1064

Països catalans i Occitània

• Barbastre, Conquesta d'al-Àndalus, Setge de Barbastre (1064)
  • Juny, comença el setge de Barbastre fet per una coalició cristiana en la que hi ha també cavallers normands.
  • Inicis d'agost, el duc Guillem VIII d'Aquitània pren la ciutat als sarraïns de Saragossa després de 40 dies de setge i els cristians massacren la població musulmana. Per aquest fet, Guillem rebrà el vexillum (estandard de Sant Pere) del papa Gregori VII. A l'abril de 1065 els musulmans recuperen la fortalesa de Barbastre i la seva guarnició és massacrada.

• Consagració de l'església del Monestir de Sant Llorenç del Munt.
• El comte de Cerdanya Ramon I fa donacions al monestir Sant Miquel de Cuixà.

Resta de la Península Ibèrica

• 20 de gener, Coïmbra: els exèrcits del rei Ferran I de Lleó comencen el setge de Coïmbra.

• 9 de juliol, Coïmbra: la ciutat és conquerida per Ferran I de Castella i nomena un mossàrab com duc de Portugal.

Europa, Imperi Romà d'Orient i Terra Santa

• 20 de gener - Györ, Regne d'Hongria: els fills de Béla I d'Hongria signen un acord de pau amb Salomó d'Hongria. Ladislau I d'Hongria, Géza I d'Hongria i Lampert reconeixen la sobirania de Salomó a canvi de rebre l'antic ducat del seu pare, que és un terç del regne.
• Primavera:
  • Harold Godwinson, comte de Wessex, va encallar a les costes de Normandia, on fou fet presoner per Guiu I, comte de Ponthieu, que el va lliurar a Guillem de Normandia, que el fa retenir presoner al castell de Beaurainville. Harold va obtenir la seva llibertat a canvi de jurar que donaria suport a la candidatura de Guillem al tron d'Anglaterra i que li jurés vassallatge.
  • Roger d'Hauteville intenta vanament conquerir Palerm, a l'emirat de Sicília.
• Abril - Gran Pelegrinatge alemany a Jerusalem: surt una gran expedició de pelegrins cap a Terra Santa guiats per Günter, bisbe de Bamberg, l'arquebisbe de Magúncia, Siegfried, i els bisbes Otó de Ratisbona i Guillem I d'Utrecht. Milers de persones segueixen aquesta expedició armada que s'acaba l'any 1065.
• 30 d'abril - 2 de maig, Holanda: l'emperador Enric IV el Sali ofereix una part de Frísia Occidental al bisbe d'Utrecht Guillem en detriment del jove Teodoric V d'Holanda. En aquests textos es cita per primera vegada el nom d'Holanda.
• 31 de maig, Màntua: un concili posa fí al cisme quan declara a Alexandre II com el papa legítim. L'Antipapa Honori II manté les seves reivindicacions sobre el tron pontifical fins que mori a l'any 1072.
• Geòrgia: els seljúcides ataquen i sequegen el país i ocupen Akhalkalaki abans de retirar-se sense signar la pau.
• Sàmxvilde, regne de Lorí: Bagrat IV de Geòrgia conquereix la capital del regne armeni de Lorí.
• Els reis Harald III de Noruega i Svend II de Dinamarca signen un acord de pau. Harald es torna a interessar en Anglaterra, regne del qual creu que té dret al tron.
• Siegburg, Sacre Imperi Romanogermànic: l'arquebisbe de Colònia Anno II hi funda l'abadia benedictina de Michaelsberg.
• Pisa: es comença a construir la Piazza dei Miracoli de la ciutat toscana, on hi ha el duomo de Pisa seguint el disseny de l'arquitecte Buscheto.

Imperi Romà d'Orient

• 16 d'agost (o 6 de juny) - Aní (antiga ciutat armènia): els turcs seljúcides sota les ordres d'Alp Arslan conquesten l'Armènia que formava part de l'Imperi Romà d'Orient i arrasen la capital, Aní i en massacren la seva població. Els armenis es dispersen. Únicament els restarà el regne korikain de Lorí, que serà independent en mans dels bagràtides fins a l'any 1118.
• Els petxenegs tornen a fer una nova invasió de l'Imperi Romà d'Orient travessant la Tràcia fins les portes de Constantinoble.
• El rei Salomó d'Hongria conquereix Belgrad després d'un setge de tres mesos, fet en represàlia contra els atacs dels búlgars al Regne de Polònia.
• Al Mezzogiorno hi ha revoltes als catapanats, quan alguns catapans donen suport a les revoltes dels vassalls de Robert Guiscard, com per exemple, Aboucharé.

Àfrica

• Dinastia almoràvit: durant el 1064 els almoràvits consoliden el domini al Magrib occidental i fan pressions militars sobre les rutes de l'or del Regne de Ghana.

Amèrica

• 4 de gener, Aztlán, actual Mèxic: els azteques emigren cap al sud d'aquesta ciutat, al centre de Mèxic.
• (o 1065) Volcà Cràter Sunset, actual Arizona: es forma el volcà quan viu la seva primera erupció entre els anys 1064 i 1065.
• Civilització tolteca: Tula manté la seva hegemonia tolteca com a centre polític i religiós de Mesoamèrica, mentre que les ciutats maies del nord de Yucatán continuen actives dins d’un model de reorganització política i comercial regional, sense col·lapse generalitzat, basat en xarxes d’intercanvi i prestigi simbòlic.

Àsia

• 27 d'abril - Imperi Seljúcida: comença el regnat del sultà Alp Arslan. Després d'enfrontar-se a les revoltes del seu cosí Kutulmich i del seu oncle Qâwurd al Kirmân, a qui perdona. D'aquesta manera, esdevé el sobirà únic de Pèrsia des del riu Oxus fins el Tigris.
• Alep, imperi fatimita - Imperi Seljúcida: el governador fatimita de Síria Badr al-Jamalí intenta un cop d'estat pro-fatimita però la revolta és sofocada per Musa Yabgu.
• Imperi Song: l’Estat Song de la Xina consolida un sistema de govern basat en funcionaris seleccionats pels exàmens imperials, reforçant l’administració i la fiscalitat; aquest procés prepara les Reformes de Wang Anshi (a partir de 1069), impulsades pel mateix Wang Anshi per enfortir l’Estat i limitar el poder de les elits locals.

Països Catalans i Occitània

• Beatriu I de Bigorra († 1095) fou comtessa de Bigorra de 1080 a 1095, i filla de Bernat II de Bigorra, comte de Bigorra, i de Clemència.

Europa i Imperi Romà d'Orient

• Bořivoj II de Bohèmia (m. 1124) fou duc de Bohèmia des del 1100 fins el 1107 i des del 1117 fins el 1120.

• Hugues de Flavigny, historiador i monjo benedictí francès, abat de Flavigny entre el 1097 i el 1100.
• Robert Fitz Richard (m. 1136), noble anglo-normand, fill de Sir Richard FitzGilbert de Clare, Lord de Clare i Tonbridge. Fou steward dels reis anglesos Enric I d'Anglaterra i Esteve d'Anglaterra que assolí el títol de lord.

Àsia

Xina

• Zitong: Danxia Zichun, monjo budista chan durant la Dinastia Song.
• Zhao Lingzhi, poeta i polític de la dinastia Song del Nord, conegut per l’obra Houqing lu (侯鯖錄), un text de notes literàries i assajos. (m. 1134)
• (vers) Mao Pang, funcionari i poeta, autor de poesia ci xinès.

Països catalans i Occitània

• Roger I de Foix, comte de Foix des del 1034 fins a la seva mort i co-comte de Carcassona (com a Roger II). El 1034 a la mort del seu pare rebé el senyoriu de Foix però ell fou el primer a titular-se comte de Foix.

Resta de la Península Ibèrica

• 15 d'agost - Taifa de Niebla: Ibn Hazm, fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí que exercí com a visir del califa Abd ar-Rahman V.

Europa i Imperi Romà d'Orient

• 28 de juny: Enric I de Dabo, comte de Dabo i d'Eguisheim des del 1049, membre de la dinastia dels eticònides.
• Setembre, Península Itàlica: Mauger d'Altavilla, cavaller normand que particià a la Conquesta normanda de la Itàlia meridional des de la dècada del 1050.
• Octubre: Atenulf II de Gaeta, duc de Gaeta des del 1062 sota la regència de la seva mare Maria de Gaeta.
• 15 d'octubre, Mazara del Vallo, emirat de Sicília: Ibn Rachik (n. vers 1000), escritor i poeta magribí que mor exiliat a Sicília.
• 17 d'octubre, Gubbio, península Itàlica: sant Rodolf de Gabrielli (n. 1034), monjo eremita camaldulès, bisbe de Gubbio, que fou canonitzat sant per l'església catòlica.
• Turlich-og, Ardgar mac Lochlainn, rei d'Ailech, Irlanda, des del 1061 fins el 1064.
• Roma, Donnchad mac Briain, rei de Munster des del 1014 al 1023 i durant el 1064 i Ard ri Érenn del 1040 al 1064.

• Armagh, illa d'Irlanda: Dub dá Leithe, abat d'Armagh.
• (o 1065) Roma: Echmarcach mac Ragnaill va ser un cabdill nòrdic-gaèlic, Senyor de les Illes i monarca viking del regne de Dublín i gran part de Galloway.
• Regne de França: Gozelo I de Montaigu, comte de Montaigu i senyor de Rochefort.
• Guillem VI d'Alvèrnia (n. 1000), comte d'Alvèrnia.
• (vers) Guillem Astanove I de Fezensac, comte de Fesensac des del 1032.
• (vers) Gal·les: Llywelyn Aurdorchog, noble gal·lès que fou Primer Ministre del rei de Gal·les Gruffydd ap Llywelyn.
• Magúncia, Sacre Imperi Romanogermànic: Yaakov ben Yakar (n. 990), talmudista jueu alemany, conegut com el mestre de Rachi.

Àsia

• 29 de novembre - Imperi Seljúcida: Amid-al-Mulk al-Kundurí fou visir del primer sultà seljúcida Toghril Beg (1055 - 1063). Juntament amb el visir Nidham-al-Mulk, que va servir a Alp Arslan i a Malik Shah I, fou el visir més important del període seljúcida.
• 19 de desembre - Japó: Fujiwara no Nagaie noble i poeta del gènere yamato-uta japonès del Període Heian (n. 1005).
• Dinastia Chalukya, Índia - Akkadevi, princesa de la dinastaia Chalukya de Karnataka i governadora de Kishukādu. Era germana del rei Jayasimha II dels Chalukya Occidentals.
• Monestir Reting, Lhasa, Tibet: Dromtön monjo budista tibetà, principal deixeble d'Atisha, que va iniciar l'ecola Kadam del budisme tibetà i que va fundar el monestir Reting (n. 1104-1005).
• Imperi Seljúcida: Kutalmix, príncep seljúcida, origen de la branca que va fundar el Soldanat de Rum. Va morir quan va caure d'un cavall quan fugia després de ser derrotat pel sultà Alp Arslan.
• Imperi Song: Yi Yuanji (n. 1000) fou un pintor xinès que va viure sota la dinastia Song del Nord.