Stilo (Stilu en calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.
Geografia
Stilo està situada als peus del mont Consolino. A prop de la zona boscosa de Ferdinandea s'estén el bosc de Stilo, exemple típic de bosc de la serra calabresa, amb avets, faigs i un sotabosc ric en flora i amb una presència important de brucs i grèvols. Hi ha gats salvatges, marts i diverses espècies d'ocells. Dista 150 km de Reggio de Calàbria i 75 km de Catanzaro. El territori s'estén fins a la mar, arribant a la localitat de Caldarella.
Etimologia
Segons Barri i Marafioti, Stilo pren el nom del Stilaro i no al revés com pensa Aceti, que creu que la ciutat ha rebut aquest nom a causa de la forma de columna (en grec: Stylon) del promontori Cocinto (actual Punta Stilo), on es trobava el primer assentament. Uns altres pensen que es diu Stylon (columna), per la forma de Monte Consolino, la seva actual ubicació.
Història
Edat antiga
Els orígens de Stilo estan lligats a la destrucció de la ciutat de Caulonia per Dionigi de Siracusa durant el període grec. Segons Apollinare Agresta (Vida de Sant Giovanni Therestis, 1677) es va construir a 3 llocs diferents: la primera vegada en el promontori de Cocinto, a l'edat mitjana també en aquesta àrea a la dreta del riu Assi i finalment en Monte Consolino.
Al principi era una ciutat fortificada, un oppidum de la Magna Grècia anomenat Consilinum, o en grec Kosilinon (de Kosi = poble i silinon = lluna).
Stilo, que en el període del Baix Imperi Romà era la Kaulonia italiota (els italiotes eren els descendents dels pobladors grecs), va canviar posteriorment el seu nom a Stilida.
El nom de Stilida prové del riu Stilaro, de la forma allargada del promontori i de la columna del temple de Júpiter. A l'Itinerarium Antonini se la considera una estació itinerant, distant 400 estadis (unitat de distància grega) de Locres.
Edat mitjana
Al s.VI Stilida passa a forma part de l'Imperi Romà d'Orient. Es trobava prop de Punta Stilo a la dreta del riu Assi. El 15 de juliol de 982 va sofrir danys a causa de la batalla entre Otó II i els àrabs, guanyant aquests últims.
Durant l'edat mitjana els habitants de la costa s'anaren cap a l'interior, creant nuclis medievals a l'actual Vall de l'Stilaro; part dels habitants de Stilida es varen traslladar a Monte Consolino on hi ha l'actual Stilo. Al segle ix es va construir l'església romana d'Orient La Cattolica.
Entre 1065 i 1.071 Stilo va resistir la invasió normanda, sent posteriorment conquerida per aquests. Durant el període Normand va ser un domini reial a diferència d'altres ciutats com Cotrone, Catanzaro i Gerace que eren propietat dels senyors feudals. Va conservar aquest privilegi fins al segle xiv, quan Carles V d'Espanya els va revocar els privilegis.
En 1260 sota Carles I d'Anjou, la ciutat de Stilo va ser Demaniale (tipus de domini de propietat).
Edat moderna
El 1540 Carles V van vendre terrenys públics de molts llocs, entre ells Stilo, per aconseguir diners amb els quals poder defensar els territoris italians de les invasions turques. Stilo passa a mans del Marquès Culchebret d'Arena.
El 5 de setembre de 1568 va néixer a Stilo el filòsof Tommaso Campanella. El 1575 de rei d'Espanya Felip II retorna la propietat i el comtat de Stilo a l'Estat. El 1599, sota el regnat de Felip III, els espanyols aturen una revolta organitzada per Tommaso Campanella.
El 1783 Stilo va patir un terratrèmol, i el 1806 va ser saquejada per les tropes franceses.
Llocs d'interès
La Cattolica: és una església d'estil romà d'Orient, construïda el segle x i acabada de reformar a finals de 1927. És del tipus de creu grega inscrita en un quadrat, típica del període intermedi romà d'Orient. A l'interior quatre columnes divideixen l'espai en nou parts d'aproximadament la mateixa mida. El quadrat central i els quadrats dels angles estan coberts per cúpules, del mateix diàmetre les darreres i lleugerament més elevada i amb un diàmetre major la central. A un costat hi ha tres absis.
