persona que vigila des d'un lloc d'observació

Guaita

7 min read
In 13 languages
4 images

All data from the card 2

Tipus d'ocupació: observador, guarda i mariner
Camp de treball: navegació, vigilància i transport naval

Un guaita és una persona a càrrec de la vigilància de perills des d'un lloc d'observació com ara una torre de guaita forestal, des d'un vaixell, etc.

«	Los savis mariners veem que de nits establexen lurs guaytes que guarden la nau...	»
— Ramon Llull

Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià parlava de la guerra naval i de la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells. Pel que fa a les guaites i a la mesura del temps escrigué el següent:

«	La dotzena és quel alguatzir de cascuna galea faça observar les guaytes acostumades de nits e de dies. E si lo nauxer és diligent deu bé guardar les hores en popa e daquell qui les guarda per cosia. Per guisa que sapìen lo temps qui passa quan és en quan van o quan tornen atràs e així de les altres circumstàncies.	»
— Dotzé del Crestià; cap CCCXXXVI

Aspectes relacionats

Persona

Un guaita, en l'aspecte d'observador vigilant, es basa en la seva vista. Idealment, un bon guaita gaudeix de bona visió. Hi ha exemples històrics notables. També la seva actitud ha de ser la correcta. Un bon guaita ha curar de la seva salut física i psíquica.

En guaites nocturnes, el sentit de la oïda pot ser molt important. També en les operacions de mines i contramines calia basar-se en la oïda. El terme català "escolta" (en el sentit tradicional) és prou descriptiu.

En guerres modernes a la selva, hi ha testimonis de detecció de l'enemic per l'olfacte. Considerant guaites animals, hi ha casos de detecció per l'olfacte.

Instruments

Els guaites visuals poden ajudar-se d'instruments d'observació òptics: filtres polaritzats, binocles, fotografia,...etc. De nit poden ser útils els dispositius de visió nocturna.

Els guaites sonors poden emprar micròfons, altaveus i similars.

Guaita naval

En un vaixell és la persona a càrrec de l'observació dels perills de la mar, de les naus, dels costes, etc. Els guaites han d'informar de tot el que vegin o sentin. Quan facin l'informe, els guaites han de comunicar informacions tals com, la direcció de l'objecte, la forma l'objecte i com s'ha fet el contacte. Els guaites han d'estar completament familiaritzat amb els diferents tipus de senyals de socors que es poden trobar al mar. Els guaites tradicionalment han estat col·locats en la part alta dels pals, a l'extrem superior dels pals, a la cofa o a la gàbia.

2002. "Cofa" i "creueta" a l'obra La maniobra en els velers de creu de Ricard Jaime.
- En els vaixells caires, si els pals es componen de tres peces aquestes són: pal mascle, masteler i masteleret. La cofa se situa entre el pal mascle i el masteler. La creueta entre el masteler i el masteleret.

El Reglament internacional per prevenir els abordatges a la mar (1972) diu:

Tots els vaixells han de mantenir en tot moment una bona visibilitat de dia (o llums visibles o ajudes visuals), senyals acústics (o VHF de banda marina) i tots els mitjans disponibles (per exemple, radar, ARPA, AIS, SMSSM…) per tal que es pugui esbrinar si hi ha risc d'abordatge.

Nombre de guaites

En un vaixell important, especialment si es tracta d'un vaixell de guerra, hi ha quatre guaites: el guaita pròpiament dit (situat en un lloc elevat), dos servioles (un a cada banda, a les amures respectives, vigilant els costats del vaixell, un guaita a popa (vigilant possibles caigudes a l'aigua i amatent de prestar auxili).

Submarins

Els submarins de la Segona Guerra Mundial, navegaven molt en superfície (de fet eren més submergibles que submarins). En aquesta mena de navegació superficial disposaven de dos guaites (dos servioles) que vigilaven les bandes amb prismàtics (sovint models de 7x50 o 6x50).

Alçària relativa

De forma intuitiva l'alçària ideal par a un guaita és una alçària més elevada que les superfícies del voltant.

Càlculs

A la Terra, la distància a l'horitzó en una plana (estant al nivell del terra o dalt d'una torre, o des d'un avió) o en una muntanya rodejada de planes, és aproximadament:

{\sqrt {13h}}

quilòmetres

On h és l'alçada en metres dels ulls de l'observador.

Exemples:

estant a terra amb h = 1,70 m, l'horitzó es troba a una distància de 4,7 km
estant sobre un turó o una torre de 100 m d'alçada, l'horitzó es troba a una distància de 36 km

Per a aquests exemples s'han considerat condicions ideals d'observació. Evidentment, la distància de visió depèn també de les condicions meteorològiques.

Mètode simple de Young

Un enfocament molt més simple per Andrew T. Young (2013), que proveeix essencialment els mateixos resultats que l'aproximació de primer ordre presentada a dalt, utilitza el model geomètric, però utilitza un radi de $R'=R\times 7/6$ . La distància a l'horitzó és llavors

d={\sqrt {2R^{\prime }h}}\,.

Prenent el radi de la Terra com 6.371 km, amb d en quilòmetres i h en metres,

d\approx 3.86{\sqrt {h}}\,;

amb d en milles i h en peus,

d\approx 1.32{\sqrt {h}}\,.

Els resultats del mètode de Young són bastant pròxims als del mètode de Sweer, i són prou exactes per a la majoria dels propòsits.

Guaita volador en submarins

Alguns submarins alemanys de la Segona Guerra Mundial podien remolcar i fer envolar un petit autogir sense motor. Amb un cable de 300 metres, l’autogir podia volar a uns 120 metres sobre el mar, i el seu tripulant podia albirar fins a 25 milles (46 km), molt més que l’abast de 5 milles des de la torreta.

Acció dels guaites

La funció d'un guaita es basa en observar visualment la realitat i detectar canvis que puguin alterar l'entorn observat d'acord amb les directrius de l'observació. Per exemple: un guaita pot detectar un estol de faisans i deduir que no té cap relació amb la vigilància encomanada.

Visió aguda

Un bon guaita ha de tenir una bona visió. Al llarg dels temps hi ha hagut humans famosos per la seva agudesa visual. De dia, a plena llum, o en condicions precàries de claror, fum, boira o pols.

Vista de linx o de Linceu?

Hi ha estudis que sostenen una errada (potser deliberada) en la frase "vista de linx".

«	Vimos el Calpe tan memorable por la antigüedad, y más memorable por el hachero ó atalaya que entonces tenia, y muchos años despues de tan increible y perspicaz vista, que en todo el tiempo que él tuvo aquel oficio, la costa de Andalucía no ha recibido daño de las fronteras de Tetuán, porque en armando las galeotas en África, las veia desde el Peñon, y avisaba con los hachos ó humadas. Yo soy testigo, que estando una vez en el Peñon algunos caballeros de Ronda y de Gibraltar, dijo Martin Lopez, que así se llamaba el hachero: Mañana al anochecer habrá rebato: porque se están armando galeotas en el rio de Tetuan; que son más de veinte leguas, y yo creo que por mucho que se en carezcan las cosas que hizo con la vista de Lince, que fué hombre y no animal como algunos piensan, no sobrepujaron a las de Martin Lopez;	»
— Las relaciones de la vida del escudero Marcos de Obregón. Vicente Espinel

Instruments auxiliars

Els observadors primitius no disposaven d'instruments sofisticats. Sí que podien emprar viseres senzilles, pantalles (reals o improvidades amb una mà) i "diafragmes" (efecte diafragma basat en petits forats o mirar lateralment; l'efecte diafragma permet millorar, a vegades, la visió d'un ull "imperfecte").

Amb els instruments òptics (ullera llargavistes, bincles, prismàtics, telescopis, periscopis,...) els guaites pogueren observar en millors condicions. Els filtres polaritzats i els revestiments d'algunes lents han estat millores substancials.

Els dispositius moderns de fotomultiplicació, visió infraroja o mixtes, els vigies poden vigilar de nit o en condicions fosques.

Casos notables de guaites

Guaites cartaginesos al Pas de l'Ase

Segons un article publicat a La Vanguardia, fa uns quaranta anys (referència pendent de trobar), aquest suposat «Pas de l’Ase» hauria de ser «Pas de l’Asi» (la gent d’aquelles contrades no diuen mai «ase»; els termes són «ruc» i «somera»). Aquest terme «Asi»,equivaldria a «guaita» en púnic o cartaginès. «Pas de l’Asi» o «Pas del Guaita».

Mizar i Alcor

"Alcor" vol dir, segons algunes opinions, "la prova". Una bona vista permet distingir dues estrelles. D'aqui el títol "la prova del guaita" o "la prova de l'arquer".

Felix Faber

El pelegrí Felix Faber descriu la gabia d'una galera veneciana. No hi ha gaires testimonis d'aquest detall. Una descripció escrita o gràfica destinada als guaites. Felix Faber deixà una referència escrita. L'obra de Conrad Grünenberg mostra una cofa o gàbia en una galera.

«	In the midst of the ship stands the mast, a tall, thick and strong tree made of many beams fastened together, which supports the yard with the accaton, or mainsail. On the top oft he mast is the chamber which the Germans call ' the basket," the Italians the ' keba,' the Latins ' carceria (carchesia).	»
— FELIX FABRI (CIRCA 1480-1483 A.D.)