Pierre Billon

Pierre Abel Billon (Sent Ipolit, Gard, 7 de febrer de 1901 - 16è districte de París, 31 d'agost de 1981) és un guionista i director de cinema francès. Billon, que va ser considerat un artesà sòlid durant tota la seva vida sense ambicions artístiques, va començar la seva carrera durant l'era del cinema mut a finals dels anys vint com a ajudant de direcció del veterà del cinema Gaston Ravel. En els albors de l'era del cinema sonor, Billon va anar a Berlín per rodar les versions franceses d'algunes pel·lícules alemanyes. Va debutar a la tardor de 1930 al costat de Robert Wiene com a codirector de la versió en francès ("Nuits de Vénise") de la seva producció "Der Liebesexpreß". Billon va dirigir llavors les versions franceses de les versions originals alemanyes, principalment com a codirector de Carl Lamac.

De tornada a París com a conseqüència de la presa del poder de Hitler, Pierre Billion va continuar la seva carrera com a director en solitari i es va fer un nom amb una sèrie d'adaptacions literàries (incloses les basades en Émile Zola, Honoré de Balzac i Colette). En particular, la seva adaptació de L'etern marit de Fiodor Dostoievski amb l'estrella francesa Raimu en el seu darrer paper cinematogràfic va causar força enrenou el 1946. Jean Cocteau va portar a Billon per adaptar el seu guió per a l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Victor Hugo Ruy Blas. Tanmateix, el resultat cinematogràfic va rebre un reconeixement molt limitat, i Billon es va haver d'acontentar amb la direcció de pel·lícules purament comercials sense alts i baixos en els anys que li quedaven de feina.

El 1952, Perre Billon va ser membre del jurat del 5è Festival Internacional de Cinema de Canes.