factograf
CA
Sign in

matemàtic alemany

Alfred Clebsch

Alfred Clebsch
All data from the card 14
Naixement
(de) Rudolf Friedrich Alfred Clebsch 19 gener 1833 Königsberg (Regne de Prússia)
Mort
7 novembre 1872 (39 anys)Göttingen (Regne de Prússia)
Causa de mort
diftèria
Sepultura
Cementiri Bartholomäus 51° 32′ 27″ N, 9° 55′ 53″ E / 51.54081°N,9.93147°E
Formació
Universitat Frederic Guillem de Berlín - habilitació universitària (–1858)Universitat de Königsberg - doctor (1850–1854)Liceu de la Ciutat Vella de Königsberg (–1850)
Tesi acadèmica
De motu ellipsoidis in fluido incompressibili viribus quibuslibet impulsi (1854 )
Director de tesi
Franz Ernst Neumann
Camp de treball
Geometria algebraica, matemàtiques i àlgebra abstracta
Ocupació
matemàtic, professor universitari, físic
Ocupador
Universitat de Giessen (1863–1868) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1858–1858) Escola Politècnica de Karlsruhe (1858–1863) Universitat de Göttingen
Membre de
Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen
Company professional
Paul Gordan
Estudiant doctoral
Alexander von Brill, Anton Schell, Gottlob Frege i Sigmund Gundelfinger
Localització dels arxius
Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zúric [ CH-001807-7:Hs 206]

Alfred Clebsch (alemany: Rudolf Friedrich Alfred Clebsch) (Königsberg, 19 de gener de 1833 - Göttingen, 7 de novembre de 1872) va ser un matemàtic alemany, cofundador de la revista Mathematische Annalen.

Biografia

Després dels seus estudis a l'escola secundària Altstädtisches Institit de Königsberg, on va fer amistat amb Carl Neumann, va ingressar a la universitat de Königsberg on ve rebre classes de Ludwig Otto Hesse, Friedrich Julius Richelot i Franz Ernst Neumann, el pare del seu amic, que li va dirigir la tesi doctoral el 1854.

Després d'uns anys fent de professor de secundària a Berlín, el 1858 va ser nomenat professor de mecànica i geometria de l'Institut Tecnològic de Karlsruhe. El 1863 es va traslladar a la universitat de Giessen on va romandre cinc anys. El 1868 va ser nomenat per la universitat de Göttingen, on va ser el successor de Bernhard Riemann. Va morir sobtadament de diftèria quatre anys més tard.

Clebsch va conèixer Paul Gordan quan tots dos eren professors a Giessen, amb ell es va introduir en l'estudi de les funcions abelianes, el que va donar com a fruit el seu llibre conjunt de 1866 Theorie der Abelschen Functionen (Teoria de les funcions abelianes), en el qual van inteoduir els coeficients de Clebsch-Gordan que s'utilitzen avui en dia a la mecànica quàntica.

Va publicar un centenar d'articles, sobretot en teoria de la representació de superfícies i en teoria d'invariants. Karl Lindemann va publicar de forma pòstuma (1875 i 1891) els dos volums de les seves lliçons de geometria.

Galeria d'imatges

Tomba de Clebsch al Cementiri de Sant Bartomeu de Göttingen.
Tomba de Clebsch al Cementiri de Sant Bartomeu de Göttingen.
Superfície cúbica diagonal de Clebsch.
Superfície cúbica diagonal de Clebsch.
El seu nom figura al Memorial dels físics de Berlín.
El seu nom figura al Memorial dels físics de Berlín.
Graf de Clebsch.
Graf de Clebsch.
Placa commemorativa a la universitat de Göttingen.
Placa commemorativa a la universitat de Göttingen.
Coeficients de Clebsch-Gordan per a '"`UNIQ--postMath-00000001-QINU`"' a '"`UNIQ--postMath-00000002-QINU`"'.
Coeficients de Clebsch-Gordan per a a .
Portada del primer número del Mathematische Annalen.
Portada del primer número del Mathematische Annalen.
7 images

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Clebsch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Burau, Werner. «Clesch, Rudolf Friedrich Alfred» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 maig 2017].

In 25 languages

Text from Wikipedia, CC BY-SA 4.0 · Source article