factograf
CA

membre de la família reial britànica, consort d'Elisabet II

Felip d'Edimburg

Felip d'Edimburg

Key facts

data de naixement10 de juny del 1921
data de defunció9 d’abril del 2021
formació aGordonstoun School
ocupaciójugador de polo, oficial, oficial naval
lloc de naixementCorfú
lloc de defunciócastell de Windsor
cònjugeElisabet II del Regne Unit
ocupadorUniversitat d'Oxford
càrrecmembre del Consell Privat del Regne Unit
premi rebutGran Creu de la Legió d'Honor
All data from the card 21
Naixement
(en) Philip of Greece and Denmark 10 juny 1921 Corfú (Regne de Grècia)
Mort
9 abril 2021 (99 anys)castell de Windsor (Anglaterra)
Causa de mort
malaltia
Sepultura
capella memorial del rei Jordi VI del Regne Unit
Residència
Palau de Buckingham Sandringham Holyrood House castell de Balmoral castell de Windsor Clarence House
Religió
Anglicanisme i cristianisme ortodox
Formació
Gordonstoun School (–1939)Britannia Royal Naval College (1939–1939)Schule Schloss Salem (1933–)Cheam School (1928–)
Color dels ulls
Blau
Ocupació
jugador de polo, oficial naval, oficial, príncep consort
Ocupador
Universitat d'Oxford
Membre de
família reial britànica (1947–)Royal Society Royal Society del Canadà Royal Microscopical Society Elisabet II i Felip
Lleialtat
Regne Unit
Branca militar
Royal Navy, Exèrcit britànic i Marines Reials
Grau militar
Captain General Royal Marines (en) (1953–2017)Mariscal de la Reial Força AèriaAlmirall de la FlotaMariscal de Camp
Conflicte
Segona Guerra Mundial (batalla de Creta, batalla del cap Matapan, Invasió aliada de Sicília, Operació Drac, Operació Robson, Operació Lentil, batalla d'Okinawa)
Títol
Baró Greenwich (1947–2021)Comte de Merioneth (1947–2021)Duc d'Edimburg (1947–2021)Príncep (1921–1947)
Família
Família Mountbatten i Família Reial Grega
Cònjuge
Elisabet II del Regne Unit (1947–2021), mort de la persona
Fills
Carles III del Regne Unit, Anna del Regne Unit, Andreu Mountbatten-Windsor, Eduard d'Edimburg
Pares
Andreu de Grècia i Alícia de Battenberg
Germans
Margarida de GrèciaTeodora de GrèciaCecília de GrèciaSofia de Grècia

Felip, Duc d'Edimburg (Palau de Mon Repos, Corfú, 10 de juny de 1921 – Castell de Windsor, Berkshire, 9 d'abril de 2021), nascut amb el nom de Felip de Grècia i Dinamarca (Philip of Greece and Denmark) i posteriorment anomenat Felip Mountbatten ran de convertir-se a l'anglicanisme i de nacionalitzar-se com a britànic, fou el consort de la reina Elisabet II del Regne Unit.

Va ostentar el títol de príncep de Grècia i Dinamarca (1921-1947); el 1947 se li van atorgar els títols de duc d'Edimburg, comte de Merioneth i baró Greenwich (His Royal Highness The Duke of Edinburgh; 1947-1957) i el 1957 se li va afegir el tractament de príncep (His Royal Highness The Prince Philip, Duke of Edinburgh; 1957-present).

Biografia

El príncep Felip el 1951.
El príncep Felip el 1951.

Membre de la dinastia de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, era l'únic fill home del príncep Andreu de Grècia i de la princesa Alícia de Battenberg. Era net per via paterna del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia, mentre que per via materna ho era de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt i del príncep Lluís de Battenberg.

Mesos després del seu naixement la família reial grega hagué d'abandonar el país a conseqüència del derrocament del rei Constantí I de Grècia, oncle de Felip. La família de Felip quedà atrapada a l'illa de Corfú i únicament gràcies a la intervenció del rei Jordi V del Regne Unit es pogueren escapar i fugir del país.

El matrimoni dels seus pares aviat feu aigües i Felip ha comentat en nombroses ocasions que no té cap record d'haver format part de cap família ni d'haver conegut cap llar. De la seva educació se'n feu càrrec la seva àvia materna, la marquesa de Milford-Haven que el sabé introduir ràpidament a la cort britànica sense que mai perdés el contacte amb els seus familiars grecs i molt especialment amb el rei Miquel I de Romania, fill de la seva cosina Helena de Grècia, i la princesa Alexandra de Grècia, filla del seu cosí, el rei Alexandre I de Grècia.

Aviat també la seva mare caigué en un període de profundes depressions que ocasionaren el seu ràpid ingrés en centres psiquiàtrics alemanys. Felip fou introduït als exclusius col·legis alemanys de la línia de Kurt Hahn, assistint al centre instal·lat al Castell de Salem, al sud d'Alemanya, pel príncep Maximilià de Baden i al qual assistirien també les princeses Sofia de Grècia i Irene de Grècia.

Ingressà a la Marina Britànica de la mà del seu oncle, lord Mountbatten, que seria l'últim virrei de l'Índia. De la mà de Mountbatten i sobretot de la princesa Marina de Grècia, cosina de Felip i tia d'Elisabet, Felip fou introduït a la Cort britànica. Participà al costat de Mountbatten i del rei Pau I de Grècia a diverses maniobres militars marines que contribuïren decisivament a augmentar el prestigi de Mountbatten.

L'any 1944 moria a Canes el príncep Andreu de Grècia, pare de Felip. La seva herència fou dividia en deu parts de les quals set correspongueren a Felip. L'herència consistia en una coberteria de plata i uns botons de plata.

L'any 1947 Felip adoptà la nacionalitat britànica i es desprengué del seu títol de príncep de Grècia i Dinamarca, tot adoptant el cognom Mountbatten (traducció a l'anglès de Battenberg). Finalment aquell mateix any i després de diverses visites a Balmoral i a Sandringham, Felip es prometé amb la princesa Elisabet del Regne Unit, parenta llunyana seva pel fet de ser tots dos besnets de la reina Victòria del Regne Unit.

Casat el mateix 1947 amb Elisabet, filla i hereva del rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon, la parella s'establí a Londres i tingueren quatre fills:

Les noces no estigueren lliures de polèmiques, tot i ser el primer gran casament (alguns diuen que el més sumptuós del segle XX) després de la Segona Guerra Mundial. A les germanes de Felip, les princeses Margarida de Grècia, Teodora de Grècia i Sofia de Grècia se'ls prohibí d'assistir a la cerimònia com a conseqüència dels respectius casaments amb membres de la reialesa alemanya amb certes connexions amb el nacionalsocialisme. Fins i tot arribà a perillar la presència de la mare de Felip, que com a princesa de Battenberg tenia un títol alemany. També la tia de la núvia, la princesa Maria del Regne Unit s'autoexclogué de la cerimònia perquè no s'hi havia convidat el duc de Windsor.

El mateix any 1947, el rei Jordi VI del Regne Unit concedí a Felip de forma vitalícia els títols de duc d'Edimburg, comte de Merioneth i baró Greenwich. L'any 1955 la seva esposa, esdevinguda reina, l'elevaria al rang de príncep del Regne Unit i al tractament d'altesa reial al qual havia renunciat l'any 1947 per adoptar la nacionalitat britànica.

Felip s'integrà ràpidament a la cort britànica que coneixia a la perfecció, essent-li de gran ajuda el seu oncle lord Mountbatten, la seva àvia la marquesa de Milford-Haven i la princesa Marina de Grècia. La primera residència dels ducs d'Edimburg fou Clarence House. L'any 1952 la parella inicià un tour ampli per la Commonwealth el qual incloïa etapes a Austràlia, Nova Zelanda, Kenya i Tanzània. Mentre la parella era a Kenya, el duc d'Edimburg conegué la notícia de la mort del rei Jordi VI del Regne Unit, la qual cosa significà l'ascens al tron de la seva esposa. Fou Felip qui li hagué de donar la mala notícia.

Una de les primeres coses que s'hagué de discutir fou el nom que la casa reial hauria d'assumir a partir de llavors. Mentre lord Mountbatten donava suport a l'opció que es passés a anomenar Casa de Mountbatten, la reina Maria de Teck comunicà a Winston Churchill la seva ferma voluntat que continués anomenant-se Casa de Windsor. Churchill i la reina decidiren que el nom que prevalgués fou aquest darrer, ja elegit l'any 1917 en substitució del de Casa de Saxònia-Coburg-Gotha.

Read next

In 115 languages

Text from Wikipedia, CC BY-SA 4.0 · Source article