Etimologia
El terme prima donna es va començar a usar a les companyies d'òpera per a designar-ne la cantant principal, és a dir, la dona que interpreta el paper principal en una producció d'una companyia. La paraula està ja escrita en una carta de l'any 1610, a la qual el cardenal Ferran I Gonzaga de Màntua escriu al seu pare, Vicenç I Gonzaga, lloant la qualitat de cant de la cantant, i també compositora i música, Adriana Baroni-Basile, coneguda com «la Bella Adriana».
El plural de prima donna és, com en italià, prime donne. La paraula corresponent per al masculí és el de primo uomo, originalment un castrat i actualment un tenor.
Curiositats
Històricament, les prime donne han estat motiu de certes rivalitats entre els aficionats a l'òpera, que es dividien en «clubs» contraris que recolzaven una cantant per sobre d'altres. Una de les rivalitats més famoses va ser la que va haver-hi entre els admiradors de Maria Callas i els de Renata Tebaldi, malgrat l'amistat que hi havia entre totes dues.
A Barcelona, al segle xix, durant l'època de gran rivalitat entre el Teatre de la Santa Creu i el del Liceu, segons unes cartes, sembla que hi va haver partidaris del Liceu que xiulaven les actuacions de la prima donna a la Santa Creu, encara que fossin interpretacions brillants.
