Truculent

• Fronèsia, la prostituta protagonista «una dona que té aquestes maneres de mai no exigir a un amant el que li ha donat».
• Astàfi, la criada de Phronèsia, que també exerceix la prostitució.
• Stratophanes, el soldat enamorat de Phronèsia.
• Truculent, l'esclau de Strabax.
• Strabax, veí de la casa de barrets, home curt de gambals.
• Diniarc. «Amb l'edat no n'hi ha prou per un amant d'aprendre de quantes maneres pot perir […] per el salari anual, li donen tres nits.»
• Cyamus, el cuiner de Diniarchus.
• Callicles.
• Syra, esclava de Callicles.

L'acció té lloc a Grècia en un carrer d'Atenes, entre les cases de Fronèsia i Strabax. i té personatges grecs, com és normatiu en la fabula palliata.

L'argument de Truculent gira a l'entorn de les relacions que s'estableixen entre prostitutes i clients. La meretriu protagonista, Phronèsia, reïx persuadir els homes perquè li deixen tots els seus diners, sovint fent trampes o només per simple festeig. Els homes són feliços complint els seus desitjos, tot i que es queixen freqüentment de la seva situació lamentable i la seva desgràcia. Són, doncs, sota el seu domini, i són completament incapaços de fer qualsevol cosa per deslliurar-se d'ella i de la temptació.

A causa d'aquests jocs, Diniarchus, l'home que més sovint va a casa ca la Phronèsia, pràcticament ha perdut tota la seva riquesa. Arribat a aquest punt, tot i ja haver-se familiaritzat amb els costums de la prostituta i saber perfectament quines són les seves vertaderes intencions, Diniarchus continua atrapat en les xarxes de Phronèsia.

L'engany més gran d'aquesta història té a veure amb el soldat Stratophanes. Aquest soldat havia viscut amb Phronèsia abans d'haver de marxar de la ciutat amb l'exèrcit i, enamorat, fins i tot va proposar-li formar una família junts. Quan Phronèsia s'assabenta que el soldat torna a la ciutat, manlleva un nadó i fa veure que n'és la mare juntament amb Stratophanes.

Phronèsia, aleshores, vol provocar la gelosia de Stratophanes i, per aconseguir-ho, fa veure que s'està més per Diniarchus i, després, que està enamorada d'un tercer home, Strabax, el seu veí.

Durant tota l'obra, la criada de Phronèsia, Astaphia, intenta seduir els homes tal com ho fa la seva domina. Amb els seus encants femenins, és capaç de seduir-ne molts, fins i tot un que encara es resistia: Truculent.

El personatge que va donar el títol a l'obra, Truculent, intenta evitar que el seu amo de poc enteniment, Strabax (lit. 'El que està tort') perdi tota la fortuna de la família a la casa de barrets. Tot i que primerament es resisteix, acaba unint-se a la resta d'homes.

L'obra acaba quan es descobreix que el nadó que Phronèsia havia fet servir per a enganyar el soldat Stratophanes, i era, en realitat, de Diniarchus. Aquest accepta casar-se amb la mare de la criatura i reclama a Phronèsia que li retorni. De tota manera, la meretriu, com sempre, aconsegueix allò que més li convé: quedar-se el nen fins que ja no el necessita més.

• Comédies. Tome VII: Trinummus - Truculentus - Vidularia - Fragments (en llatí, francès). Traducció: Alfred Ernout. 2002, 1947, p. 350 (Collection Budé núm. 116). ISBN 978-2-25101147-9.
• «Truculentus, or The Churl». A: Scaife Viewer. The Comedies of Plautus (en anglès). Traducció: Henry Thomas Riley. tom 2. edició en línia de franc. Londres: G. Bell and Sons, 1913 [Consulta: 3 gener 2026].
• Plaute; Leo, Friedrich (ed.). «Truculentus». A: Plauti Comoediae (edició en línia de franc) (en llatí). tom 2. Berlín: Weidmann, 1896.
• Plaute; Hendrik, van Halmael. De Listige Juffer Betrapt. Blyspel Gevolgt na Truculentus uit den vermaarden Poëet Plautus [La madama astuta atrapada. Una comèdia, inspirada de Truculent del famós poeta Plaute] (en neerlandès). Amsterdam: Hendrik van de Gaete, 1713.
• Comèdies, vol. XII: El malcarat. La maleta (en llatí, català). Traducció: Marçal Olivar. Barcelona, Editorial Alpha (col·l. Bernat Metge, 136), 1960.