El kurripako (kurri=no, páaku=parla; "Parlen amb no") (també anomenat wakwe, wa- 'nostra', kue 'llengua' i baniwa de Içana) és una llengua de la família arawak, parlada quotidianament pel 42% dels kurripakos i compresa pel 86,4% de les persones d'aquesta ètnia indígena. El nombre de parlants oscil·la entre 3.000 i 4.000 persones.
Origen
Distribució
Els parlants de kurripako habiten actualment en les conques dels rius Isana i Guainía, així com del baix Inírida, l'Atabapo i l'alt Orinoco al departament colombià de Guainía; entre el riu Guaviare i l'Orinoco, en el Vichada, Colòmbia; en l'estat veneçolà d'Amazones i a l'Ayarí i São Gabriel da Cachoeira, estat de l'Amazones (Brasil).
Dialectes
Es coneixen 6 dialecte d'aquest idioma:
- aja kurri: riu Guainía
- oju karro: rius Isana, Cuyarí, Querarí i Ayarí; Brasil
- éje khenim: Tonina; Veneçuela
- ojo ñame
- uju: Riu Inírida
- ñiame: Alt Isana
Fonologia
Vocals
Registra 4 vocals breus i les corresponents 4 llargues.
La posterior , que alguns lingüistes prefereixen representar com, es realitza com semitancada [] a l'interior de la paraula i com la gairebé tancada semiposterior al final de la paraula.
La es realitza com la gairebé oberta central quan antecedeix a una consonant nasal o a vegades quan antecedeix la fricativa glotal; en canvi es realitza com mitjana central al final de la paraula.
Consonants
Presenta 16 fonemes consonàntics:
| labial | dental | alveolar | palatales | retroflexa | velar | glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | sordas | |||||||
| sonores | ) | |||||||
| nasale | ||||||||
| Fricatives | sordes | |||||||
| sonores | ||||||||
| Africades | sordas | |||||||
| sonores | () | |||||||
| vibrants | ||||||||
| aproximant | ||||||||
Quan antecedeixen a la fricativa glotal //, les consonants sonores s'uneixen en un sol fono amb la fricativa glotal a la qual assimilen i es realitzen com a sonores: // com antecedida de les vocals //, //; i com () antecedit de //, /; // com; // com, que varia ocasionalment amb; // com, que varia lliurement amb; // com, que varia lliurement amb; // com (), que varia amb segons el dialecte; // com i en alguns dialectes com.
Les oclusives que antecedeixen a la fricativa glotal // es realitzen conjuntament amb aquesta assimilant-la, com a oclusives aspirades,,,.
L'africada alveolar sorda // quan antecedeix la // es realitza conjuntament amb aquesta assimilant-la com l'aspirada; en qualsevol altre context en alguns dialectes pot variar lliurement o ser sustituidapor; però, sempre i en tots els dialectes es realitza com africada postalveolar sorda abans de la vocal //.
L'africada alveolar sonora // no es presenta en alguns dialectes, en els quals és substituït per la //. En altres dialectes ocorre com a palatal. Abans de la vocal / es realitza com la postalveolar, que en els dialectes on va desaparèixer el fonema africat sonor és substituïda per //.
L'oclusiu bilabial sonora //, és un fonema que ocorre en molt poques paraules, encara que aquesta present en els diversos dialectes.
