factograf
CA
Sign in

matemàtic prussià

Carl Neumann

Carl Neumann

Key facts

data de naixement7 de maig del 1832
data de defunció27 de març del 1925
formació aUniversitat de Königsberg
ocupaciómatemàtic, professor universitari
lloc de naixementKönigsberg
lloc de defuncióLeipzig
ocupadorUniversitat de Tübingen
càrrecGeheimrat
premi rebutOrde del Mèrit de les Arts i les Ciències
obra notableCondició de frontera de Neumann
All data from the card 14
Naixement
(de) Carl Gottfried Neumann 7 maig 1832 Königsberg (Regne de Prússia)
Mort
27 març 1925 (92 anys)Leipzig (República de Weimar)
Sepultura
Neuer Johannisfriedhof 51° 19′ 40″ N, 12° 23′ 41″ E / 51.327649°N,12.394762°E
Formació
Universitat de Königsberg - doctor (–1856)Universitat de Halle - habilitació universitària (1856–1858)Liceu de la Ciutat Vella de Königsberg (–1850)
Tesi acadèmica
De problemate quodam mechanico, quod ad primam integralium ultraellipticorum classem revocatur (1856 )
Director de tesi
Friedrich Julius Richelot i Ludwig Otto Hesse
Camp de treball
Equació integral i matemàtiques
Lloc de treball
Leipzig Tübingen
Ocupació
matemàtic, professor universitari
Ocupador
Universitat de Leipzig (1868–1911) Universitat de Tübingen (1865–1868) Universitat de Basilea (1863–1865) Universitat de Halle (1858–1863)
Localització dels arxius
Biblioteca Estatal i Universitària de Göttingen [ Cod. Ms. K. Neumann]
Cònjuge
Hermine Mathilde Elise Klose
Pares
Franz Ernst Neumann i Florentine Neumann
Germans
Friedrich Julius NeumannLuise NeumannFranz Ernst Christian Neumann


Carl Neumann (alemany: Carl Gottfried Neumann) (Königsberg, 7 de maig de 1832 - Leipzig, 27 de març de 1925) va ser un matemàtic i físic alemany.

Vida i obra

El seu pare era el físic Franz Ernst Neumann i la seva mare era cunyada del matemàtic Friedrich Bessel. Va fer els seus estudis a Königsberg, on va establir relacions d'amistat amb els seus professors universitaris, Richelot i Hesse. Després d'obtenir el doctorat el 1855, va llegir la seva tesi d'habilitació a la universitat de Halle el 1858, sota la supervisió d'Eduard Heine.

A continuació va estar fent de professor ajudant a les universitats de Halle (1858-1863), Basilea (1863-1865) i Tubinga (1865-1868). El 1869 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Leipzig, substituint el difunt Moebius. La resta de la seva carrera acadèmica serà en aquesta universitat de la que es va retirar el 1911.

El 1864 es va casar amb Hermine Mathilde Elise Klose, qui va morir el 1875 sense haver tingut descendència.

Des de 1869, Neumann va ser fundador i editor (juntament amb Alfred Clebsch) de la prestigiosa revista Mathematische Annalen, que encara es publica avui en dia.

La seva lliçó inaugural a la universitat de Leipzig el 1869, va ser tota una declaració de principis, en la que establia la necessitat d'axiomatització de la física, de tal forma que les matemàtiques permetin el desenvolupament d'una teoria.

Tot i dedicar gairebé tota la seva recerca a la física matemàtica, Neumann no va entrar mai en les discussions dels principis sinó que només va estar interessat en el seu vessant matemàtic, deixant als físics l'experimentació. Els seus treballs més importants van ser en electrodinàmica, fent ús del concepte de potencial.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carl Neumann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Wussing, H. «Neumann, Carl Gottfried» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 maig 2017].

Read next

In 21 languages

Text from Wikipedia, CC BY-SA 4.0 · Source article