Lliurepensament

L'autor ateu Adam Lee defineix el lliure pensament com un pensament independent de la revelació, la tradició, la creença establerta i l'autoritat, i el considera com un paraigua més ampli que l'ateisme «que abraça un arc de Sant Martí de heterodòxia, dissidència religiosa, escepticisme i pensament no convencional»

L'afirmació resum bàsica de l'assaig L'ètica de la creença del matemàtic i filòsof britànic del segle xix William Kingdon Clifford és: «És erroni, sempre, a tot arreu i per a qualsevol persona, creure qualsevol cosa amb proves insuficients». L'assaig es va convertir en un crit de guerra per als lliurepensadors quan es va publicar a la dècada de 1870, i s'ha descrit com un moment en què els lliurepensadors van aconseguir la superioritat moral. El mateix Clifford va ser un organitzador de trobades de lliure pensament, la força impulsora del Congrés de Pensadors Liberals celebrat el 1878.

Pel que fa a la religió, els lliurepensadors solen sostenir que no hi ha prou proves per donar suport a l'existència de fenòmens sobrenaturals. Segons la Freedom from Religion Foundation, «Ningú pot ser lliurepensador si exigeix conformitat amb una Bíblia, un credo o un messies. Per al lliurepensador, la revelació i la fe no són vàlides, i l'ortodòxia no és garantia de la veritat» de i «Els lliurepensadors estan convençuts que les afirmacions religioses no han resistit les proves de la raó. No només no hi ha res a guanyar creient una mentida, sinó que hi ha tot a perdre quan sacrifiquem l'eina indispensable de la raó a l'altar de la superstició. La majoria dels lliurepensadors consideren que la religió no només és falsa, sinó també nociva».

El filòsof Bertrand Russell va escriure en el seu assaig de 1944 El valor del lliure pensament que algú només es considera lliurepensador si les seves creences tenen el suport de proves en lloc de biaixos, independentment de com d'estranyes puguin semblar les seves conclusions. Segons Russell, un lliurepensador no és necessàriament un ateu o un agnòstic, sempre que estigui lliure de la força de la tradició i de la tirania de les seves pròpies passions.

Fred Edwords, exexecutiu de l’Associació Humanista Americana, suggereix que, segons la definició de Russell, els religiosos liberals que han desafiat les ortodoxíes establertes poden ser considerats lliurepensadors.

D'altra banda, segons Bertrand Russell, els ateus i/o agnòstics no són necessàriament lliurepensadors. Com a exemple, esmenta Stalin, a qui compara amb un papa:

Als segles XVIII i XIX, molts pensadors considerats lliurepensadors eren deistes, argumentant que la naturalesa de Déu només es pot conèixer partir d'un estudi de la natura més que no pas a partir de la revelació religiosa. Al segle xviii, el «deisme» era tan «paraula bruta» com l'«ateisme», i els deistes sovint eren estigmatitzats com a ateus o si més no com a lliurepensadors pels seus oponents cristians. Els deistes avui dia es consideren lliurepensadors, però ara es podria dir que són menys prominents en el moviment del lliurepensament que els ateus.

Entre els lliurepensadors, perquè una noció sigui considerada veritable ha de ser comprovable, verificable i lògica. Molts lliurepensadors tendeixen a ser humanistes, que basen la moralitat en les necessitats humanes i trobarien significat en la compassió humana, el progrés social, l'art, la felicitat personal, l'amor i el foment del coneixement. En general, als lliurepensadors els agrada pensar per si mateixos, tendeixen a ser escèptics, respecten el pensament crític i la raó, romanen oberts a nous conceptes i a vegades estan orgullosos de la seva pròpia individualitat. Ells determinarien la veritat per si mateixos – basats en el coneixement que guanyen, les respostes que reben, les experiències que tenen i l'equilibri que així adquireixen. Els lliurepensadors rebutgen la conformitat en nom de la conformitat, per la qual cosa creguin les seves pròpies creences en considerar la forma en què funciona el món al seu al voltant i posseirien la integritat intel·lectual i el coratge de pensar fora de les normes acceptades, la qual cosa pot o no portar-los a creure en algun poder superior.

El pensament serveix com a símbol establert i perdurable del lliure pensament; la literatura de la Unió Secular Americana va inaugurar el seu ús a finals del segle xix. El raonament darrere del pensament com a símbol del lliure pensament rau tant en el nom de la flor com en el seu aspecte. El nom del pensament prové de la paraula francesa pensée, que significa pensament. Suposadament va rebre aquest nom perquè alguns perceben que la flor s'assembla a una cara humana, i a mitjans o finals d'estiu inclina el cap cap endavant com si estigués immers en pensaments profunds. A la dècada del 1880, seguint els exemples dels lliurepensadors de França, Bèlgica, Espanya i Suècia, es va proposar als Estats Units com a símbol de la llibertat religiosa i la llibertat de consciència.

Els lliurepensadors moderns també consideren l'execució de l'escriptor panteista i antic frare de l'dominicà Giordano Bruno per part de la Inquisició l'any 1600 com una fita.

La francmaçoneria va tenir un propòsit important en la difusió del moviment del lliurepensament. Les lògies maçoneres de l'Europa del segle XVIII van servir com a llocs per al pensament il·lustrat i la discussió de noves idees, ajudant a difondre les filosofies del lliurepensament. La naturalesa informal i secreta de les lògies va permetre als intel·lectuals i a les elits reunir-se i debatre temes radicals lluny de l'escrutini de l'església i l'estat.

La maçoneria va atreure molts lliurepensadors i es va convertir en un centre neuràlgic del moviment durant l'època de la Il·lustració a causa de la seva èmfasi en la pertinença inclusiva, la lògica, el racionalisme i la tolerància religiosa. Els orígens de la maçoneria en els gremis de picapedrers van significar que el seu simbolisme i rituals s'inspiraven en conceptes del Trivium i el Quadrivium, que són el domini de la gramàtica, la retòrica, la lògica i després el domini de l'aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia, així com altres arts com les Artes mechanicae, reflectint els ideals de la Il·lustració amb l'objectiu de fer que els seus membres fossin Mestres dels seus pensaments i opinions, convertint-los així en Lliurepensadors. Això distingia la maçoneria d'altres ordres fraternals centrats en la cavalleria o la moral cristiana.

Racionalisme i ciència

A causa de la maçoneria que utilitzava extensos símbols i al·legories relacionades amb les matemàtiques, la geometria i l'arquitectura, transmetent la importància de la raó i la ciència, així com referències al Gran Arquitecte de l'Univers, aquests conceptes van ser interpretats com un creador científic deista pels lliurepensadors de la Il·lustració.

Els influents escrits maçònics especulatius primerencs de James Anderson i Jean-Theophile Desaguliers citaven freqüentment Isaac Newton i promovien les idees científiques newtonianes. Desaguliers va ser un amic íntim i estudiant de Newton, i va difondre encara més les teories de Newton a les lògies. Els llibres de text i les conferències de geometria eren habituals a les primeres lògies, en línia amb l'interès de la Il·lustració per les matemàtiques i la ciència.

El sistema multinivell de rituals d'iniciació de la maçoneria utilitzava al·legòricament les eines, les etapes i els conceptes de l'arquitectura i la mecànica per representar la il·luminació i la millora personal a través de l'educació i la raó. Això va ressonar amb la creença dels lliurepensadors en el perfeccionament de la societat mitjançant la difusió del coneixement.

Tolerància religiosa

[[Fitxer:Bronze statue of Giordano Bruno by Ettore Ferrari, Campo de' Fiori, Roma.jpg |miniatura|upright|El 1889, lliurepensadors d'uns quants països van erigir una estàtua de Giordano Bruno al lloc de la seva execució.]] A diferència de la majoria d'ordes fraternals contemporanis, la maçoneria no exigia que els seus membres seguissin un credo religiós específic. Aquesta obertura va permetre a homes de diverses religions, inclosos els deistes, unir-se a lògies locals a tot Europa i Amèrica a l'època de la Il·lustració, cosa que va permetre que el lliure pensament prosperés. Tot i utilitzar imatges i temes religiosos, la maçoneria evitava intencionadament les disputes dogmàtiques i centrava les seves lliçons morals en valors compartits de virtut, caritat i rectitud, permetent així als seus membres pensar per si mateixos.

Aquesta tolerància religiosa va atreure pensadors de la Il·lustració, com ara Voltaire, que consideraven la religió organitzada com una manera de defensar els monarques tradicionals opressors i obstaculitzar el lliure pensament. Benjamin Franklin va lloar els principis maçònics de liberalitat, tolerància i unitat en l'essencial, deixant cada germà amb les seves pròpies opinions sobre les no essencials en els seus escrits.

Liberalisme polític

Molts lliurepensadors de la Il·lustració percebien els dogmes establerts com a opressors del lliure pensament. En conseqüència, el secretisme i l'estructura iniciàtica jeràrquica de la maçoneria van alarmar alguns estats autoritaris, preocupats que pogués fomentar idees lliures i revolucionàries.

Tanmateix, la majoria de lògies maçòniques tenien com a objectiu principal promoure la moralitat, la sociabilitat, la llibertat i les causes filantròpiques en lloc de la política radical. Els valors del lliure pensament, la llibertat, la igualtat i l'oposició a la tirania també es celebraven en rituals i escrits maçònics, molts rituals tenen com a lema "Llibertat, Igualtat, Fraternitat". Aquest esperit intel·lectual probablement va contribuir a que molts maçons donessin suport als moviments d'independència i participessin com a Pares Fundadors dels Estats Units.

Als segles XIX i XX, alguns estats autoritaris estaven en contra de la maçoneria, sospitant que fomentava les filosofies de lliure pensament i suprimien les lògies i els membres maçònics.

Recerca del mestratge

Un objectiu central del sistema iniciàtic de la maçoneria és guiar el desenvolupament intel·lectual i moral de les persones cap al mestratge i l'autoil·luminació. Els rituals i graus maçònics representen simbòlicament el pas d'aprenent a company a mestre maçó com una metàfora de l'aprenentatge independent i l'autosuperació fins a l'objectiu d'esdevenir mestre de si mateix, per tant, un lliurepensador complet.

Assolir el domini es presenta com alliberar la ment d'algú de la confiança cega en les autoritats i els dogmes perquè pugui raonar de manera autònoma i tenir opinions educades. La perfectibilitat de la naturalesa humana a través de l'educació i la llibertat és un tema clau. Això s'alinea amb les opinions dels lliurepensadors sobre pensar per un mateix utilitzant la lògica i l'empirisme.

Tanmateix, això no vol dir que un francmaçó no pugui seguir un dogma, sinó que, com a lliurepensador, el maçó pot, si vol, decidir seguir un dogma per voluntat pròpia i acord, no perquè se li digui que ho faci, sinó per la seva pròpia elecció il·luminada.

El lliurepensament tingué una gran extensió a Catalunya durant el darrer terç del segle xix. Aquesta extensió es degué a la difusió que se'n feu dins la majoria de corrents progressistes oposats al sistema de la Restauració. Es crearen cercles, publicacions i escoles que ensenyaven i divulgaven el coneixement sota uns principis de lliurepensament. Actuava, a més, com a marc d'actuació política, social i cultural de les classes populars. Entre les seves files, hom hi troba anarquistes, francmaçons, republicans, alguns catalanistes progressistes i fins i tot alguns espiritistes. Cal destacar la importància de la publicació anarquista La Tramontana, de Josep Llunas i Pujals, i de la publicació La Luz, del Círculo Libre Pensador de Barcelona, que agrupava lliurepensadors anarquistes, maçons i republicans, sota la direcció de Rossend Arús i Arderiu.

Aquest lliurepensament català tenia un fort contingut anticlerical i revolucionari. Per exemple, l'anarquista i maçó Anselmo Lorenzo imaginava un lliurepensament que combatia la religió, l'autoritat i el capitalisme, i tenia com a enemics el capellà, el governant i el burgès. Amb tot, l'anticlericalisme en fou el tret més distintiu i forjà els mites de l'anticlericalisme català que es manifestaren durant la Setmana Tràgica de 1909.

• «Fundació Francesc ferrer i Guàrdia, espai de lliure pensament».
• «Ateus de Catalunya».
• «Fédération nationale de la Libre Pensée [Federació National del Lliurepensament de França]» (en francès).