Catral

Per explicar el topònim del lloc hi ha tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al-Qatrullat; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum.

El seu terme és de 19,8 km² absolutament plans, regat per la Séquia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.

Com en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i encara que s'apunta als íbers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castellà; posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanç IV de Castella va llevar-los-la per donar-la a l'aragonès Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria a la Corona d'Aragó i posteriorment dins el Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; el 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrèmol va infligir al Baix Segura; la seua terra cultivable augmentà durant les dues primeres dècades del segle xviii a causa del drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.

Quant al cens, l'INE de 2014 enregistrà 8.663 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralenc o catraleny.

Composició de la Corporació Municipal

El ple de l'Ajuntament està format per tretze regidors. A les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits sis regidors del Partit Popular (PP), quatre d'Alternativa por Catral (APC) i tres del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Catral
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Joaquín Lucas Ferrández	1.537	39,81%	6 (+1)
	Alternativa por Catral		Juan José Vicente Martínez	1.070	27,71%	4 (-1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Inmaculada Úbeda Pascual	978	25,33%	3 (+1)
	Altres candidatures			250	6,48%	0 ( -1)
	Vots en blanc			26	0,67%
Total vots vàlids i regidors				3.861	100 %	13
	Vots nuls			44	1,13%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.905	70,63%**
Abstenció				1.624*	29,37%**
Total cens electoral				5.529*	100 %**
Alcaldessa: Inmaculada Úbeda Pascual (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 d'APC i 3 de PSPV)
Fonts: JEC, JEZ Elx, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcaldessa de Catral és Inma Úbeda Pascual (PSPV).

L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en brou. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.

Pel que fa al patrimoni, podem trobar:

• Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle xiv sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
• Ermites de la Puríssima, Santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
• Alguns exemples d'arquitectura rural.

Hi ha l'antiga tradició de "Los Auroros", que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
• El portal de la Vega Baja.