factograf
CA

Voivodina

Voivodina

Key facts

població1.740.230
superfície21.614km²
instància deProvíncia autònoma de Sèrbia
estatSèrbia
capitalNovi Sad
data de creació o fundació28 de setembre del 1990
elevació sobre el nivell del mar99m
localitzat a l'entitat territorial administrativaSèrbia
monedadinar serbi
idioma oficialserbi
All data from the card 15
Tipus
Província autònoma de Sèrbia
Epònim
voivodat
Capital
Novi Sad
Conté la subdivisió
Districte de Banat Central Districte de Banat del Nord Districte de Banat del Sud Districte de Bačka de l'Oest Districte de Bačka del Nord Districte de Bačka del Sud districte de Sírmia
Població
1.740.230 (2022) (80,51 hab./km²)
Idioma oficial
serbi hongarès eslovac romanès croat rutè modern
Superfície
21.614 km²
Altitud
99 m
Limita amb
Comtat d'Osijek-Baranja
Anterior
Província Socialista Autònoma de Voivodina
Creació
28 setembre 1990
Moneda
dinar serbi
Domini de primer nivell
.срб i .rs
ISO 3166-2
RS-VO, YU-VO i CS-VO
Codi NUTS
RS12
Mapa de Voivodina
Mapa de Voivodina
Municipis de Voivodina
Municipis de Voivodina
Distribució ètnica als municipis de la Voivodina
Distribució ètnica als municipis de la Voivodina
3 images

La província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia. La seua capital és Novi Sad i la segona ciutat més gran n'és Subotica. Durant l'Imperi Austrohongarès, va formar part d'Hongria, encara que la seua població era majoritàriament eslava. Després del desmembrament de l'imperi, es va incorporar al Regne de Sèrbia, que més tard va passar a formar part de Iugoslàvia. Actualment, és l'única província autònoma de Sèrbia pendent de l'estatus final de Kosovo. Té una important minoria hongaresa.

Història moderna

Entre l'1 i el 3 de maig del 1848, els serbis de la regió proclamaren la República sèrbia de Voivodina i del Banat de Temes a Sremski Karlovci, sota la direcció del voivoda (duc) Stevan Supljikac. La Voivodina sèrbia fou suprimida el 1863 i es va retornar a l'anterior divisió de Banat, Backa, Srem (Sirmia) i Baranya dins la corona hongaresa. Des del 1849, el voivoda de la regió fou el mateix emperador austrohongarès. La bandera de la república (la tricolor sèrbia) fou reconeguda com a bandera provincial, però amb l'escut dels Habsburg al centre i amb l'àliga portant al pit l'escut serbi, segons un exemplar del Museu de Sombor.

Després de la Primera Guerra Mundial, la regió es va unir el novembre del 1919 al recentment creat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. El 1920, el tractat del Trianon va confirmar per a aquest regne (després Iugoslàvia) la possessió de Voivodina.

El 1941, la regió fou ocupada per l'Alemanya nazi i fou dividida entre Hongria (Backa), l'Estat independent de Croàcia (Srem) i Sèrbia (Banat), aquest darrer sota control militar alemany. El 1944, la regió fou alliberada pels partisans i incorporada a Sèrbia dins la nova Iugoslàvia.

El 1974, va obtenir un estatut d'autonomia dins de Sèrbia, i es va iniciar un interessant experiment de convivència de nacions (una vintena de nacionalitats poblen la regió). La república autònoma no va disposar de bandera oficial, però les minories hongaresa, romanesa, búlgara, rutena, i d'altres tenien el dret d'usar les seves banderes nacionals amb l'afegit de l'estel de l'alliberament de Iugoslàvia.

El 1990, l'autonomia fou suprimida pel president Slobodan Milošević i va passar a ser una província més de Sèrbia.

Amb la caiguda de Milosevic (octubre del 2000), l'assemblea provincial va reassumir els antics poders i va proclamar-ne novament l'autonomia (2001). El 2002, es va adoptar un escut territorial (amb sant Pau representant Backa, el lleó de Sirmia, i un cérvol i un arbre símbol del Banat de Temesvar), i el 27 de febrer del 2004 la bandera de la Voivodina autònoma (amb 79 vots a favor, 13 en contra del Partit Democràtic de Sèrbia i 5 abstencions dels antics Socialdemòcrates i Lliberals Serbis).

Política

El 14 de juliol del 1990, es va fundar la Lliga dels Socialdemòcrates de Voivodina, autonomista. La seva bandera fou una tricolor vertical blava, groga i verda. El grup es va unir a altres partits autonomistes el 1996 i en va sorgir la Coalició Autonomista (Koalicija Voivodina), que va adoptar els mateixos colors però en horitzontal, bandera que fou proposada com a bandera de l'autonomia, tot i que mai es va materialitzar. La coalició, que encara existeix, manté aquests colors com a propis però amb el logotip del grup al centre.

Minoria hongaresa

La minoria principal de Voivodina és l'hongaresa, que està concentrada principalment a Backa. Abans de l'annexió de la regió per part de Iugoslàvia, era molt més nombrosa (gairebé un terç, igual que de serbis), però la repressió, l'assimilació i l'emigració han fet que actualment en sigui de poc menys del 15%, enfront del 65% de serbis.

Com a distintiu, aquesta minoria fa servir la bandera nacional hongaresa. Una associació cultural hongaresa a Voivodina té com a finalitat preservar el patrimoni cultural d'aquesta nacionalitat.

El partit que representa la minoria és el Vajdasagi Magyar Szovetseg/Savez Vojvodjannskih Madzare (Unió dels Hongaresos de Voivodina), el qual té com a símbol una estilitzada rosa verda amb el cap vermell, i a sota les lletres VMSZ que inclou en estendards verticals de color blanc.

Nacionalitats de Voivodina

Cens de 1910 (abans de l'annexió).

Nacionalitat Nombre %
Serbis 510,186 33.8
Magiars 424,555 28.1
Alemanys 323,779 21.4
Romanesos 75,223 5
Eslovacs 56,689 3.7
Croats 34,089 2.3
Rutens 13,479 0.9
Altres 72,804 4.8

Cens de 2002

Nombre %
TOTAL 2,031,992 100
Serbis 1,321,807 65.05
Magiars 290,207 14.28
Eslovacs 56,637 2.79
Croats 56,546 2.78
Iugoslaus 49,881 2.45
Montenegrins 35,513 1.75
Romanesos 30,419 1.5
Gitanos 29,057 1.43
Alemanys 3,154 0.16

Ciutats

Ciutats principals de Voivodina (població entre parèntesis):

Read next

In 93 languages

Text from Wikipedia, CC BY-SA 4.0 · Source article