Juliette Binoche (12è districte de París, 9 de març de 1964) és una actriu francesa de cinema i de teatre. Ha guanyat diversos premis, com ara el Premi Donostia al Festival de Cinema de Sant Sebastià el 2022 i el Goya Internacional el 2023.
Biografia
Nascuda d'una mare mestra i d'un pare titellaire, s'inicià molt aviat als cursos d'art dramàtic de la seva mare.
Trajectòria professional
Després d'haver interpretat algunes obres teatrals, debutà en el cinema amb grans directors: Jean-Luc Godard, Jacques Doillon o André Téchiné. El 1986, en el rodatge de Mauvais sang, conegué el realitzador Leos Carax i es convertí en la seva parella. Se separaren durant el rodatge de Les amants du Pont-Neuf, estrenada el 1991.
La seva interpretació amb Daniel Day-Lewis a La insostenible lleugeresa del ser (1987) o a Ferida (1992) amb Jeremy Irons la propulsà a nivell internacional. Sol·licitada per Steven Spielberg per a Parc Juràssic, preferí rodar amb Krzysztof Kieslowski a Tres colors: Blau (1993), i obtingué així el César a la millor actriu. Havia estat ja nomenada quatre vegades i seguiran tres altres nomenaments.
El 1993 donà a llum a Raphaël fruit de la seva relació amb André Hallé. Interpretà papers d'heroïna romàntica a Le Hussard sur le toit (1995) o El pacient anglès (1997) per al qual rebé l'Oscar a la millor actriu secundària i fou igualment nominada per l'Oscar a la millor actriu el 2000 per a la seva participació en la comèdia romàntica Chocolat amb Johnny Depp. El 18 de desembre de 1999 donà a llum a Hannah, el pare de la qual és l'actor Benoît Magimel (se separaren el 2003) amb qui rodà Children of the Century (1999), en la qual interpretà George Sand. El 2002 interpretà a una esteticista xerraire atrapada en un aeroport a Jet lag i el 2005 rodà el thriller Caché de Michael Haneke i el drama Mary d'Abel Ferrara.
El 2007, preparà una gira mundial de ball contemporani amb el coreògraf anglès d'origen bangladeshi Akram Khan per a 2008 i com a publicitat s'oferí per a la portada de Playboy. Binoche ho explica així: «He estat convençuda per un jove equip que vol canviar Playboy, com es voldria canviar el món, parlant del cos de forma diferent, tornant-li la seva ànima».
El 2023 va obtenir el Premi Goya Internacional.
Filmografia i premis
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1983 | Dorothée, danseuse de corde | Televisió | |
| Liberty Belle | La noia del rallye | ||
| 1985 | Le Meilleur de la vie | Una amiga de Véronique al bar | |
| Rendez-vous | Nina/Anne Larrieux | Nominada − César a la millor actriu | |
| Adieu Blaireau | Brigitte B. | ||
| La Vie de Famille | Natacha | ||
| Les Nanas | Antoinette | ||
| Je vous salue, Marie | Juliette | ||
| Fort bloqué | Nicole | Televisió | |
| 1986 | Mauvais Sang | Anna | Nominada – César a la millor actriu |
| Mon beau-frère a tué ma soeur | Esther Bouloire | ||
| 1988 | La insostenible lleugeresa del ser (The Unbearable Lightness of Being) | Tereza | |
| 1989 | Un tour de manège | Elsa | |
| 1991 | Les Amants du Pont-Neuf | Michèle Stalens | Nominada – César a la millor actriu |
| Women & Men 2 | Mara | Televisió | |
| 1992 | Ferida (Damage) | Anna Barton | Nominada − César a la millor actriu |
| Cims borrascosos (Wuthering Heights) | Cathy Linton / Catherine Earnshaw | ||
| 1993 | Tres colors: Blau (Trois Couleurs: Bleu) | Julie Vignon (de Courcy) | Copa Volpi per la millor interpretació femenina César a la millor actriu Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica |
| 1994 | Tres colors: Blanc | Julie Vignon (de Courcy) | |
| Tres colors: Vermell | Julie Vignon (de Courcy) | ||
| 1995 | Le hussard sur le toit | Pauline de Théus | Nominada − César a la millor actriu |
| 1996 | El pacient anglès (The English Patient) | Hana | Oscar a la millor actriu secundària Os de Plata a la millor interpretació femenina BAFTA a la millor actriu secundària Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària |
| Un divan a Nova York (Un divan à New York) | Beatrice Saulnier | ||
| 1998 | Alice et Martin | Alice | |
| 1999 | Children of the Century | George Sand/Baronessa Aurore Dudevant | |
| 2000 | Chocolat | Vianne Rocher | Nominada − Oscar a la millor actriu Nominada – Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Nominada – BAFTA a la millor actriu |
| Code Unknown | Anne Laurent | ||
| La viuda de Saint Pierre (La Veuve de Saint-Pierre) | Pauline (Madame La) | Nominada − César a la millor actriu | |
| 2002 | Jet lag (Décalage horaire) | Rose | Nominada − César a la millor actriu |
| 2004 | Un país a l'Àfrica (In My Country) | Anna Malan | |
| 2005 | Mary | Marie Palesi / Mary Magdalene | |
| Bee Season | Miriam | ||
| Caché | Anne Laurent | ||
| 2006 | Breaking and Entering | Amira | |
| Uns quants dies de setembre (Quelques Jours en Septembre) | Irène Montano | ||
| Paris, je t'aime | Suzanne | segment "Place des Victoires" | |
| 2007 | Dan in Real Life | Marie | |
| Désengagement | |||
| Le Voyage du Ballon Rouge | Suzanne | ||
| 2008 | Paris | Elise | |
| L'Heure d'été | Adrienne | ||
| Shirin | Juliette Binoche | ||
| 2010 | Còpia certificada | Elle | Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes) |
| 2011 | The Son of No One | Loren Bridges | |
| Mademoiselle Julie | Mademoiselle Julie | Televisió | |
| 2012 | Elles | Anne | |
| La vie d'une autre | Marie Speranski | ||
| Cosmopolis | Didi Fancher | ||
| À coeur ouvert | Mila | ||
| 2013 | Camille Claudel 1915 | Camille Claudel | |
| Mil vegades bona nit (A Thousand Times Good Night) | Rebecca | ||
| Words and Pictures | Dina Delsanto | ||
| 2014 | Godzilla | Sandra Brody | |
| Els núvols de Sils Maria (Clouds of Sils Maria) | Maria Enders | Nominada − César a la millor actriu | |
| 2015 | Ningú no vol la nit | Josephine | Nominada − Goya a la millor actriu |
| 7 Letters | Elle | ||
| The 33 | María Segovia | ||
| L'attesa | Anna | ||
| 2016 | L'alta societat (Ma Loute) | Aude Van Peteghem | |
| Polina, danser sa vie | Liria Elsaj | ||
| 2017 | A tal mare, tal filla (Telle mère, telle fille) | Mado | |
| Un beau soleil intérieur | Isabelle |
Teatre
- 1977: El malalt imaginari de Molière
- 1977: Le Jeu de la feuillée d'Adam de la Halle
- 1979: L'Ós d'Anton Txékhov
- 1980: Le Roi se meurt d'Eugène Ionesco
- 1981: Enric IV de Luigi Pirandello, posada en escena Jacques Mauclair
- 1982: L'Argent de Dieu de Michel Bodan, teatre del Point-Virgule, París
- 1988: La gavina d'Anton Txékhov, posada en escena Andrei Kontxalovski, amb André Dussolier, Teatre de l'Odéon
- 1997: Naked de Luigi Pirandello, posada en escena de Jonathan Kent, amb Juliette Binoche (Ersilia Drei), Oliver Ford Davies (Onoria), Teatre Almeida Londres
- 2001: Betrayal de Harold Pinter, posada en escena David Leveaux, amb Juliette Binoche (Emma), Liev Schreiber (Jerry), John Slattery (Robert), Teatre Roundabout Nova York
