Perry Como

Como va néixer a Canonsburg, Pennsilvània, a uns 32 km al sud-oest de Pittsburgh. Va ser el setè de 13 fills i el primer fill nascut als Estats Units de Pietro Como (1877–1945) i Lucia Travaglini (1883–1961), que van emigrar tots dos als Estats Units el 1910 des de la ciutat abruzzesa de Palena, Itàlia. Como no va començar a parlar anglès fins que va entrar a l'escola, ja que els Como parlaven italià a casa. La família tenia un orgue de segona mà que el seu pare havia comprat per 3 dòlars; tan bon punt Como podia caminar, s'acostava a l'instrument, feia sonar la manxa i tocava música que havia sentit.

Pietro, baeberer i baríton aficionat, feia que tots els seus fills prenguessin classes de música, fins i tot si amb prou feines se les podia permetre. En una rara entrevista de 1957, la mare de Como, Lucia, va descriure com el seu fill petit també va acceptar altres feines per pagar més classes de música; Como va aprendre a tocar molts instruments diferents, però mai va tenir una classe de cant. Va mostrar més talent musical durant l'adolescència com a trombó a la banda de música de la ciutat, tocant la guitarra, cantant a casaments i com a organista a l'església. Como va ser membre de la "Canonsburg Italian Band" juntament amb el director de la banda Stan Vinton, pare del cantant Bobby Vinton i sovint client de la barberia de Como.

Perry Como va començar a ajudar la seva família als 10 anys, treballant abans i després de l'escola a la barberia de Steve Fragapane per 50 cèntims a la setmana. Als 13 anys, en Como ja tenia la seva pròpia cadira a la barberia de Fragapane, tot i que s'aixecava en una caixa per atendre els seus clients. També per aquesta època, en Como va perdre el salari setmanal en un joc de daus. Ple de vergonya, en Como es va tancar a la seva habitació i no va sortir fins que la gana el va dominar. En Como va aconseguir explicar al seu pare què havia passat amb els diners dels quals depenia la seva família. El seu pare li va dir a en Como que tenia dret a cometre un error i que esperava que el seu fill no fes mai res pitjor que això.

Quan en Como tenia 14 anys, el seu pare va quedar incapacitat per treballar a causa d'una greu malaltia cardíaca, cosa que va fer que en Como i els seus germans es convertissin en el suport de la llar.

Malgrat la seva habilitat musical, la principal ambició de Como era convertir-se en el millor barber de Canonsburg. Practicant amb el seu pare, Como va dominar les habilitats prou bé per tenir la seva pròpia botiga als 14 anys. Un dels clients habituals de Como a la barberia era propietari d'una cafeteria grega que incloïa una zona de barberia, i va preguntar a Como si volia fer-se càrrec d'aquella part de la seva botiga. Como tenia tanta feina després de mudar-se a la cafeteria que va haver de contractar dos barbers per ajudar-los. Els seus clients treballaven principalment a les fàbriques d'acer properes. Estaven ben pagats, no els importava gastar diners en ells mateixos i gaudien de les interpretacions de cançons de Como. Li va anar especialment bé quan un dels seus clients es casava. El nuvi i els seus homes aprofitaven tots els tractaments que Como i els seus ajudants podien oferir. Como cantava cançons romàntiques mentre s'entretenia amb el nuvi mentre els altres dos barbers treballaven amb la resta de la festa del nuvi. Durant els preparatius del casament, els amics i familiars del nuvi entraven a la botiga amb regals en diners per a Como. Es va fer tan popular com a "barber de casaments" a la comunitat grega que li van demanar que prestés els seus serveis a Pittsburgh i a tot Ohio.

Freddy Carlone i Ted Weems

El 1932, Como va deixar Canonsburg i es va traslladar a uns 160 quilòmetres de distància a Meadville, Pennsilvània, on el seu oncle tenia una barberia a l'Hotel Conneaut. A uns 130 quilòmetres de Cleveland, era una parada popular a l'itinerari de les bandes de ball que treballaven amunt i avall de la vall d'Ohio. Como, la seva xicota Roselle i els seus amics havien anat a la propera Cleveland; els seus bons moments els van portar al Silver Slipper Ballroom, on tocaven Freddy Carlone i la seva orquestra. Carlone va convidar a tothom que pensés que podia tenir talent a pujar a cantar amb la seva banda. Como estava aterrit, però els seus amics el van instar i el van empènyer a pujar a l'escenari. Carlone va quedar tan impressionat amb l'actuació de Como que immediatament li va oferir una feina.

Como no estava segur d'acceptar l'oferta de Carlone, així que va tornar a Canonsburg per parlar de l'assumpte amb el seu pare. Como esperava que el seu pare li digués que es quedés en el negoci de la barberia, però per a sorpresa de Como, el seu pare va dir que si no aprofitava l'oportunitat, potser mai sabria si Como podria ser un cantant professional o no. La decisió també es va prendre tenint en compte les finances; en aquell moment, Como guanyava uns 125 dòlars per setmana a la seva barberia, mentre que la feina amb Carlone pagava 28 dòlars per setmana. Roselle estava disposada a viatjar amb el seu promès i la banda, però el salari no era suficient per mantenir dues persones de gira. Perry i Roselle es van casar a Meadville el 31 de juliol de 1933; quatre dies després, Como es va unir a la banda de Carlone i va començar a treballar amb ells. Roselle va tornar a casa seva a Canonsburg; Como estaria de gira durant els següents 18 mesos.

Tres anys després d'unir-se a Carlone, Como va passar a l'Orquestra de Ted Weems i va fer les seves primeres gravacions. Como i Weems es van conèixer el 1936 mentre l'orquestra de Carlone tocava a Warren, Ohio. Inicialment, Como no va acceptar l'oferta d'unir-se a l'orquestra de Weems. Aparentment, adonant-se que era la millor decisió per a Como, Carlone el va instar desinteressadament a fitxar per Weems. Art Jarrett acabava de deixar l'organització Weems per crear la seva pròpia banda. Weems necessitava un vocalista; Como va obtenir un augment. Weems li pagava 50 dòlars per setmana, la seva primera oportunitat d'exposició a tot el país. Weems i la seva orquestra tenien la seu a Chicago i eren habituals a "The Jack Benny Program" i "Fibber McGee and Molly". La banda de Weems també va tenir el seu propi programa de ràdio setmanal al Mutual Broadcasting System durant el 1936–1937.

Amb l'espectacle, Como va adquirir poliment i el seu propi estil amb l'ajuda de Weems. La filial de Mutual a Chicago, la ràdio WGN, va amenaçar de deixar de transmetre les emissions de Weems des de Palmer House de Chicago si el seu nou cantant no millorava. Weems tenia gravacions d'alguns dels seus programes de ràdio anteriors; un vespre ell i Como els van escoltar, i Como es va sorprendre en adonar-se que ningú podia entendre la lletra quan cantava. Weems va dir a Como que no calia que recorregués a trucs vocals; el que calia era cantar des del cor.

El primer enregistrament de Como amb la banda de Weems va ser una melodia original anomenada "You Can't Pull the Wool Over My Eyes", enregistrada per al segell Decca Records el maig de 1936. Durant una de les primeres sessions d'enregistrament de Como per a Decca amb l'orquestra de Weems, li van dir a Weems que es desfés d'"aquell noi" (Como) perquè sonava massa com Bing Crosby, que també va gravar per a Decca. Abans que Como pogués respondre, Weems va parlar, dient que Como formava part de la sessió o que s'havia acabat. Quan Como ja feia aproximadament un any que estava amb Weems, va ser esmentat en un anunci de ràdio de la revista Life de la NBC del 1937 per "causar aleteigs cardíacs amb el seu cantar". El programa de ràdio setmanal, Beat the Band, que es va emetre a la NBC del 1940 al 1944, era un concurs musical tipus "stump the band" en què Weems i la seva orquestra van aparèixer del 1940 al 1941.

El primer fill dels Como, Ronnie, va néixer el 1940, mentre la banda Weems treballava a Chicago. Como va marxar per estar al costat de la seva dona, tot i que va ser amenaçat amb l'acomiadament si ho feia. Tot i que Como guanyava 250 dòlars a la setmana i les despeses de viatge de la família no eren un problema, Ronnie no es va poder acostumar a una rutina normal quan no podien quedar-se en un lloc durant un període de temps. El programa de ràdio Beat the Band no sempre provenia de Chicago, sinó que sovint s'emetia des d'altres ciutats com Milwaukee, Denver i Saint Louis. La banda va continuar fent concerts de gira mentre s'emetia part del programa. Como va decidir que la vida de gira no era un lloc per criar un fill, i Roselle i el nadó van tornar a Canonsburg.

A finals de 1942, Como va decidir deixar la banda de Weems, fins i tot si això significava deixar de cantar. Cansat de la vida a la carretera i trobant a faltar la seva dona i el seu fill, va tornar a Canonsburg, a la seva família i al seu ofici. Como va rebre una oferta per convertir-se en un imitador de Frank Sinatra, però va optar per mantenir el seu propi estil. Mentre Como negociava el lloguer d'una botiga per reobrir una barberia, va rebre una trucada de Tommy Rockwell de General Artists Corporation, que també representava Weems. Como va rebre moltes altres trucades que també van portar ofertes, però li agradava i confiava en Rockwell, que li oferia el seu propi programa de ràdio (no patrocinat) de Columbia Broadcasting System (CBS) i li prometia aconseguir-li un contracte discogràfic. Les ofertes també eren atractives perquè significava quedar-se a Nova York sense més gires. Mentre Como reflexionava sobre l'oferta de feina, Roselle li va dir: "Sempre pots aconseguir una altra barberia si no funciona!" Fins al programa de ràdio i les ofertes de contracte discogràfic, no veia el cant com la seva veritable carrera, creient que els anys amb Carlone i Weems havien estat agradables, però ara era el moment de tornar a la feina. Como va dir en una entrevista el 1983: "Vaig pensar que m'ho passaria bé i tornaria a casa a treballar".

Perry va fer el seu debut a la ràdio per a la CBS el 12 de març de 1943. El següent moviment de Rockwell va ser contractar Como per a la discoteca Copacabana durant dues setmanes a partir del 10 de juny de 1943. En aquesta mateixa època, RCA Victor buscava un cantant melòdic per competir amb Sinatra i Crosby; Como va signar el seu primer contracte discogràfic amb RCA Victor i tres dies després, va gravar el seu primer disc per a la companyia, "Goodbye, Sue". Va ser el començament d'una relació professional que va durar 44 anys. Es va convertir en un intèrpret molt reeixit en teatre i discoteques; les dues primeres setmanes de Como al Copacabana al juny es van allargar fins a l'agost. Sinatra de vegades trucava a Como i li demanava que el substituís a les seves actuacions al Paramount Theatre.

La bogeria cantant va arribar al seu punt àlgid durant aquesta època, i les adolescents "Bobby Soxer" i "Swooner" que estaven boges per Sinatra van afegir Como a la seva llista. Un club de "swooners" va votar Perry com a "Crooner de l'Any" el 1943. La cua per a una actuació de Perry Como a la Paramount era de tres persones i serpentejava per tota l'illa de la ciutat. La popularitat de Como també es va estendre a un públic més madur quan va tocar al Versailles i va tornar al Copacabana, on la direcció va col·locar targetes de "SRO-Swooning Ruled Out" a les seves taules.

Doug Storer, que en aquell moment era gerent de publicitat de la Blackman Company, es va convèncer de les habilitats de Como després d'escoltar-lo al seu programa de ràdio no patrocinat de la CBS. Storer va produir una gravació d'un programa de ràdio de demostració amb Como i la Mitchell Ayres Orchestra, que va portar a l'agència de publicitat que gestionava el compte de Chesterfield Cigarettes. Inicialment, a l'agència li agradava el format del programa, però volia algú altre com a estrella, demanant a Storer que obtingués l'alliberament del cantant que preferien, perquè estigués lliure per al seu nou programa. Storer va decidir no fer res per aconseguir que el cantant rescindís el seu contracte. Quan l'agència es va posar en contacte amb ell unes setmanes més tard, dient-li que estaven preparats per emetre el programa a la NBC, Storer els va dir sense embuts que l'home del seu programa era l'home que havien sentit a la gravació de demostració. El programa estava previst que debutés en una setmana; l'única opció era contractar Como per al programa. Aleshores, Storer va organitzar l'alliberament del contracte de Como amb la CBS. L'11 de desembre de 1944, va passar de la CBS a la NBC per un nou programa de ràdio, Chesterfield Supper Club.

Les emissions del Chesterfield Supper Club del 5 d'abril de 1946 van tenir lloc a 6.000 metres d'alçada; aquests van ser els primers casos coneguts d'un programa de ràdio complet presentat des d'un avió. Como, Jo Stafford, la Lloyd Shaffer Orchestra i tota la tripulació del "Supper Club" van fer els vols per als espectacles. Aquella nit es van fer dos vols de retransmissió del "Supper Club": a les 18:00 i de nou a les 22:00 per a la retransmissió del programa a la costa oest. Es van fer tres vols; es va fer un vol d'assaig anterior amb finalitats de recepció. A més dels instruments de la banda, l'avió també portava un petit piano. Com que els micròfons de peu no eren gaire útils a l'avió, es van utilitzar micròfons de mà, però es van tornar extremadament pesats de subjectar al cap d'uns minuts. Aquesta actuació a l'aire va fer que l'American Federation of Musicians considerés això un nou tipus de compromís i emetés un conjunt especial de tarifes per a això.

Des del 1989 fins a la seva mort el 2001, Como va co presentar un programa de ràdio setmanal sindicat amb John Knox anomenat Weekend With Perry.

Como no havia fet cap aparició en un club nocturn en 26 anys quan va acceptar un compromís a l'International Hotel de Las Vegas el juny de 1970, que també va donar lloc al seu primer àlbum "en directe", Perry Como in Person at the International Hotel, Las Vegas. Ray Charles, els Ray Charles Singers del qual van ser escoltats amb Como durant més de 35 anys, va formar una edició especial del grup vocal per a la inauguració de Como a Las Vegas. Como havia aparegut per última vegada al Copacabana de Nova York el 1944. Como va continuar fent compromisos periòdics a Las Vegas i Lake Tahoe, limitant les seves aparicions en clubs nocturns a Nevada.

Tornar a actuar en directe va portar a Como una nova sensació de gaudí. El maig de 1974, es va embarcar en la seva primera aparició en concert fora dels Estats Units, un espectacle al London Palladium per al Variety Club of Great Britain per ajudar organitzacions benèfiques infantils. Va ser aquí on va descobrir el que s'havia estat perdent quan el públic el va animar durant deu minuts després que ell pugés a l'escenari. Al final de l'espectacle, Como va seure en una cadira, xerrant encantadament amb els seus fans igualment encantats. Perry va tornar al Regne Unit al novembre per a una Royal Variety Performance en benefici de l'Entertainment Artistes' Benevolent Fund amb la presència de la reina Elisabet (Elisabet Bowes-Lyon), la Reina Mare. Como va ser convidat a visitar el Palau de Buckingham l'endemà de l'espectacle. Al principi, la invitació no es va estendre als seus associats que viatjaven i treballaven amb ell, i Como va rebutjar educadament. Quan va arribar al Palau la notícia sobre el motiu pel qual Perry havia rebutjat la invitació, es va ampliar per incloure tot el grup de Como i Como va acceptar. Poc després, va anunciar la seva primera gira de concerts que va començar al Regne Unit a la primavera de 1975.

El 1982, Como i Frank Sinatra van ser convidats a entretenir el president italià Sandro Pertini en un sopar d'estat a la Casa Blanca quan va fer una visita oficial. El president Pertini va gaudir prou de la seva actuació com per unir-s'hi a cantar "Santa Lucia". La parella va repetir aquesta rutina l'any següent a Califòrnia com a part de l'entreteniment per a la visita reial de la reina Elisabet. Perry va ser al programa per petició especial de la reina.

El 1984, Como va viatjar pels Estats Units amb la seva gira del 50è aniversari. Després d'haver passat la major part de la seva vida professional en estudis de ràdio o gravació i en platós de televisió, gaudia fent actuacions en directe. Fins i tot després del seu 80è aniversari, Como va continuar les gires de concerts. Tanmateix, van desaparèixer els jerseis de punt que havien estat un element bàsic dels seus programes de televisió setmanals, i que en realitat odiava portar. Como va actuar ara amb esmòquing, dient: "Demostra respecte pel públic".

El retorn a les actuacions en directe també va donar a Como l'oportunitat de divertir-se una mica amb la seva imatge de "Mister Nice Guy" en una cançó que Ray Charles i Nick Perito, el seu col·laborador més proper des del 1963, van escriure i compondre per a ell:

Como va atribuir a Bing Crosby la influència en la seva veu i estil. La veu de Como és coneguda per les seves acrobàcies vocals afables, tal com es retraten en les seves cançons innovadores com ara "Hot Diggity (Dog Ziggity Boom)", però Como tenia una altra cara. El crític musical Gene Lees ho descriu a la nota de la portada de l'àlbum de Como de 1968, Look To Your Heart:

La bona aparença de Como, a l'estil hollywoodià, li va valer un contracte de set anys amb la 20th Century-Fox el 1943. Va fer quatre pel·lícules per a la Fox, Something for the Boys (1944), March of Time (1945), Doll Face (1945), i If I'm Lucky (1946). També va aparèixer en una sola pel·lícula per a la Metro-Goldwyn-Mayer, Words and Music (1948). Como mai va semblar sentir-se realment còmode al cinema, ja que sentia que els papers que se li assignaven no coincidien amb la seva personalitat.

Un agent de premsa de Hollywood va intentar alterar la història de la vida de Como canviant la seva ocupació anterior de barber a miner de carbó, al·legant que això donaria millor premsa. Fred Othman, un columnista de Hollywood, va declarar públicament que creia que Como el barber era només un truc publicitari. Como el va afaitar i tallar els cabells a la barberia dels estudis Fox per demostrar-li que s'equivocava. El 1985, Como va explicar la història de la seva primera experiència cinematogràfica amb un paper a Something for the Boys. Va estar assegut al seu camerino durant dues setmanes sense que el cridessin. Como va passar les dues setmanes següents jugant a golf, sense que l'estudi el trobés a faltar. Van passar cinc setmanes abans que el cridessin al plató, tot i l'informe urgent inicial de l'estudi per a un avís de treball. Quan finalment va aparèixer Como, el director no tenia ni idea de qui era.

Quan Como va signar un contracte, els musicals estaven en declivi i es va convertir en un actor amb contracte d'estudi, on els actors o actrius només treballaven quan l'estudi necessitava omplir un horari. Tot i que la seva última pel·lícula, Words and Music, es va fer per a la prestigiosa Metro-Goldwyn-Mayer, a Como no li va anar millor. Menys de dues setmanes abans de l'estrena de la pel·lícula, Walter Winchell va escriure a la seva columna sindicada: "Algú a la MGM devia estar dormint quan van escriure el guió de Words and Music. A la major part de la pel·lícula, Perry Como es diu Eddie Anders i cap al final (sense cap motiu) comencen a dir-li Perry Como". Como va demanar i va rebre una exempció de la resta del seu contracte amb la MGM més tard el mateix any. Citant Como: "Jo els estava fent perdre el temps i ells em feien perdre el temps a mi".

Els comentaris de Como durant una entrevista del 1949 van ser profètics, pel que fa al seu èxit. En aquell moment, feia el Chesterfield Supper Club a la ràdio i la televisió, "La televisió em farà molt més bé personalment que el cinema... La raó hauria de ser òbvia. A la televisió, puc ser jo mateix; a les pel·lícules, sempre he estat un altre noi. Em presento com un altre vagabund amb esmòquing". Després de començar a aparèixer regularment a la televisió, a Como li van oferir alguns papers cinematogràfics que li interessaven, però mai va tenir prou temps per dedicar-se a cap treball cinematogràfic.

Primers anys

1948–1955

Como va fer el salt a la televisió quan la NBC va televisar inicialment el programa de ràdio Chesterfield Supper Club el 24 de desembre de 1948. Un convidat en aquell primer programa va ser el fill de vuit anys de Como, Ronnie, com a part d'un cor de nens cantant "Silent Night" amb el seu pare. El programa era l'habitual Chesterfield Supper Club dels divendres a la nit amb una excepció important: també s'emetia per televisió. La transmissió simultània experimental havia de continuar durant tres programes de "Supper Club" dels divendres, però havia anat tan bé que la NBC va decidir ampliar la versió televisada fins a l'agost de 1949. Anys més tard, Como va admetre que al principi estava espantat i se sentia incòmode, però d'alguna manera va aconseguir ser ell mateix. Como va dir: "No pots actuar a la televisió. Amb mi, el que veus és el que obtens". Mentre encara es trobaven en la seva fase experimental, Como i el programa de televisió van sobreviure a una emissió en exteriors a Durham, Carolina del Nord, el 15 d'abril de 1949.

El 8 de setembre de 1949, es va convertir en una oferta setmanal de mitja hora els diumenges a la nit, just davant de Toast of the Town d'Ed Sullivan. El 1950, Como es va traslladar a la CBS i el títol del programa es va canviar a The Perry Como Chesterfield Show, de nou patrocinat pels cigarretes "Chesterfield de Liggett & Myers". Como va presentar aquesta sèrie informal de varietats musicals de 15 minuts els dilluns, dimecres i divendres, després de les notícies de la CBS Television. El "Faye Emerson Show" es va emetre inicialment a la mateixa franja horària els dimarts i dijous. El 1952, era evident que la televisió substituiria la ràdio com a principal mitjà d'entreteniment. Gary Giddins, el biògraf de Bing Crosby, va dir el 2001: "Ell (Como) provenia de tota aquesta generació de cantants melòdics: Crosby i Sinatra, però va ser l'únic d'ells que va descobrir la televisió". El programa de televisió de 15 minuts de Como es va emetre simultàniament per ràdio a través del Mutual Broadcasting System a partir del 24 d'agost de 1953; mentre que les emissions del "Chesterfield Supper Club" es van emetre simultàniament per ràdio i televisió, aquest va ser el primer cas d'una emissió simultània entre dues cadenes.

El contracte de Como amb la CBS havia de caducar l'1 de juliol de 1955. L'any anterior, li havien demanat que fos el mestre de cerimònies i narrador de l'especial del 35è aniversari de la ràdio NBC. Aquell abril, Perry Como va signar un contracte "interrumpible" de 12 anys amb la NBC. En el seu últim programa de la CBS, el 24 de juny de 1955, Como estava de molt bon humor, portant tots els que treballaven fora de càmera a l'aire per a les presentacions. Como va provar sort amb el treball de càmera, aconseguint una imatge a l'aire però que estava cap per avall. En agraïment pels 11 anys d'associació, el seu patrocinador, Chesterfield, li va regalar tots els arranjaments musicals utilitzats durant aquest temps com a regal de comiat.

Va tornar a la NBC amb The Perry Como Show, un programa de varietats setmanal d'una hora de durada que presentava números musicals i de producció addicionals, esquetxos de comèdia i estrelles convidades que s'estrenava el 17 de setembre de 1955. Aquesta versió del seu programa també va ser tan popular que, a la temporada televisiva de 1956–1957, va arribar al novè lloc de les audiències de Nielsen: l'únic programa de la NBC d'aquella temporada que va arribar al top deu.

"Dream Along With Me" de Como es va convertir en el tema d'obertura del programa, "Mr. C." va rebre la primera de moltes "piles i piles de cartes" que li demanaven que cantés una cançó específica. També va ser aquí on va començar a portar els seus jerseis de punt característics. El segment "Sing to me, Mr. C." amb Como assegut en un tamboret cantant cançons sol·licitades pels espectadors tenia les seves arrels en les primeres emissions de televisió del "Chesterfield Supper Club". Quan les càmeres van entrar a l'estudi de ràdio "Supper Club", van trobar Como i els seus convidats asseguts en tamborets darrere de faristols. El tema de cloenda del programa va ser "You Are Never Far Away From Me".

El locutor de Perry a les emissions, Frank Gallop, es va convertir en un contrast per a les bromes de Como. Quan va començar el programa de televisió, no hi havia prou espai perquè Gallop aparegués a l'escenari; era una "veu invisible dels núvols" fins a la temporada 1958-1959 del programa. Hi havia tanta diversió als assajos com al mateix programa. La manera relaxada i divertida de Como als assajos va tranquil·litzar molts convidats nerviosos. Era habitual que Como marxés de l'assaig de dissabte a la tarda durant aproximadament mitja hora per anar a confessar-se. Va aconseguir estalviar temps demanant al seu editor musical, Mickey Glass, que l'esperés a la cua al confessionari. Glass, que era jueu, hi va estar molt d'acord, però es preguntava què fer si el seu torn arribava abans que arribés Como.

Como va gaudir molt dels seus anys treballant a la televisió, dient en una entrevista del 1989: "Em va agradar molt la televisió en directe. L'espontaneïtat era la diversió". L'espontaneïtat i la capacitat de ser ell mateix van ser útils per a l'aparició com a convidada de la nedadora i actriu Esther Williams el 16 de març de 1957. Un mal funcionament del vestuari va fer que els espectadors veiessin més Esther que la televisió dels anys cinquanta considerada de bon gust; van seguir més contratemps en directe. Al final del programa, Williams estava nedant en una piscina construïda especialment al plató per a la seva aparició. Como simplement va dir: "Bona nit, gent", i va saltar, completament vestida, a la piscina.

El 17 de desembre de 1955, els espectadors van poder veure de primera mà què feia Como per guanyar-se la vida abans de ser cantant professional. L'actor Kirk Douglas va ser un dels convidats de televisió de Como; Douglas s'havia deixat créixer la barba pel seu paper de Vincent van Gogh a Lust for Life (Van Gogh, la passió de viure), que va acabar de rodar-se aquella setmana. Como va afaitar la barba de Douglas en directe per televisió nacional. El 15 de setembre de 1956, l'estrena de temporada de "The Perry Como Show" es va emetre des del nou estudi de televisió en color de la NBC al Ziegfeld Theatre de Nova York, convertint-lo en un dels primers programes de televisió en color setmanals. A més d'aquesta estrena de temporada com a programa de televisió en color, també hi va haver una visita reial del príncep Rainier III de Mònaco i la seva núvia de feia sis mesos, Grace Kelly. Como va competir amb Jackie Gleason en el que es va anunciar com la "Batalla dels Gegants" i va guanyar. Això poques vegades es menciona, en part perquè Como solia minimitzar els seus èxits i perquè els dos homes eren amics. El guanyador setmanal de les audiències trucava al perdedor per fingir-se una mica de glopada. En el punt àlgid d'aquesta competició televisiva, Como va demanar un favor a Gleason: visitar la seva casa quan la seva sogra, una gran fan de Gleason, hi fos. Tot i que la Sra. Belline no parlava anglès i Gleason no parlava italià, la mare de Roselle estava encantada. Les paraules de Como a Gleason després de la visita: "Tot el que vulguis, ho tens. De fet, fins i tot faré un dels teus programes perquè les audiències siguin millors". Como va ser un dels que van substituir Gleason a The Jackie Gleason Show el 1954 quan l'artista va patir un turmell i una cama trencats en una caiguda en directe.

Un exemple de la popularitat de Como va arribar el 1956, quan Life va dur a terme una enquesta entre dones joves, preguntant-los quin home de la vida pública encaixava millor amb el concepte del seu marit ideal: era Perry Como. Una enquesta nacional del 1958 a adolescents nord-americans va trobar que Como era el cantant masculí més popular, superant Elvis Presley, que havia guanyat l'enquesta de l'any anterior. En un moment donat, el seu programa de televisió es va emetre en almenys 12 països més.

Una altra manera de jutjar el valor del programa de Como per a la cadena es pot trobar en el següent: durant les proves de so als assajos, sovint era difícil sentir la veu suau de Como sense que un micròfon gran arruïnés una presa de càmera. La NBC va fer que RCA dissenyés un micròfon per al programa, el RCA Type BK-10A, que es coneixia com el "micròfon de Como"; era capaç de captar correctament la veu de Como i era prou petit per no interferir amb les preses de càmera.

El 1959, Como va signar un contracte de 25 milions de dòlars amb Kraft Foods i es va traslladar a les nits dels dimecres, presentant setmanalment el Kraft Music Hall de Perry Como durant els quatre anys següents. Durant les quatre temporades següents, de 1963 a 1967, la sèrie es va presentar com a especials mensuals alternant amb "Kraft Suspense Theatre, The Andy Williams Show" i finalment "The Road West". Como es va convertir en l'intèrpret més ben pagat de la història de la televisió fins a aquella data, i va ser esmentat al Llibre Guinness dels Rècords. El mateix Como no va participar en res d'això; la seva productora, Roncom, que porta el nom del seu fill Ronald Como, es va encarregar de la transacció juntament amb tots els altres assumptes comercials de Como. Como també tenia el control del programa que el substituiria durant la pausa televisiva d'estiu. Mentre "Mr. C." tenia vacances, els espectadors veien Perry Presents, a partir del 1959.

A finals de 1962, després que la crisi dels míssils cubans s'hagués calmat prou bé per permetre que les famílies dels militars evacuats tornessin a la base naval de la badia de Guantánamo a Cuba, el secretari de Defensa Robert McNamara estava desitjós de fer més per la moral allà. Va demanar a Como que portés el seu programa de televisió a la base naval. Como i el seu repartiment i equip eren a Guantánamo quan les famílies de les forces armades van començar el seu retorn. Els primers artistes a visitar la base des de la crisi, el programa de Como es va filmar allà durant vuit dies. Alguns punts destacats del programa, que es va veure als Estats Units el 12 de desembre de 1962, van incloure l'afaitada de Como a un militar amb una barba a l'estil de Castro i la participació entusiasta quan Perry va demanar voluntaris per pujar a l'escenari a fer el Twist amb les encantadores dames que formaven part del grup de ball visitant.

El rodatge del programa de Nadal del Kraft Music Hall, que es va emetre el 17 de desembre de 1964, va començar al Vaticà el 7 de novembre. Amb permís especial del papa Pau VI, Como i el seu equip van poder rodar segments als jardins del Vaticà i altres zones on mai abans s'havien permès càmeres. El programa va incloure la primera aparició televisiva del Cor de la Capella Sixtina, i també la primera vegada que un membre que no era del cor (Como) va cantar amb ells. El cor va interpretar un himne de Nadal en llatí escrit pel seu director, Domenico Bartolucci, anomenat "Christ Is Born", com a part de la seva presentació. Como va demanar al seu soci, Ray Charles, que escrivís la lletra en anglès de la cançó, utilitzant-la moltes vegades tant en programes de televisió com en els seus àlbums de Nadal. Els Carpenters també van gravar la cançó al seu primer àlbum de Nadal, Christmas Portrait.

A partir del 1967, Como va començar a reduir les seves aparicions a la televisió, limitant-se gradualment a especials de temporada i vacances, amb èmfasi en el Nadal. Una gran part de la personalitat pública de Como era la idea que coneixia personalment el Pare Noel. Como va tenir nombrosos especials de televisió de Nadal, començant la vigília de Nadal de 1948 i continuant fins al 1994, quan es va gravar el seu últim especial de Nadal a Irlanda. Es van gravar en molts països, com ara Israel, Mèxic i Canadà, així com en molts llocs dels Estats Units, inclòs un Nadal colonial a Williamsburg, Virgínia. L'especial de Nadal de 1987 va ser cancel·lat a instàncies d'un Como enfadat; l'American Broadcasting Company (ABC) estava disposada a oferir-li només una franja horària de dissabte a les 22:00 tres setmanes abans de les vacances. Como va omplir el buit anual per als seus fans amb concerts de Nadal en directe en diversos llocs.

L'últim especial de Nadal de Como es va filmar el gener de 1994 al Point Theatre de Dublín davant d'una audiència de 4.500 persones, entre les quals hi havia la presidenta irlandesa Mary Robinson i l'amiga de Como, l'actriu Maureen O'Hara. "Perry Como's Irish Christmas" va ser una producció del "Public Broadcasting Service" (PBS), realitzada per una productora independent irlandesa en associació amb RTÉ. Como, amb aspecte envellit i malalt, va tenir grip durant l'espectacle, que va trigar quatre hores a gravar-se. Al final de l'espectacle, Como es va disculpar amb el seu públic de Dublín per una actuació que considerava que no estava a l'altura dels seus estàndards habituals. Durant la seva visita a Dublín, Como va visitar una barberia anomenada "The Como" al carrer Thomas. Els propietaris, fans de tota la vida que van anomenar el seu negoci en honor seu, havien enviat fotografies de la botiga i cartes a Como convidant-lo a visitar-la. Fotos de Como amb els barbers estaven emmarcades a la botiga. "The Como" va tancar el 2002, però continua sent un nom familiar a The Liberties.

Matrimoni i família

El 1929, Como, de 17 anys, va conèixer Roselle Belline en un pícnic a Chartiers Creek que va atreure molts joves de la zona de Canonsburg. Como, que va assistir a la barbacoa amb una altra noia, no va veure Roselle fins que tothom cantava al voltant de la foguera i la reunió s'acostava a la seva fi. Quan va arribar el torn de cantar de Como, va triar "More Than You Know", amb els ulls posats en Roselle durant tota la cançó. Es van casar el 31 de juliol de 1933. Van criar tres fills, Ronnie, David i Terri. Com que Como creia que la seva vida professional i la seva vida personal s'havien de mantenir separades, va rebutjar repetides sol·licituds d'entrevista del programa "Person to Person" d'Edward R. Murrow.

El 1946, Como es va traslladar a Flower Hill, Nova York.

El 1958, els Como van celebrar les seves noces de plata amb un viatge familiar a Itàlia. A l'itinerari hi havia una audiència amb el papa Pius XII. Como, que seia en una ala lateral de l'església de Long Island on assistia a la missa dominical en un intent d'evitar cridar l'atenció, es va quedar perplex i molest en tornar a casa perquè les fotos de la visita van sortir als diaris de tot el món. Una comprovació exhaustiva de les oficines de publicitat de Como i la NBC va descobrir que cap dels dos n'era responsable; les fotos havien estat publicades pel departament de premsa del Vaticà. Quan Perry i Roselle es van convertir en Cavaller Comandant i Dama Comandant de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem el 1952, va ser notícia només després que l'arquebisbe Fulton J. Sheen, que havia estat homenatjat a la mateixa cerimònia, ho esmentés un temps més tard.

El 1971, mentre gravava el programa "Winter Show de Perry Como" a Hollywood, Como va patir una caiguda debilitant des d'una plataforma d'escenari. Les radiografies no van mostrar cap lesió greu al genoll, però l'endemà al matí estava inflat fins al doble de la seva mida normal. Como va llogar un avió per anar a casa seva i als metges a Florida, on un segon examen va mostrar que el genoll estava greument trencat. Li van tornar a col·locar el genoll i li van posar un guix; la recuperació va durar vuit mesos. El 1993, va ser tractat amb èxit per un càncer de bufeta.

Després de 65 anys de matrimoni, Roselle va morir el 12 d'agost de 1998, als 84 anys. Como va quedar devastat per la seva mort.

Un dels molts factors del seu èxit va ser la insistència de Como en els seus principis de bon gust; si considerava que alguna cosa era de mal gust o qüestionable, no ho era al programa ni a la retransmissió. Quan una frase escrita per a Julius La Rosa sobre la personalitat televisiva Arthur Godfrey a "The Perry Como Show" va ser malinterpretada, Como va oferir una disculpa en directe al començament del seu següent programa, en contra del consell del seu personal. Tot i que la seva interpretació de "Ave Maria" era una tradició dels seus programes de televisió de vacances, Como es va negar a cantar-la en directe, dient: "No és el moment ni el lloc per fer-ho", tot i que era la petició número u del seu públic."

Un altre factor va ser la seva naturalitat; l'home de la televisió cada setmana era la mateixa persona que es podia trobar darrere d'un carretó de la compra d'un supermercat, en una bolera o en una cuina preparant l'esmorzar. Des del seu primer programa de televisió al Chesterfield Supper Club, si és que es van escriure guions, es basaven en la manera quotidiana de parlar de Como. Tot i que Como era àmpliament conegut per la seva amabilitat, el seu estil relaxat i despreocupat, no estava exempt de mal geni, i de vegades es podia veure com a resultat de les frustracions de la vida quotidiana. Mitchell Ayres, el seu director musical de 1948 a 1963, va dir:

Bing Crosby va descriure una vegada Como com "l'home que va inventar la roba informal". La seva preferència per la roba informal no li va impedir ser nomenat un dels homes més ben vestits a partir de 1946, i va continuar molt després que Como deixés d'aparèixer a la televisió setmanal. Como també tenia la seva pròpia línia de roba esportiva/informal per a homes feta per Bucknell a principis dels anys cinquanta.

Perry era un golfista àvid i consumat; sempre hi havia temps per intentar entrar en una partida de golf. MacGregor venia "Perry Como Putters", cadascun segellat amb un autògraf facsímil de Como. Els seus col·legues van organitzar un torneig anual de golf Perry Como per honorar-lo a ell i al seu amor pel joc. Els convidats de Como a la transmissió del 3 d'octubre de 1962 van ser Jack Nicklaus, Arnold Palmer i Gary Player. Els quatre golfistes van jugar 18 forats per a les càmeres a Sands Point, Nova York, on els Como van establir la seva llar durant els anys de la televisió. A Como també li agradava pescar i se'l podia trobar al seu vaixell gairebé diàriament després que la família es traslladés a Florida. Les captures de Perry normalment eren els sopars de la família Como. Como també utilitzava el seu vaixell com a sala d'assaig amb cintes instrumentals pre gravades que li enviava RCA Victor. Como treballava en el material mentre esperava que el peix piqués. Havent gaudit del golf i la pesca a les muntanyes de Carolina del Nord durant diversos anys, Como va construir una casa de vacances a Saluda, Carolina del Nord, el 1980. Va desaconsellar fer fotos de casa seva, ja que era el seu lloc privat per allunyar-se de la vida de les celebritats.

Como va morir mentre dormia el 12 de maig de 2001, a casa seva a Jupiter Inlet Colony, Florida, sis dies abans del seu 89è aniversari. Es va informar que patia símptomes de la malaltia d'Alzheimer. El fill gran de Como, Ronnie, i la seva filla, Terri, no es van posar d'acord sobre les seves interpretacions del testament vital de Como de 1999 i va passar a ser un assumpte per als tribunals l'any anterior a la seva mort. La seva missa funeral va tenir lloc a l'església catòlica de St. Edward a Palm Beach, Florida. Como i la seva dona, Roselle, estan enterrats al Riverside Memorial Park, Tequesta, al comtat de Palm Beach, Florida.

Arxiu principal, Discografia de Perry Como[1]

Àlbums d'estudi

• Perry Como Sings Merry Christmas Music (1946)
• A Sentimental Date with Perry (1948)
• Supper Club Favorites (1949)
• TV Favorites (1952)
• Hits from Broadway Shows (1953)
• Around the Christmas Tree (1953)
• I Believe – Songs of All Faiths Sung by Perry Como (1953)
• So Smooth (1955)
• We Get Letters (1957)
• Saturday Night with Mr. C (1958)
• When You Come to the End of the Day (1958)
• Como Swings (1959)
• Seasons Greetings from Perry Como (1959)
• For the Young at Heart (1961)
• Sing to Me Mr. C (1961)
• By Request (1962)
• The Best of Irving Berlin's Songs from Mr. President (1962)
• Prodigal Daughters (1923)

• The Songs I Love (1963)
• The Scene Changes (1965)
• Lightly Latin (1966)
• Perry Como In Italy (1966)
• The Perry Como Christmas Album (1968)
• Look to Your Heart (1968)
• Seattle (1969)
• It's Impossible (1970)
• I Think of You (1971)
• And I Love You So (1973)
• Perry (1974)
• Just Out of Reach (1975)
• The Best of British (1977)
• Where You're Concerned (1978)
• Perry Como (1980)
• So It Goes / Goodbye for Now (1983)
• Today (1987)

Premis

• Como va rebre el premi Grammy de 1959 a la millor interpretació vocal masculina;
• cinc Emmys del 1955 al 1959;
• un premi Christopher (1956) i va compartir un premi Peabody amb el seu bon amic Jackie Gleason el 1956.
• Va ser inclòs al Saló de la Fama de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Televisió el 1990 i va rebre un honor del Kennedy Center el 1987.
• Pòstumament, Como va rebre el premi Grammy a la trajectòria professional el 2002; va ser inclòs al Saló de la Fama de la Música de Long Island el 2006. Como té la distinció de tenir tres estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood pel seu treball en ràdio, televisió i música.

Homenatges

En el cartell oficial commemoratiu de RCA Records, la seva vida es resumia en aquestes paraules: "50 anys de música i una vida ben viscuda. Un exemple per a tothom". El compositor Ervin Drake va dir d'ell: "... [d]e vegades apareix algú com Perry i no es 'deixa portar' i encara preval malgrat tots els altres en fallida que l'envolten i l'importunen a cedir als seus valors. Només ocasionalment".

Honors a la ciutat natal

Canonsburg sempre ha estat molt orgullosa de ser el lloc de naixement de Perry Como; el diari local de l'època, Canonsburg Daily Notes, sembla que va ser el primer a escriure un article sobre ell. La seva edició del 19 de juliol de 1934 incloïa una foto i el següent: "Un jove de Canonsburg amenaça d'arrabassar la corona del cap de Bing Crosby. Es diu que Perry Como, fill del Sr. i la Sra. Pietro Como, del número 530 de Franklin Ave., té una de les veus de baríton més grans del país". El municipi el va honorar tres vegades al llarg de la seva vida. El primer d'aquests esdeveniments va tenir lloc el 14 de setembre de 1946, quan Third Street, on Perry treballava a la barberia de Steve Fragapane, va passar a anomenar-se "Perry Como Avenue". Perry, Roselle i la mare de Como, Lucy, van assistir a les cerimònies i al banquet celebrats a l'Armeria Estatal.

Una segona cerimònia per commemorar el Dia de Perry Como va tenir lloc el 24 d'agost de 1977, però el projecte més ambiciós va començar el 1997: una estàtua del cantant. L'estàtua prevista tenia la benedicció de l'esposa de Como, Roselle, que va morir l'any abans de la seva inauguració, el 15 de maig de 1999. Com a part de les festivitats, el tamboret i el faristol de Como del "The Perry Como Show" i l'equip que utilitzava a la barberia de Steve Fragapane van ser donats al municipi. Como no va ser present a la inauguració a causa de la seva mala salut. La inscripció a la base, "A aquest lloc Déu m'ha portat", era una de les frases preferides de Como; la característica musical es va afegir el 2002.

La celebració de Como va creuar l'Atlàntic l'agost de 2002. Palena, Itàlia, el lloc de naixement dels pares de Como, va celebrar un festival d'una setmana de durada en honor del cantant. Una versió més petita de l'estàtua va ser portada a Palena per l'alcalde de Canonsburg, Anthony Colaizzo. El fill de Perry, David, i la seva dona també hi van ser presents quan la ciutat de Palena va canviar el nom d'un carrer per Como. D'aquestes cerimònies, hi ha una placa de marbre en un mur de la ciutat de Palena que indica que Pietro i Lucia Como, pares de Perry Como, van emigrar d'aquest poble als Estats Units.

Perry Como mai va oblidar Canonsburg. Una de les coses que va fer per ajudar la seva ciutat natal va ser convèncer RCA perquè hi obrís una planta de premsat de discos. Aquells que necessitaven recaptar fons per a projectes locals com ara Boys' and Girls' Clubs el van trobar sempre disposat a fer el que calgués.

El 2007, es va reconstruir el McDonald's local. L'edifici inclou records de Como i d'un altre nadiu de Canonsburg, Bobby Vinton. Un parc infantil a Canonsburg, a l'avinguda Giffin, també porta el nom de Como.Ola, Crystal (February 17, 2008). "Canonsburg council OKs day camp plan". Pittsburgh Post-Gazette. Archived from the original on March 8, 2016. Retrieved April 30, 2010. Al centre de Canonsburg, totes les graelles dels arbres estan marcades amb informació sobre els discos que van vendre un milió de còpies i el rellotge de la ciutat reprodueix cada hora un dels èxits de Como (141), Vinton (44) o els Four Coins (7), també de Canonsburg.

• Category:Perry Como albums[2]
• List of best-selling music artists[3]
• List of musicians[4]
• List of songs recorded by Perry Como[5]
• Perry Como television and radio shows[6]

• Bloom, Ken (2005). The American Songbook: The Singers, the Songwriters, and the Songs. Black Dog & Leventhal. ISBN 978-1-5791-2448-9.
• Brooks, Tim; Marsh, Earle F. (2009). The Complete Directory to Prime Time Network and Cable TV Shows, 1946–Present. Random House. ISBN 978-0-3074-8320-1.
• Carnes, Mark C. (2008). American National Biography: Supplement 2. Oxford University Press (US). ISBN 978-0-1952-2202-9.
• Dunning, John (1998). On the Air: The Encyclopedia of Old-Time Radio. Oxford University Press (US). p. 75. ISBN 978-0-1950-7678-3.
• Escott, Colin (2002). Roadkill on the Three-chord Highway: Art and Trash in American Popular Music. Psychology Press. ISBN 978-0-4159-3782-5.
• Graybill, Guy (2008). Bravo!: Greatness of Italian Music. Brandon Books. ISBN 978-09-3783-2493.
• Greffenstette, Jerry (2009). Canonsburg. Arcadia Publishing. ISBN 978-0-7385-6533-0.
• Grudens, Richard (2004). The Italian Crooners Bedside Companion. Celebrity Profiles. ISBN 978-0-9763-8770-1.
• Hemming, Roy; Hajdu, David (1999). Discovering Great Singers of Classic Pop: A New Listener's Guide to the Sounds and Lives of the Top Performers. Newmarket Press. p. 298. ISBN 978-1-5570-4148-7.
• La Gumina, Salvatore; Cavaioli, Frank J. (2003). The Italian American Experience: An Encyclopedia. Routledge. ISBN 978-1-1355-8333-0.
• Macfarlane, Malcolm (2009). Perry Como: A Biography and Complete Career Record. McFarland & Company. ISBN 978-0-7864-7166-9.
• Mackenzie, Harry (1999). The Directory of the Armed Forces Radio Service Series. Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-3133-0812-3.
• Simon, George T. (2012). The Big Bands. Music Sales Group. ISBN 978-0-8571-2812-6.
• Sinatra, Nancy (1985). Frank Sinatra: My Father. Simon & Schuster. ISBN 978-0-6716-2508-5.=Enllaços externs