El pentagrama és una pauta formada per cinc línies horitzontals, paral·leles i equidistants entre si, creant quatre espais blancs entre elles. Sobre aquest conjunt s'escriuen els signes musicals que formen la partitura de la música en la notació occidental. La posició de les notes a les línies o els espais, indica l'altura relativa de cada un dels sons que componen la línia melòdica. Les línies i espais es compten de baix a dalt, normalment de do a sol.
Les cinc línies i els quatre espais d'un pentagrama són sovint insuficients per abastar totes les notes possibles d’una composició. Quan una línia de sons depassa aquests límits s'afegeixen petites línies per sobre i per sota de les del pentagrama anomenades línies addicionals inferiors i superiors, on es col·loquen les notes que no tenen cabuda dins del pentagrama.
Els principals signes musicals que s’escriuen al pentagrama són:
A part de les notes, al pentagrama s'ubica la clau, que fixa l'altura del so i per tant, el nom dels sons a executar; l'armadura, que indica la tonalitat de l'obra o fragment; i el compàs, que indica el valor de la pulsació i la mètrica. Fora del pentagrama, per sobre o per sota s'hi afegeixen altres símbols i paraules per a indicar el caràcter de la música (afectuós, marcial...), la dinàmica (fort, fluix, creixent...) i l'articulació, entre d'altres.
A l'exemple de dalt, la clau usada és la de sol, que indica que la nota centrada a la segona línia (contant de baix a dalt) correspon al sol₃ (quatre tecles a la dreta del do central del piano). No hi ha accidents, de manera que es tracta de la tonalitat de do major. La primera i l'última nota d'aquest exemple és el do₃, que en la clau de sol s'escriu a la primera línia addicional inferior.
