pel·lícula de 1999 dirigida per Spike Jonze

Being John Malkovich

3 min read
In 46 languages

Key facts

data de publicació2 de setembre del 1999

instància depel·lícula

premi rebutGran Premi del Festival de Cinema Americà de Deauville

directorSpike Jonze

gènere artísticcomèdia dramàtica

descrit per la fontMetzler Film Lexikon

All data from the card 24

Direcció: Spike Jonze
Producció: Steve Golin, Vincent Landay, Sandy Stern i Michael Stipe
Guió: Charlie Kaufman
Música: Carter Burwell
Fotografia: Lance Acord
Muntatge: Eric Zumbrunnen
Productora: Propaganda Films i Gramercy Pictures
Distribuïdor: Universal Pictures, Netflix i Vudu
País d'origen: Estats Units
Estrena: 2 setembre 1999
Durada: 108 min
Idioma original: anglès
Rodatge: Long Beach i Nova Jersey
Color: en color
Format: 1.85:1
Pressupost: 13.000.000 $
Recaptació: 23.106.667 $
Gènere: comèdia dramàtica, cinema fantàstic, comèdia, drama i cinema surrealista
Qualificació MPAA: R
Tema: canvi de cossos i identitat personal
Lloc de la narració: Nova Jersey i Nova York
Època d'ambientació: dècada del 1990
Nominacions: Oscar a la millor actriu secundària (2000)Oscar a la millor direcció (2000)Oscar al millor guió original (2000)Premi National Society of Film Critics a la millor pel·lícula
Premis: Gran Premi del Festival de Cinema Americà de Deauville (1999)National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades BAFTA al millor guió original

Being John Malkovich és una pel·lícula dramàtica, de comèdia i fantasia surrealista americana de 1999 dirigida per Spike Jonze i escrita per Charlie Kaufman, tots dos debutant al cinema. La pel·lícula és protagonitzada per John Cusack, Cameron Diaz i Catherine Keener, amb John Malkovich com una versió ficcionada d'ell mateix. Cusack interpreta un titellaire que troba un portal que el porta a la ment de Malkovich.

Estrenada per USA Films, la pel·lícula va rebre un gran reconeixement, amb elogis pel seu guió i direcció, i va recaptar 23 milions de dòlars amb un pressupost de 13 milions de dòlars. La pel·lícula va ser nominada en tres categories als 72ns Premis de l'Acadèmia: Millor Director, Millor Guió Original i Millor Actriu Secundària per a Keener. La pel·lícula va ocupar el lloc 441 a la llista de les 500 millors pel·lícules de tots els temps de la revista Empire del 2008, mentre que l'actuació de Malkovich ocupa el lloc número 90 a la llista dels "100 millors personatges de cinema de tots els temps" de Premiere.

Argument

Craig Schwartz, un titellaire descobreix una porta que du directament al cervell de l'actor John Malkovich.

Aquesta pel·lícula presenta abans de tot les diverses maneres d'abordar una mateixa situació a través de quatre personatges:

Craig, el primer a descobrir el pas, es planteja primer de tot algunes preguntes existencials (que es queden d'altra banda en suspens, es pot pensar que serveixen sobretot per calmar les ganes de comprendre de l'espectador i no continuar estant «bloquejat» sobre aquest punt), després utilitza John com un titella, fent servir entre altres la seva notorietat per complir els projectes que no pot realitzar més que com Craig Schwartz, que consisteix a fer-se conèixer com a titellaire i a viure amb Maxine.
Maxine Lund, segon personatge a saber l'existència del pas cap a John Malkovich, hi veu immediatament un interès financer, i funda una empresa amb Craig. Per a ella, aquest pas és abans de tot alguna cosa que cal aprofitar, com tota la resta, sense interessar-s'hi d'altra banda (no prova el pas, però el manlleva una única vegada per escapar-se). Utilitza igualment de manera indirecta aquest pas aprofitant el fet que dues persones puguin ser en un sol cos. Explica ella mateixa com li agrada que «dues persones la mirin apassionadament a través d'un sol parell d'ulls».
Lotte, la dona de Craig, per la seva part, és més atreta per «l'experiència»: a través de John, descobreix coses noves: ser un home, primer de tot, però també ser lligat per una dona. Utilitza també el pas per anar-se'n al llit amb Maxine, de qui s'enamora. En el transcurs de la pel·lícula, la seva voluntat «d'experimentar» es calma per deixar lloc al seu amor per a Maxine.
Finalment, el capità Mertin, a la «nau corpòria» Dr. Lester, descobridor original del pas, hi veu un mitjà de perllongar la seva existència indefinidament, viatjant de «nau» en «nau». Ocupar-se de la seva pròxima «nau» abans d'entrar-hi es fa fins i tot una de les seves principals preocupacions.