factograf
CA

Llengua túrquica siberiana

Tuvinià

Tuvinià
All data from the card 19
Altres noms
tuva
Tipus
llengua natural i llengua viva
Parlants
200 000
Parlants nadius
297.000 (2010 )
Oficial a
Tuva
Autòcton de
Tuvà
Estat
Rússia
Coordenades
51° 47′ N, 94° 45′ E / 51.78°N,94.75°E
Sistema d'escriptura
alfabet ciríl·lic, alfabet llatí i alfabet tuvinià
Institució de normalització
no té regulació oficial
Nivell de vulnerabilitat
2 vulnerable
ISO 639-2
tyv
ISO 639-3
tyv
SIL
tyv
Glottolog
tuvi1240
Ethnologue
tyv
UNESCO
1234
IETF
tyv
Endangered languages
7309

El tuvinià (тыва дыл, tıwa dıl), també conegut com a tuvà, és una llengua turquesa. És parlada per unes 200.000 persones a la República de Tuvà a la part central del sud de Sibèria. La llengua té una gran quantitat de mots manllevats del mongol i més recentment del rus. Hi ha petits grups d'emigrants tuvinians que parlen diversos dialectes del tuvinià a la Xina i a Mongòlia.

El nom Tuvà es remunta a la publicació de la Història secreta dels mongols. Els tuvans, històricament s'han conegut com Soions, Soiots o Uriankhais.

Ortografia

L'ortografia original tongana va ser originada a principis dels anys trenta per un monjo tuvinià budista, Lopsan-Chimit, que més tard va ser víctima de les repressions en els conflictes estalinistes. Feia servir majoritàriament caràcters llatins amb algunes lletres especials. Uns quants llibres, que incloïen butlletins destinats a ensenyar a llegir els adults, estaven impresos amb aquest sistema d'escriptura. L'alfabet de Lopsan-Chimit va ser substituït per un altre basat en l'alfabet ciríl·lic, usat avui en dia, i va ser eficaçment esborrat dels llibres d'història. Durant l'era postsoviètica, els estudiants tuvinians i altres estudiosos van renovar el seu interès en la història de les lletres tuvinianes i en fixar fonts històriques creïbles.

L'actual alfabet tuvinià és una versió modificada de l'alfabet rus, conté tres lletres addicionals: ң (la "ng" llatina o, en l'Alfabet Fonètic Internacional, la [ŋ]), Өө (la "ö" llatina o en l'AFI [ø]), Үү (la "ü" llatina o en l'AFI [y]). L'ordre alfabètic segueix exactament el rus, amb la ң inserida després de la Н russa, la Ө després de la О, i la Ү després de la У. No hi ha una versió en majúscula de ң per què no hi ha cap paraula que comenci amb aquesta grafia en tuvinià.

Alfabet

Alfabet llatí de Lopsan-Chimit:

A a B ʙ C c D d E e F f G g Ƣ ƣ
H h I i J j Ɉ ɉ K k L l M m N n
N n O o Ө ө P p Q q R r S s Ş ş
T t U u V v W w X x Y y Z z Ƶ ƶ
Ь ь

Des del 1943 s'empra un alfabet ciríl·lic:

А а Б б В в Г г Д д Е е Ё ё Ж ж
З з И и Й й К к Л л М м Н н Ң ң
О о Ө ө Ӫ ӫ П п Р р С с Т т У у
Ү ү Ф ф Х х Ц ц Ч ч Ш ш Щ щ Ъ ъ
Ы ы Ь ь Э э Ю ю Я я

Referències

Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida

Read next

In 93 languages

Text from Wikipedia, CC BY-SA 4.0 · Source article