

L'any 1051 és un any comú començat en dimarts. És el segon any de la dècada del 1050 i el cinquanta-unè any del segle xi i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1051 comença el regnat de l'emperadriu romana d'Orient Teodora Porfirogènita (germana de Zoè Porfirogènita), Enric I de França s'uneix en matrimoni amb Anna de Kíev, Eduard el Confessor d'Anglaterra exilia a Godwin de Wessex, Hilarió de Kíev esdevé el primer metropolità nadiu de l'església ortodoxa oriental i es redacta la primera versió del Codi Rus.
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1051 són Enric III, el papa Lleó IX; Constantí IX i Teodora, emperadors de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.
Esdeveniments
Països Catalans
- Ramon Berenguer I es casa amb Blanca de Narbona.
- Comtat de Provença: inici del comtat de Jofré II de Provença després de la mort del seu pare juntament amb el seu oncle Guifré I de Provença i la seva cosina Emma de Provença. Governarà fins a la seva mort, al 1063.
Europa
- 19 de maig - Reims, Regne de França: Enric I de França s'uneix en matrimoni amb Anna de Kíev.
- Estiu - Mezzogiorno: el comte de la Pulla i Calàbria Drogo d'Hauteville es troba amb el papa Lleó IX al sud d'Itàlia. El papa havia estat envait per l'emperador Enric III del Sacre Imperi amb l'objectiu de restablir la "llibertat de l'església catòlica". Drogo es veu forçat a procurar que els normands deixin de fer pillatges als territoris longobards. Quan torna a la Pulla, Drogo és assassinat per una conspiració romana d'Orient.
Sacre Imperi Romanogermànic
- 2 de juliol, Goslar: es consagra la catedral de Goslar.
- Tardor - serralada de Vértes, actual Hongria: Batalla de Vértes. L'emperador Enric III del Sacre Imperi intenta envaïr el regne d'Hongria però és derrotat pel rei Andreu I d'Hongria i el seu germà, el llavors duc Béla I d'Hongria. Aquesta batalla és deguda a que els emperadors Conrad II i Enric III havien tractat el regne d'Hongria com un estat vassall des del conflicte successori posterior a la mort del rei Esteve I d'Hongria (1038). Com a resultat de la victòria, Andreu I cedeix un terç del seu regne (ducat d'Hongria) a Béla, que esdevé autònom. Després d'haver de retirar-se, l'emperador llançarà una nova batalla l'any 1052, la batalla de Pozsony (Bratislava).
- Comtat de Savoia: inici del regnat d'Odó I de Savoia que succeeix al seu germà Amadeu I de Savoia. Odó exten el territori de Savoia degut a que l'any 1046 s'havia casat amb Adelaida de Susa, hereva de Torí i el Piemont.
- Riquilda d'Hainaut, hereva del comtat d'Hainaut es casa en segones núpcies amb el futur Baduí VI de Flandes.
- Al nord d'Itàlia, el teòleg Pedro Damiáno escriu el Líber Gomorrhianus (‘llibre gomorrià’), en el que descriu vàries formes de sexe homosexual, denunciant que eran prácticas comuns entre el clergat.
Anglaterra
- Març - Robert de Jumièges va a Roma per rebre el pal·li.
- Primavera: Guillem el Conqueridor consolida el seu poder a Normandia. Després de la mort del comte Hug IV del Maine obté el control del comtat del Maine. També assola les fortaleses d'Alençon i Domfront.
- 29 de juny és entronitzat com arquebisbe de Canterbury. Segons el cronista normand Guillem de Jumièges Robert torna a Normandia per anunciar a Guillem el Conqueridor que el rei Eduard el Confessor d'Anglaterra, que no té descendència, el designa com a successor. Comença un conflicte successori en el que el comte de Wessex Harold Godwinson i Harald II de Noruega també reclamaran el dret a successió l'any 1053.
- Octubre, Eustaqui II de Boulogne visita Anglaterra i és rebut amb honors pel rei Eduard el Confessor. A Dover, unes lluites entre els visitants normands i els locals acaba amb moltes morts. Eduard ataca Dover i ordena a Godwinson, comte de Wessex a que li doni suport. Al negar-s'hi, el comte Harold Godwinson de Wessex és exiliat amb la seva família a Bruges (fins a l'any 1052).
- Eduard el Confessor aboleix el tribut danegeld que es cobrava per defensar el país de les ràtzies vikingues.
Rus de Kíev
- Hilarió de Kíev és nombrat Metropolità de Kíev per Iaroslau I el Savi sense el consentiment del patriarca de Constantinoble. El seu mandat s'acabarà l'any 1054 i funda els monestirs de Sant Jordi, Santa Irene i Sant Dimitri de Kíiv.
- Kíiv: es funda el monestir de les Coves de Kíiv. L'ermità Antoni originari de Txerníhiv s'instal·la en una de les coves dels cims de Kíiv com a imatge de Mont Athos.
- Redacció de la Rousskaïa Pravda, el primer codi de lleis rus.
Àsia
- 15 de maig - 13 de juny (mes de muhàrram): els seljúcides conquesten Esfahan i una part de l'actual Iraq després d'assetjar-la durant un any. Toghril Beg I estableix la seva capital a Rayy (Teheran).
- Província de Mutsu, Japó: comença la guerra Zenkunen entre clans samurai que durarà fins a l'any 1063. És un dels conflictes de l'era Heian. La guerra comença perquè el responsable de cobrar els impostos, Abe no Yoritoki (un nadiu ainu del clan Abe), no pagava cap percentatge al governador i aquest ho va notificar a la capital, Kyoto. L'emperador va enviar forces militars per ajudar el governador a controlar els nadius, als que es van enfrontaren un conflicte militar que va durar 12 anys.
Naixements

Europa
- 21 de setembre: Berta de Savoia (m. 1087) reina i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Enric IV amb qui s'havia casat el 1066. Era membre de la Casa de Savoia.
- Powys, Gal·les: Cadwgan ap Bleddyn (m. 1111), rei de Powys.
Àsia
- 4 de desembre - Taiyuan, Xina: Mi Fu (m. 1107), pintor, poeta i cal·lígraf xinès de la dinastia Song.
Necrològiques



Països Catalans i Occitània
- 27 d'abril: Folc Bertran de Provença (n. vers 1014), comte de Provença des del 1018 fins a la seva mort juntament amb el seu germà gran Guillem III de Provença fins la mort d'aquest.
Europa i Imperi Romà d'Orient
- 22 de gener - Southwell, Anglaterra: Aelfric Puttoc, prelat anglosaxó. Arquebisbe de York des del 1023 a 1041 i bisbe de Worcester des del 1040 fins el 1041 i del 1042 a la seva mort.
- 28 de febrer: Humfrid de Magdeburg, arquebisbe de Magdeburg des del 1023 fins a la seva mort.
- 14 de març - Cambrai, Regne de França: Gerard de Cambrai (n. vers 975), politòleg, escriva i monjo catòlic que fou bisbe de Cambrai des del 1012 fins a la seva mort. Fou contrari al moviment de la Pau i Treva de Déu. A Reims fundà l'abadia de Sant Joan Baptista de Florennes, d'on fou abat.
- 26 de març - Comtat del Maine: Hug IV del Maine, comte del Maine des del 1036 fins a la seva mort.
- 10 o 11 de juny - Dornloh, Turíngia: sang Bard de Magúncia (n. vers 980), monjo benedictí de l'abadia de Fulda, abat de Werden, de Hersfeld i arquebisbe de Magúncia des del 1031 fins a la seva mort. És un sant per l'església catòlica
- 10 d'agost - Bovino, Pulla: Drogo d'Hauteville, el segon comte de la Pulla normand mor assassinat per una conspiració anti-normanda del catepanat d'Itàlia romà d'Orient que vol recuperar el territori ocupat pels normands.
- 7 de novembre: Rotho (n. 1000), bisbe de Paderborn des del 1036 fins a la seva mort.
- Amadeu I de Savoia, comte de Savoia des del 1042/1046 fins a l'any 1051.
- (vers) Robert II de Normandia (m. 1134), duc de Normandia entre els anys 1087 i 1106.
- Bernat II de Haldensleben, marquès de la Marca del Nord.
- Raül de Gacé, noble normand que fou el tutor del futur Guillem el Conqueridor d'Anglaterra, senyor de Gacé, d'Écouché, de Bavent, de Varenguebec i de Charleval.
- Jordan de Laron (o 1052), bisbe de Limoges des del 1023 fins a la seva mort.
- Kálfr Árnason (n. vers 990), cabdill noruec que va defensar el rei Olaf Haraldsson a la batalla de Stiklestad i després al seu fill Magne I de Noruega a aconseguir el tron.
- Maties I de Nantes, comte de Nantes des del 1038 a la seva mort.
- (aprox entre 1051 i 1060) Amadeu I de Savoia, comte de Savoia entre els anys 1048 i 1051.
Àsia
- Xina: (aprox) Bi Sheng, artesà i inventor xinès que va construir la primera impremta de tipus mòbils, 400 anys abans de la de Gutenberg.
