Dansa sobre gel

Segle XIX-1929: Antecedents

La dansa sobre gel, com el patinatge en parella, té les seves arrels en el "patinatge combinat" desenvolupat al segle XIX pels clubs i organitzacions de patinatge, i en el patinatge social recreatiu. Els primers passos en la dansa sobre gel deriven de la dansa esportiva, els quals eren similars als utilitzats en els balls de saló. A finals del segle XIX, l'estatunidenc Jackson Haines, conegut com "el pare del patinatge artístic", va portar el seu estil de patinatge a Europa, que incorporava passos de vals i balls socials. Aprofitant la popularitat del vals a Viena, Haines va introduir el vals americà, una seqüència senzilla de quatre passos, repetits a mesura que les parelles es movien en un patró circular. També es van incorporar altres passos de dansa sobre gel populars com la masurca, i el vals de tres passos, que Hines considera "el predecessor directe del ball sobre gel en el sentit modern". El vals de tres passos, que es feia al voltant del perímetre de la pista de gel, era fàcil d'executar, i es va patinar per primer cop el 1894 a París, arribant en poc temps a ser una moda a tota Europa.

Durant el segle XIX la capital austríaca va esdevenir la cruïla de la dansa sobre patins a tot Europa.. Moltes de les posicions i passos utilitzats en la dansa sobre gel moderna es remunten al patinatge "mà a mà" que s'havia popularitzat a Anglaterra a la dècada de 1890. Així el kilian i els deu passos van sobreviure fins al segle XX. Franz Schöller practicaria els deu passos a partir del 1889, mentre que el pas killian, seria executat per primer cop el 1909 per l'austríac Karl Schreiter, sent el darrer pas de dansa sobre gel inventat abans de la Primera Guerra Mundial que encara s'executaria al segle XXI.

L'anglesa Madge Syers va ser la primera dona que va competir en un campionat mundial de patinatge el 1902, tot i que els organitzadors havien prohibit la competicó per part de les dones. Quedaria segona per darrere del llegendari suec Ulrich Salchow. L'any seguent, la competicío entre dones i homes va ser debatut en el si del Consell de l'ISU per "problemes" com: "(1) el vestit impedeix que els jutges vegin els peus; (2) un jutge podria avaluar una noia de qui s'hagués enamorat; i (3) és difícil comparar dones amb homes". Per abordar les preocupacions de la ISU, Syers va iniciar la tendència de portar faldilles fins al panxell perquè els jutges poguessin veure el seu treball de peus. El Congrés va votar per sis a tres a favor de prohibir les dones als campionats. Fins el 1906 no es crearia la categoria de dones en el patinatge, i la seva participació es va fer oficial als Jocs Olimpics d'Estiu de 1908. En aquests Madge Syers guanyaria la medalla d'or en categoria femenina, i de bronze en parella amb el seu marit Edgar Syers.

1930-1969: Els Inicis

Durant la dècada del 1920, els clubs locals de Gran Bretanya i els Estats Units van dur a terme concursos de dansa informals de deu, catorze passos i el killian, que van ser els únics tres balls utilitzats en competició fins a la dècada del 1930. En aquesta darrera, el patinatge recreatiu es va fer més popular en territori britànic, i es desenvoluparien nous balls amb patrons més difícils, que més tard es van utilitzar en les categories obligatòries durant les competicions. Segons Hines, el desenvolupament de nous balls sobre gel va ser necessari per ampliar els segments dels tres balls vigents. Tres equips britànics a la dècada de 1930: Erik van der Wyden i Eva Keats; Reginald Wilkie i Daphne B. Wallis, i Robert Dench i Rosemarie Stewart, van crear una quarta part dels balls utilitzats en les competicions de la ISU a principis del segle XXI. El 1933, el Westminster Skating Club va organitzar una competició que fomentava la creació de nous balls. A partir de mitjans de la dècada de 1930, les organitzacions nacionals van començar a introduir proves de competència en dansa sobre gel amb patrons establerts, per millorar l'avaluació de les proves de ball, i supervisar-ne les competicions. Les primeres competicions nacionals van tenir lloc a Anglaterra el 1934, Canadà el 1935, Estats Units el 1936 i Àustria el 1937. Aquestes competicions introduiren un o més balls obligatoris, el ball original i el ball lliure. A finals de la dècada de 1930, els patinadors de dansa augmentarien el nombre de membres als clubs de patinatge de tot el món i, en paraules de Hines, "es van convertir en l'eix vertebrador dels clubs de patinatge".

La ISU va començar a desenvolupar regles, estàndards i proves internacionals per a la dansa sobre gel a la dècada del 1950. La primera competició internacional de dansa sobre gel va tenir lloc com un esdeveniment especial durant el Campionat Mundial de Patinatge Artístic de 1950 a Londres. Lois Waring i Michael McGean, dels Estats Units, van guanyar la prova, per a vergonya dels britànics, que es consideraven els millors ballarins sobre gel del món. Es va planejar una segona competició l'any següent, al Campionat Mundial de 1951 a Milà, i Jean Westwood i Lawrence Demmy, de Gran Bretanya, van quedar en primer lloc. La dansa sobre gel, amb els segments de dansa original i dansa lliure, es va afegir formalment al Campionat Mundial el 1952. Els equips britànics van guanyar tots els títols mundials de dansa sobre gel fins al 1960. Els txecoslovacs Eva Romanova i Pavel Roman, serien els primers ballarins sobre gel no britànics a guanyar un títol mundial, el de 1962.

1970 - 1999: Del domini soviètic als escàndols competitius

La dansa sobre gel es va convertir en un esport olímpic el 1976. Lyudmila Pakhomova i Alexandr Gorshkov de la Unió Soviètica van ser els primers medallistes d'or. Els soviètics van dominar la dansa sobre gel durant la major part de la dècada de 1970, així com en el patinatge en parella. Guanyarien tots els títols mundials i olímpics entre 1970 i 1978, i obtindrien les medalles a totes les competicions entre 1976 i 1982. El 1984, els ballarins britànics Jayne Torvill i Christopher Dean, considerats com els millors ballarins de la història d'aquesta disciplina van interrompre breument el domini soviètic de la dansa sobre gel guanyant una medalla d'or als Jocs Olímpics de Sarajevo. El seu ball lliure al Bolero de Ravel ha estat considerat com "probablement el programa individual més conegut de la història de la dansa sobre gel". Hines afirma que Torvill i Dean, amb la seva coreografia innovadora, van alterar dràsticament els "conceptes establerts de la dansa sobre gel".

Durant la dècada de 1970, hi va haver un moviment en la dansa sobre gel que s'allunyava de les arrels dels balls de saló, apostant cap a un estil més teatral. Els millors equips soviètics van ser els primers a emfatitzar els aspectes dramàtics de la dansa sobre gel, així com els primers a coreografiar els seus programes al voltant d'un tema central. També van incorporar elements de tècniques de ballet, especialment "el clàssic pas de deux de ballet de la disciplina artística d'un home i una dona ballant junts". Actuant com a personatges definits, incorporarien posicions corporals que ja no estaven vinculades a les passes de saló tradicionals, utilitzant la música amb ritmes menys fixats.

Al llarg de les dècades de 1980 i 1990 la ISU va endurir les normes i definicions de la dansa sobre gel, amb la finalitat d'emfatitzar la seva connexió amb el ball de saló, especialment en el ball lliure. Per aquest motiu, es van promoure les habilitats de patinatge, en comptes dels aspectes teatrals i dramàtics de la dansa sobre gel. Kestnbaum argumenta que hi havia un conflicte a la comunitat de la dansa sobre gel, entre la dansa social, representada pels britànics, canadencs i nord-americans, i la dansa teatralitzada representada pels russos. Inicialment va prevaldre l'escola cultural històrica i tradicional de la dansa sobre gel, però el 1998 la ISU va reduir les sancions per infraccions, relaxant les normes sobre el contingut tècnic, i afavorint la teatralització de la dansa.

Als Jocs Olímpics de 1998, mentre la dansa sobre gel lluitava per mantenir la seva integritat i legitimitat com a esport, l'escriptor Jere Longman informaria que aquesta disciiplina estava "immersa en controvèrsies", inclosa la votació en bloc dels jutges que afavoria els equips de dansa europeus. Fins i tot hi va haver peticions per suspendre l'esport durant un any per abordar el conflicte, que semblava afectar més els equips de dansa sobre gel d'Amèrica del Nord. Una sèrie d'escàndols de jutges a finals dels anys noranta i principis dels dos mil, van afectar la majoria de disciplines de patinatge artístic, culminant en una controvèrsia als Jocs Olímpics d'Hivern de 2002.

Segle XXI: Del domini americà als canvis en gènere

El domini europeu de la dansa sobre gel va ser interromput als Jocs Olímpics d'hivern de 2010 a Vancouver pels canadencs Tessa Virtue i Scott Moir, i els nord-americans Meryl Davis i Charlie White. L'equip canadenc va guanyar la primera medalla d'or olímpica de dansa sobre gel per a Amèrica del Nord, mentre que l'equp d'Estats Units va guanyar la plata. Els russos Oksana Domnina i Maxim Shabalin guanyarien el bronze, però per primer cop es trencaria la tradició mantinguda pels europeus en guanyar una medalla d'or en la història de la dansa sobre gel als Jocs Olímpics.

Els Estats Units van començar a dominar les competicions internacionals de dansa sobre gel; als Jocs Olímpics d'Hivern de 2014 a Sotxi, on Davis i White guanyarien la medalla d'or olímpica. El 2018, als Jocs Olímpics de Pyeongchang, Tessa Virtue i Scott Moir es van convertir en els patinadors artístics més guardonats de la història olímpica després de guanyar-hi la medalla d'or. Els francesos Gabriella Papadakis i Guillaume Cizeron rebrien l'or olímpic als Jocs d'Hivern de 2022 per la seva actuació; i mesos més tard, als Campionats del Món, posant fi al domini nord-americà de la dansa sobre gel. Papadakis i Cizeron van batre el rècord mundial de punts en ambdós esdeveniments.

L'octubre de 2022, Skate Canada, la federació que supervisa el patinatge artístic al Canadà, va canviar la redacció dels seus estatuts per exposar que els equips de dansa sobre gel estarien compostos per "dos patinadors", sense referència al gènere. Segons el periodista J.Z. Goh, el canvi de regles va significar que els equips ja no havien d'estar formats per un home i una dona, permetent així que els integrants del mateix sexe i no binaris podrien competir a tots els nivells al Canadà. El 2026, Skating Finland, la federació de patinatge artístic de Finlàndia, va canviar també les seves regles per permetre aquests canvis al seu país.

Prèviament a la temporada de patinatge artístic 2010-2011, hi havia tres segments a les competicions de dansa sobre gel: la dansa obligatòria, la dansa original, i la dansa lliure. El 2010, després d'anys de pressió del Comitè Olímpic Internacional (COI) per reestructurar la competició de la dansa sobre gel a fi de seguir les altres disciplines de patinatge artístic, la ISU va votar a favor de canviar el format de competició eliminant la dansa oibligatòria i original i afegir el nou segment de dansa curta al calendari de competicions. Segons el llavors president de la ISU, Ottavio Cinquanta, els canvis també es van fer perquè "les danses obligatòries no eren gaire atractives per als espectadors i la televisió". Aquest nou format de competició de dansa sobre gel es va incloure per primera vegada a la temporada 2010-2011, incorporant només dos segments: la dansa curta (rebatejada com a dansa rítmica, o RD el 2018) i la dansa lliure.

Dansa rítmica

La dansa rítmica és el primer segment que es realitza en totes les competicions de dansa sobre gel júnior i sènior. A partir del 2022, els patinadors sèniors ja no havien d'incloure una dansa obligatòria; i eren avaluats per una dansa rítmica, que s'avaluava com a element coreogràfic. Aquest tipus de dansa havia d'incloure un aixecament curt de sis segons, una sèrie de girs i una seqüència de passos.

Els ritmes i temes de la dansa rítmica són determinats per la ISU abans de l'inici de cada nova temporada. Aquest segment de dansa s'ha de desenvolupar a través de l'habilitat i la qualitat del patinatge, o mitjançant l'execució de passos amb els dits dels peus, que només s'han de portar a terme per reflectir el caràcter del ball, els matisos i el ritme de la música. La durada màxima de la dansa rítimica és de dos minuts i cinquanta segons. La ISU afirma que el moment en què comença un programa s'ha de jutjar des del moment en què els patinadors comencen a moure's o patinar fins que s'aturen al final del seu programa.

Les primeres competicions internacionals de dansa rítimica es van executar pels ballarins júniors nord-americans Anastasia Cannuscio i Colin McManus, al Grand Prix Junior de Courchevel del 2010. Els ballarins de gel nord-americans Madison Chock i Evan Bates tenen la puntuació dansa rítmica més alta amb 93,91, que van aconseguir al World Team Trophy del 2023.

Dansa lliure

La dansa lliure té lloc després de la dansa rítmica en totes les competicions de dansa sobre gel júniors i sèniors. La ISU defineix la dansa lliure com "el patinatge per part de la parella d'un programa de dansa creativa que combina passos i moviments de dansa que expressen el caràcter/ritme(s) de la música de dansa escollida per la parella". Aquest segment ha d'incorporar una combinació de passos i moviments de dansa nous o coneguts, juntament amb els elements reglamentats. El programa equilibrat ha d'utilitzar tota la superfície de gel. També ha d'incorporar les combinacions d'elements necessàries: girs, elevacions, passos i moviments, i coreografies que expressin tant el caràcter dels competidors, com la música que ells trien. El programa escollit pels patinadors ha de mostrar l'excel·lent tècnica de patinatge dels patinadors, i la seva creativitat en l'expressió, el concepte i l'arranjament. La coreografia de la dansa lliure ha de reflectir els accents, els matisos i el caràcter de la música ballada. Els ballarins han de patinar principalment al ritme de la música i no només amb la melodia. Per als ballarins de gel sèniors, la dansa lliure ha de tenir una durada de quatre minuts; mentre que per als júniors, 3,5 minuts.

Madison Chock i Evan Bates dels Estats Units tenen la puntuació més alta en dansa lliure amb 138,41 punts, que van aconseguir al Trofeu Mundial per Equips del 2023. i que en la combinada global representa 232.32 punts.

La ISU anuncia cada any la llista d'elements obligatoris en la dansa rítmica i la dansa lliure, i els requisits específics de cada element. Es poden incloure els següents elements: l'elevació de dansa, gir de dansa, seqüència de passos, seqüències de girs, elements coreogràfics i, en la dansa rítmica, els elements de dansa amb patrons.

• Elevació de dansa: moviment en què un dels membres de l'equip s'eleva amb l'assistència activa i/o passiva de l'altre company a qualsevol alçada permesa, es manté i es col·loca sobre el gel. La ISU permet qualsevol rotació, posició i canvis de posició durant una elevació de dansa. Les elevacions de dansa es diferencien de les elevacions en parella per garantir que la dansa sobre gel i el patinatge en parella segueixin sent disciplines separades. Després que el sistema de valoració canviés del sistema 6.0 en l'avaluació de la ISU, les elevacions de dansa es van tornar més atlètiques, emotives i amb un sentit de dramatització.

• Gir de dansa: rotació patinada conjuntament per la parella en qualsevol presa. S'executa al voltant d'un eix comú sobre un peu amb o sense canvis de peu per part d'un o tots dos membres.

• Seqüència de passos: sèrie de passos, girs i moviments prescrits o no prescrits.

• Seqüències de girs: conjunt de twizzles, girs seqüencials o una seqüència de girs d'un peu, que es defineix com a "Girs especificats realitzats sobre un peu per cada membre simultàniament, en retenció o per separat".

• Elements coreogràfics: moviments llistat o no, o sèrie de moviment(s) segons s'hagi determinat per la ISU.

Temps

El sistema d'avaluació de la ISU permet que els jutges penalitzin els ballarins de gel amb un punt fins cada cinc segons per acabar les seves actuacions de dansa massa aviat o massa tard. Els ballarins també poden ser penalitzats amb un punt fins cada cinc segons "per sobre del temps permès després de l'últim pas prescrit" (moviment i/o postura final) en les seves actuacions de dansa. Alhora, si comencen els seu programa entre un i trenta segons tard, poden perdre un punt. També poden completar el programa de dansa en més o menys de deu segons dels temps requerits; i en cas contrari, els jutges poden deduir punts per acabar el seu programa fins a cinc segons massa aviat o massa tard. Els ballarins que comencin a patinar qualsevol element després del temps determinat (més els deu segons requerits que tenen per començar), no guanyen punts per aquests elements. Si la durada del programa és "trenta segons o més per sota del rang de temps requerit, no s'atorgarà cap puntuació".

Si un equip realitza un aixecament de dansa que supera la durada permesa, els jutges poden deduir un punt. La durada mínima requerida per a un aixecament de dansa és de tres segons. White argumenta que les deduccions en la dansa sobre gel, en absència d'una caiguda o interrupció, sovint es deuen a aixecaments que duren massa.

Música

Tots els programes de cada disciplina de patinatge artístic s'han de patinar amb música. Les veus amb la música utilitzada en la dansa sobre gel les va permetre la ISU des de la temporada 1997-1998, probablement a causa de la dificultat de trobar música adequada sense lletra per a certs gèneres.

Les infraccions dels requisits musicals tenen una deducció de dos punts, mentre que les relacionades amb els requisits del tempo de la dansa tenen una deducció d'un punt. Si la qualitat o el tempo de la música que la parella utilitza al seu programa és deficient, o si hi ha una aturada o interrupció a la seva música, per qualsevol motiu, han de deixar de patinar quan s'adonin del problema, o al senyal acústic de l'àrbitre. En el cas de què es produeix algun problema amb la música, en un termini de 20 segons després que el programa hagi començat, l'equip pot optar per reprendre el programa, o continuar des del punt on s'ha aturat. Si es produeix algun dels problemes esmentats més de 20 segons després de l'inici del seu programa, l'equip pot reprendre el seu programa des del punt de la interrupció, o al punt immediatament anterior a un element. La parella podrà repetir l'element que s'ha eliminat quan reprenguin el seu programa. No es fan deduccions per interrupcions causades per deficiències musicals.

La ISU proporciona les següents definicions de termes musicals utilitzats en la puntuació de la dansa sobre gel:

• Temps: Una nota que defineix les divisions recurrents regulars d'una peça musical.

• Tempo: Velocitat de la música en pulsacions o compassos per minut.
• Ritme: Patró repetit regularment de pulsacions accentuades i sense accentuació que dóna caràcter a la música

• Compàs: Unitat de música que es defineix per la recurrència periòdica de l'accent. Aquestes unitats tenen el mateix nombre de pulsacions.

• Cop fort: El primer cop del compàs o grup de dues mesures que donen suport al compte de patinatge del ritme

• Cop feble: Per a ritmes amb un compte de patinatge en dues mesures, el primer cop del segon compàs.

Vestuari

La roba que porten els ballarins de gel a totes les competicions internacionals ha de ser "modesta, digna i apropiada per a la competició atlètica, no cridanera ni teatral en el seu disseny". Les normes sobre la roba tendeixen a ser més estrictes en la dansa sobre gel degut a la selecció feta pels ballarins en la dècada dels 1990, segons considera Juliet Newcomer del U.S. Figure Skating. Tanmateix, la roba pot reflectir el caràcter de la música escollida pels ballarins. El seu vestuari no ha de "donar l'efecte de nuesa excessiva inapropiada per a la disciplina".

Tots els homes han de portar pantalons. Les ballarines de gel han de portar faldilles o pantalons. Els elements decoratius del vestuari han de ser no desmuntables;, i els jutges poden deduir un punt per programa si part del vestuari o les decoracions dels competidors cauen sobre el gel. Si hi ha una violació del vestuari o dels accessoris, els jutges poden deduir un punt per programa. Les deduccions de vestuari són rares, ja que, segons Newcomer, quan els patinadors arriben a un campionat nacional o mundial, han rebut prou comentaris sobre el seu vestuari i no estan disposats a arriscar-se a perdre punts.

• Campionat Mundial de Patinatge Artístic sobre Gel
• Patinatge artístic als Jocs Olímpics