productiu es viu com a activitat lliurement escollida, reconfortant, plaent, propícia per al creixement i el gaudi personal. Com a activitat productiva, aporta béns materials i serveis, que normalment són d'autoconsum o intercanvi en un context alternatiu al mercat.
El lleure productiu abasta potencialment un ampli ventall d'activitats. Una de les més desenvolupades és el lleure agrari, o agricultura urbana. En el lleure agrari, la persona conrea un hort amb la finalitat de gaudir del temps de lleure, però també per a obtenir hortalisses per a l'autoconsum. No pertanyen a aquesta categoria el llaurador (o pagès), que cultiva la terra com a professional, o el jardiner afeccionat, que no cerca cap finalitat productiva.
El voluntariat també forma part de l'àmbit del lleure productiu, en la mesura que la persona dedica el seu temps lliure a la creació i manteniment de serveis a la comunitat.
Etimologia
El verb i el substantiu «lleure» prové del verb impersonal llatí licet, «ésser permès, ésser possible», que també va donar «llicència». El llatí utilitzava otium (oci), l'estat «normal» dels romans ben estants (amb llur colla d'esclaus) amb la seva negació negotium («negoci», els temps quan hom tenia obligacions, i no era llibre). En català contemporani «lleure» i «oci» són considerats sinònims. Oci de vegades significa també el temps de no fer res. En grec clàssic s'utilitzava la paraula σχολή [skholè], que significava «temps lliure, mandra, descan» el que va evolucionar vers la paraula escola, com que formar-se era el privilegi de la gent que tenia temps lliure.
Tipus
- Oci nocturn: tracta de tot l'oci o lleure associat a la nit i activitats que s'hi desenvolupen: bars, discoteques i altres llocs on la música, les drogues i la beguda són els pilars centrals.
- Oci espectacle: és l'oci relacionat amb els espectacles, entre els quals es poden distingir els culturals, com ara teatre, sarsuela, òpera, cine d'altres on el participant és actor principal del seu lleure. Aquest tipus de lleure també es coneix com a oci experiencial.
Utilitzant com a criteri la participació de les persones, es poden distingir dos tipus de lleure:
- Oci actiu: el temps lliure que un individu o individus dediquen a fer activitats que enriqueixen la seva persona (teatre, lectura).
- Oci passiu: el temps lliure que un individu dedica a fer activitats que no produeixen cap tipus d'enriquiment personal.
Activitats
L'oci actiu es basa en la realització d'activitats. Les activitats poden classificar-se en:
- Individuals
- En companyia
- En parella; moltes activitats es basen en la participació de dues persones (es podria estendre el concepte a la parella formada per una persona i una mascota)
- Algunes activitats que incorporen vehicles (bicicleta, veler, motocicleta,...) permeten dues varietats molt diferents si la parella fa servir un únic vehicle o dos.
- En petits grups, de tres o quatre persones.
- Grups mitjans: entre dotze i cinquanta persones
- Grups grans o col·lectius
- En parella; moltes activitats es basen en la participació de dues persones (es podria estendre el concepte a la parella formada per una persona i una mascota)
Agrupacions físiques
El lleure cultural en grups de persones pot presentar-se de moltes maneres. Les agrupacions tradicionals requerien una seu física i, eventualment, locals especialitzats.
Places i llocs públics
Al llarg del temps alguns llocs públics serviren de llocs de reunió per a l'oci i el negoci. Hi ha casos que el nom ha perdurat: stoa, àgora,...
Fonts, pous i safareigs públics
En absència d'aigua corrent (de forma habitual o esporàdica) és obligatori anar a una font i omplir els càntirs o recipients moderns. Passa el mateix amb els pous. El temps d'omplir pot ser curt, però sovint cal fer petites cues que fan imprescindible la relació social.
El cas dels safareigs és més conegut i comentat. L'estona de rentar roba és més larga i permet interaccionar millor amb les persones presents.
Ateneus
Les entitats culturals han fet un paper molt important en la societat catalana d'avui. Actualment existeixen uns 400 ateneus a Catalunya que formen part de 4000 associacions. Aquestes entitats impulsen els valors de la solidaritat, la integració social, l'acolliment, etc. Mitjançant la formació, l'accés a la cultura, la defensa de la llengua, etc. Enforteixen la societat catalana.
En l'actualitat hi ha una associació d'ateneus anomenada Federació d'Ateneus de Catalunya, una agrupació formada per molts ateneus i creada l'any 1983. En aquesta associació s'hi solen ajuntar ateneus que creuen en l'ajut públic.
Clubs de lectura
Grups de teatre d’afeccionats
Corals
Bars d’ambient familiar
En pobles petits i barris, aprofitant el local comercial d’un bar, hi ha una munió de relacions possibles entre els usuaris clients. El bar ha estat un dels protagonistes principals d'algunes sèries de televisió: Estació d'enllaç (sèrie de televisió), Jet-Lag, Lo Cartanyà,...
Petanca
A banda de la part esportiva, un bon exemple de lleure productiu, les característiques del joc permeten relacions socials d'un gran interès a peu de pistes.
Enllaços externs
- «Lleure amb seguretat». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
