Yamato-uta

Waka (和歌, literalment 'poema japonès') o yamato-uta és un gènere de la poesia japonesa clàssica i un dels principals gèneres de la literatura japonesa. El terme es va gestar durant el període Heian, i es feia servir per a distingir la poesia en llengua japonesa de la poesia kanshi (poesia escrita en xinès per poetes japonesos), i més endavant del renga.

El terme waka originàriament incloïa un nombre de formes diferents, principalment el tanka (短歌, 'poema curt') i el choka (長歌, 'poema llarg'), però també el bussokusekika, el sedoka (旋頭歌, 'poema arremolinat') i el katauta (片歌, 'fragment de poema'). Aquestes tres últimes formes, però, van caure en desús a principis del període Heian, i el choka va desaparèixer ben poc després. Així, el terme waka va acabar referint-se només al tanka.

El poeta i crític japonès Masaoka Shiki va crear el terme tanka a principis del segle xx per al seu enunciat: El waka s'hauria de renovar i modernitzar. Fins llavors, als poemes d'aquesta naturalesa se'ls anomenava waka o simplement uta ('cançó, poema'). Haiku és un terme que també va inventar ell, i el va fer servir a la seva revisió del hokku inicial autònom, amb la mateixa idea.

Tradicionalment, el waka en general no ha tingut cap concepte de la rima (de fet, certes disposicions amb rimes, fins i tot les accidentals, es consideraven espantosos errors en un poema), ni dels versos (línies). En lloc del vers, el waka té la unitat (連) i la frase (句). Tanmateix, sovint les unitats o les frases es converteixen en versos quan es tradueixen als idiomes occidentals.