Paifang

La paraula paifang era originalment un terme col·lectiu per als dos nivells superiors de divisió administrativa i subdivisions de les antigues ciutats xineses. La divisió més gran dins d'una ciutat a l'antiga Xina era un fang (坊), equivalent a un barri actual. Cada fang estava reclòs per murs o tanques, i les portes d'aquests recintes es tancaven i es vigilaven cada nit. Cada fang es dividia a més en diversos pai (牌). Cada pai, al seu torn, contenia una zona que incloïa diversos hutongs ('carrers').

Aquest sistema de divisió i subdivisió administrativa urbana va assolir el seu nivell de desenvolupament durant la dinastia Tang i va continuar en les dinasties següents. Per exemple, durant la dinastia Ming, Pequín estava dividida en un total de 36 fangs. Originalment, la paraula paifang es referia a la porta d'un fang i al senyal d'entrada d'un complex d'edificis o d'una ciutat, però durant la dinastia Song el paifang va evolucionar fins a convertir-se en un monument purament decoratiu.

Durant la dinastia Tang, s'anomenava wutoumen (烏頭門), perquè la part superior dels dos pilars estava pintada de negre. Un wutoumen estava reservat per a funcionaris de rang 6 o superior. La construcció dels wutomen es va estandarditzar al Yingzao Fashi de mitjan dinastia Song. Consistia en dos pilars i una biga horitzontal formant un marc i dues portes. Durant les dinasties Ming i Qing, s'anomenava pailou o paifang, i va evolucionar cap a una estructura més elaborada amb més pilars i portes, amb un gablet superestructural a la part superior; el rang més alt era un pailou de cinc portes, sis pilars i onze gablets.

Els paifang es presenten en diverses formes. Una forma consisteix a col·locar pilars de fusta sobre bases de pedra, que s'uneixen amb bigues de fusta. Aquest tipus de paifang sovint és bellament decorat, amb els pilars generalment pintats de vermell, les bigues decorades amb dissenys intricats i cal·ligrafia xinesa, i el sostre cobert amb teules de colors i amb bestiari, com un palau xinès. Una altra forma de paifang té la forma d'arcs fets de pedra o maons; les parets poden estar pintades o decorades amb teules de colors; la part superior dels arcs està decorada com els seus homòlegs de fusta. Una altra forma de paifang, construïda principalment en terrenys religiosos i cementiris, consisteix en pilars i bigues de pedra blanca, sense teules ni cap decoració de color, però amb talles elaborades creades per mestres picapedrers. Una altra forma és d'estil de la dinastia Han, i són dues torres iguals, com ara a Beihai.

Fora de la Xina, el paifang ha estat durant molt de temps el símbol dels barris xinesos.

Xina continental

Xina insular

Ultramar

• Barri xinès
• Torii, arc tradicional japonès dels santuaris xintoistes