factograf
CA

matemàtic estatunidenc

Peter Lax

Peter Lax

Key facts

data de naixement1 de maig del 1926
data de defunció16 de maig del 2025
formació aStuyvesant High School
ocupaciómatemàtic, professor universitari
lloc de naixementBudapest
lloc de defuncióManhattan
cònjugeAnneli Lax
ocupadorUniversitat de Nova York
premi rebutPremi Lester R. Ford
obra notableTeorema d'equivalència de Lax
All data from the card 11
Naixement
(hu) Lax Péter Dávid 1r maig 1926 Budapest (Regne d'Hongria)
Mort
16 maig 2025 (99 anys)Manhattan (Nova York)
Causa de mort
amiloïdosi cardíaca
Formació
Universitat de Nova York - doctorat (1943–1949)Stuyvesant High School (1941–1943)
Director de tesi
Kurt Friedrichs
Camp de treball
Equació diferencial en derivades parcials, matemàtiques aplicades i matemàtiques
Ocupació
matemàtic, professor universitari
Ocupador
Projecte Manhattan (1950–1951) Projecte Manhattan (1945–1946) Universitat de Nova York
Localització dels arxius
Museu d'Història de l'Ordinador
Cònjuge
Anneli Lax (1948–1999), mort del cònjuge
Parents
István Gazda, nebot

Peter Lax (Budapest, 1 de maig de 1926 - Manhattan, 16 de maig de 2025) va ser un matemàtic i professor estatunidenc que va treballar en àrees de matemàtiques pures i aplicades. Va fer contribucions importants a les teories de sistemes integrables, dinàmica de fluids i ones de xoc, física solitònica, lleis de conservació hiperbòlica i computació matemàtica i científica, entre altres camps. Lax va formar part de la llista ISI Highly Cited Resarchers d'investigadors amb més citacions.

Vida i educació

Lax va néixer a Budapest (Hongria) en una família jueva. El 1941 es va traslladar a Nova York amb els seus pares (Klara Kornfield i Henry Lax, tots dos metges) i va estudiar a l'Institut Stuyvesant, que dona formació a alumnes talentosos. El 1948 es va casar amb Anneli Cahn, que també estava en camí de convertir-se en matemàtica professional.

A la Universitat de Nova York va obtenir el Títol de Grau el 1947, amb honors de la Societat Phi Beta Kappa, i el doctorat el 1949, amb Kurt Friedrichs de director de tesi.

Feina

En un article de l'any 1958, Lax va enunciar una conjectura sobre la representació amb matrius de polinomis hiperbòlics de tercer ordre que no es va saber demostrar durant més de quatre dècades. L'interès en la conjectura de Lax creixia a mesura que matemàtics de diverses àrees constataven la importància les implicacions de la conjectura en el seu camp fins que el 2003, finalment, es va aconseguir demostrar.

Lax va ocupa una posició de professor al Departament de Matemàtiques, a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques, de la Universitat de Nova York.

Premis i honors

Va ser membre de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres i de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Va rebre la National Medal of Science el 1986, el Premi Wolf el 1987 i el Premi Abel el 2005. El 2012 esdevingué membre de la Societat Matemàtica Americana.

L'incident del CDC 6600

El 1970, l'organització estudiantil i anarquista Transcendental Students va prendre d'ostatge un supercomputador CDC 6600 de l'Institut Courant de la Universitat de Nova York, que Lax havia lluitat molt per aconseguir. Part dels estudiants presents, segurament membres de la Weather Underground, organització d'extrema esquerra, amenaçaren de destruir l'ordinador amb dispositius incendiaris, però Lax va aconseguir desactivar els dispositius i salvar la màquina. L'incident va ser una de les causes de la dimissió de Jürgen Moser, director de l'Institut Courant entre el 1967 i el 1970.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Peter Lax» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Gray, Jeremy John. «Peter Lax» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2007. [Consulta: 6 setembre 2023].
  • Raussen, Martin; Christian Skau «Entrevista amb Peter D. Lax» (PDF) (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, 53, febrer 2006, p. 223–9.
  • «Peter D. Lax» (en castellà). Programa ConCiencia - Universidade de Santiago de Compostela. [Consulta: 6 setembre 2023].

Read next

In 38 languages

Text from Wikipedia, CC BY-SA 4.0 · Source article