1036

Països Catalans i Occitània

• Ermessenda de Montsoriu i Sicardis de Montsoriu es reparteixen l'herència familiar després de la mort sense descendència del seu germà i hereu, Arbert de Montsoriu.
• Inici de la construcció del campanar de la Catedral de Vic.
• 22 d'agost: Matrimoni de Ramir I d'Aragó amb Gisberga, filla del comte Bernat Roger de Bigorra.

Europa i Imperi Romà d'Orient

• Primaveraː Els exèrcits de Magne Olavsson de Noruega i de Hardecanut de Dinamarca s'enfronten a la riba del riu Göta älv, però abans d'entrar en batalla els dos reis signen acord de pau.

• 22 d'agost. Roma: el papa Benet IX és expulsat de la ciutat per primera vegada, i retorna al cap de poc gràcies a l'ajuda de Conrad II. A la tardor l'emperador del Sacre Imperi emprèn una segona expedició militar a Itàlia i passa l'estiu a Verona abans de marxar sobre Milà (1037).
• 10 de novembre - Magúncia, Sacre Imperi: es consagra la catedral, sota l'auspici de Conrad II i sent-ne arquebisbe, Bard de Magúncia.
• Una força expedicionària zírida envaeix Sicília i pren Palerm dels normands, però no aconsegueix reconquerir completament l'illa.
• Els fills d'Aethelred II d'Anglaterra i Emma de Normandia, Alfred Aetheling i Eduard el Confessor intenten apoderar-se del tron d'Anglaterra. Alfred, traït per Godwin de Wessex, és empresonat al castell de Guildford, on li treuen els ulls i acabarà morint al monestir d'Ely el 5 de febrer de 1037. Eduard el Confessor es refugia a Normandia i Emma, acusada de traïció per Godwin, marxa a l'exili amb Balduí I de Flandes (entre els anys 1034 i 1040). Harold Peu de Llebre és reconegut com a regent d'Anglaterra per Hardecanut, que es veu incapaç d'intervenir-hi. L'any 1037, Harold esdevé rei d'Anglaterra.
• Auge del principat de Kíev quan Iaroslau I recupera el poder en solitari per la mort del seu germà Mstislav. El Gran Principat de Kíiv pateix l'última ràtzia dels Petxenegs. Aquests són derrotats a les portes de Kíiv pel rei Iaroslau. Després de fugir cap a les estepes, fan un nou atac contra l'Imperi Romà d'Orient. Després d'aquesta victòria de la rus, hi haurà un període de 25 anys de pau amb els petxenegs, fins a l'arribada dels Cumans. A Ucraina es crea el Bisbat de Iorlev, amb seu a Bila Tserkva. Iaroslau nomena al seu fill Vladimir, de setze anys, príncep de Nóvgorod i nomena Lluc Jidiata com a bisbe de Nóvgorod.
• El príncep serbi de Dioclea Stefan Voislav es revolta contra la dominació romana d'Orient, però el 1037 serà derrotat i fet presoner.

Àfrica

• 13 de juny - Egipte: a la mort del seu pare per l'epidèmia de pesta que assola el país, puja al tron del califat Al-Mustànsir, sota la regència de la seva mare. El seu regnat durarà fins a l'any 1094. En aquesta època el regne pateix una crisi financera aguda. Durant els primers anys del seu califat, hi comença a haver un comportament normal del riu Nil, cosa que fa que retornin les bones collites. Se signa la pau entre la regent i l'Imperi Romà d'Orient.

Àsia

• 5 de maig - Kyoto, Japó: a la mort del seu pare Go-Ichijō, Go-Suzaku esdevé el 69è emperador del Japó.
• L'⁣escriptura Tangut va ser ideada per Yeli Renrong, per a l'emperador Jing Zong de Xia Occidental.
• Apareix per primer cop el Sermó de la Flor a la literatura budista.

Països catalans i Occitània

• València: Ibn 'Alqama, historiador. La seva obra no ha perdurat, però ha estat la font de diversos textos àrabs posteriors sobre la història de la València del Cid.

Península Ibèrica

• Zamoraː Sanç II de Castella, el Fort (m. 1072), rei de Castella des del 1065 fins a la seva mort, rei de Galícia des de l'any 1071 i rei de Lleó durant l'any 1072.

Europa i Imperi Romà d'Orient

• Sant Anselm de Lucca, bisbe de Lucca, canonitzat per l'Església catòlica. (m.1086)
• Sigelgaita de Salern, princesa longobarda. (m.1090)
• Igor Yaroslavich (m. 1060) gran príncep de la rus de Kiev, fill de Iaroslau I el Savi. Regna entre els anys 1057 i 1060.

Àsia

• Fujiwara no Hiroko, emperadriu consort del Japó, casada amb l'emperador Go-Reizei.
• Taiyuan, Xinaː Wang Shen (m. 1093), pintor xinès de l'imperi Song del nord.

Països Catalans i Occitània

• Desembre, Lleida: Hixam III, darrer califa Omeia de Còrdova. (n.c. 974/975)
• Berenguer de Gascunya, germà de Sanç V Guillem de Gascunya, duc de Gascunya des del 1032.
• Garcia II d'Auch, arquebisbe d'Auch des de l'any 1025.

Europa i Imperi Romà d'Orient

• gener: Emília de Gaeta, duquessa de Gaeta.
• 17 de març: Gebhard II de Ratisbona, bisbe de Ratisbona des del 1023, membre de la casa d'Andechs.
• 5 de febrer (o de 1037), Alfred Aetheling, príncep anglosaxó, fill del rei Etelred l'Indecís i germana petita del rei Eduard el Confessor.
• 30 de maig: Rodolf I de Guines (n 992) comte de Guînes des del 997.
• 5 de juny, Paderborn ː Meinwerk (n. vers 975), bisbe de Paderborn des del 1009.
• 5 de junyː Ot I de Hammerstein, comte de Hamaland des del 1016 i senyor de Zutphen des del 1002.
• 12 de juny: Tedald,. (n.c.990), bisbe d'Arezzo des del 1023.
• Nàpols: Sergi IV de Nàpols, duc de Nàpols.
• Alfred Aetheling, noble anglès.
• Flaithbertach Ua Néill (n. abans de 978) rei d'Aliech a Irlanda.
• Harek de Tjøtta (n. 965), aristòcrata del Regne de Noruega membre de l'exèrcit d'Olaf Haraldsson.
• Txerníhiv, Rus de Kíev: Mstislav de Tchernigov príncep de Tmutarakan i de Txerníhiv des de l'any 1024.
• Colònia: Pilgrim de Colònia, arquebisbe de Colònia des del 1021.

Àfrica

• 13 de juny: Adh-Dhàhir, 7è califa fatimita. (n.1005)

Àsia

• 15 de maig: Go-Ichijō, 68è emperador del Japó. (n.1008)
• 6 de setembre: Fujiwara no Ishi (n. 1000), emperadriu consort, casada amb Go-Ichijo del Japó.
• Ghazni: Abu-Nasr Mansur, matemàtic persa. (n.970)
• Yeshe-Ö (n. 959) el primer rei-lama del regne de Guge, al Tibet.