Avellana

L'avellana és un fruit de forma aproximadament esfèrica o ovoide, amb una closca llenyosa que conté una sola llavor. En l'avellaner (Corylus avellana), el fruit fa habitualment entre 1,5 i 2 cm de llargada, tot i que les dimensions varien segons el material vegetal. La closca està envoltada per un involucre foliós, format per bractèoles que creixen i se solden. En aquesta espècie, l'involucre és més curt que el fruit o només una mica més llarg. Els fruits de Corylus maxima, tradicionalment anomenats filberts en anglès, es descriuen com a més allargats.

Quan el fruit madura, es desprèn progressivament de l'involucre. En les poblacions de C. avellana de les illes Britàniques descrites a la bibliografia, el fruit arriba al desenvolupament complet entre l'agost i el setembre i es desprèn durant l'octubre. El gra comestible està recobert per una pell marró, que es pot retirar en el processament. Les avellanes es comercialitzen amb pell o pelades, crues o torrades.

La proporció en pes del gra respecte del fruit amb closca varia segons el cultivar i les condicions de conreu. En la recopilació de Król i Gantner, els valors oscil·len aproximadament entre el 33,2% i el 49,5%. Els percentatges més elevats corresponen als cultivars 'Negret' i 'Pautet', estudiats a Espanya, i 'Davianna', estudiat a Portugal.

Història

El 1995 es van trobar indicis de processament de fruita seca a gran escala durant el mesolític, de fa uns 8.000 anys, en una fossa d'un abocador prehistòric de l'illa de Colonsay, a Escòcia. Els indicis consisteixen en una fossa gran i poc profunda plena de les restes de centenars de milers de closques d'avellana cremades. S'han trobat avellanes en altres jaciments mesolítics, però rarament en aquestes quantitats o concentrades en una sola fossa. Les avellanes es van datar mitjançant la datació per radiocarboni en 7.720 ± 110 BP, que, un cop calibrada, correspon aproximadament al 6000 aC. A la Gran Bretanya només es coneixen jaciments semblants a Farnham, a Surrey, i a Cass ny Hawin, a l'illa de Man.

Aquesta descoberta aporta informació sobre l'activitat comunitària i la planificació durant aquell període. Les avellanes es van collir en un sol any, i l'anàlisi pol·línica suggereix que tots els avellaners es van tallar al mateix temps.

La magnitud de l'activitat i l'escassetat de caça major a l'illa suggereixen que Colonsay podria haver acollit una comunitat que seguia una dieta principalment vegetariana durant la seva estada a l'illa. Originalment, la fossa es trobava en una platja, prop de la riba, i estava associada amb dues fosses més petites revestides de pedra, la funció de les quals continua essent desconeguda, una llar de foc i un segon conjunt de fosses.

El mètode tradicional per augmentar la producció d'avellanes s'anomena brutting. Consisteix a afavorir que l'arbre destini més energia a la producció de gemmes florals mitjançant el trencament parcial, sense separar-les, de les puntes dels brots de l'any, a sis o set grups de fulles del punt d'unió amb el tronc o la branca, al final del període de creixement. El terme tradicional anglès per a un terreny on es conreen avellaners és plat.

Cultivars

Entre els nombrosos cultivars d'avellaner hi ha 'Atababa', 'Barcelona', 'Butler', 'Casina', 'Clark', 'Cosford', 'Daviana', 'Delle Langhe', 'England', 'Ennis', 'Halls Giant', 'Jemtegaard', 'Kent Cob', 'Lewis', 'Tokolyi', 'Tonda Gentile', 'Tonda di Giffoni', 'Tonda Romana', 'Wanliss Pride' i 'Willamette'. Alguns es conreen per qualitats específiques del fruit, com ara la mida gran o la fructificació primerenca o tardana, mentre que d'altres es conreen com a pol·linitzadors. La majoria dels avellaners destinats a la producció comercial es propaguen a partir de rebrots d'arrel. Alguns cultivars tenen un origen híbrid, resultat de l'encreuament entre l'avellaner comú i Corylus maxima.

A Irlanda i al Regne Unit, les avellanes de vegades s'anomenen cobnuts. Una varietat de cultiu específica, les Kentish cobnuts, és la principal varietat conreada en camps coneguts com a plats; es cull a mà i es consumeix tendra. Segons la BBC, a Roughway Farm, prop de Plaxtol, a Kent, hi ha una col·lecció nacional de varietats d'aquestes avellanes. Reben el nom de cobnuts perquè cob era una paraula utilitzada per referir-se al cap, i els infants practicaven un joc en què lligaven un cordill a una avellana i la feien servir per intentar colpejar el cap d'un adversari.

Sistema de cultiu

A Europa, els avellaners es conreen tradicionalment amb diversos troncs, i el sistema radicular pertany a la mateixa varietat. Per facilitar la mecanització i evitar la formació de rebrots, es pot obtenir un arbre d'un sol tronc mitjançant l'empelt d'una pua de la varietat desitjada sobre un portaempelt de Corylus colurna.

Hi ha diverses formes de gestionar el sòl de les plantacions. La proliferació intensa de determinades males herbes pot reduir el rendiment. Per això, s'utilitzen herbicides per mantenir el sòl nu i evitar les pèrdues de rendiment causades per la competència. L'ús de cultius de cobertura protegeix el sòl i frena l'establiment de males herbes sense reduir el rendiment.

Els sistemes silvopastorals, en què es mantenen animals com els porcs a la plantació, o els sistemes silvoagrícoles, en què es fan cultius entre les fileres, podrien aportar noves fonts d'ingressos a la producció d'avellanes i tenir efectes beneficiosos sobre el rendiment gràcies a la fertilització del sòl mitjançant la fixació de nitrogen o els fems dels animals. Aquests sistemes limiten les mesures fitosanitàries, cosa que pot afectar la qualitat i el nivell de producció. Hi ha molt pocs estudis sobre aquests sistemes, fet que comporta més incertesa per al productor.

Collita

La collita es fa quan les avellanes han madurat i han caigut a terra. Habitualment, els productors esperen la caiguda natural dels fruits. El calendari depèn de la regió: a Ontario, la collita sol començar a principis de setembre i pot durar fins a sis setmanes. A Oregon, la caiguda dels fruits es produeix durant diverses setmanes i sovint no s'ha completat fins a l'octubre.

En plantacions petites o joves, les avellanes es poden recollir a mà, amb eines manuals, amb equips d'aspiració o amb xarxes. En plantacions més grans s'utilitzen màquines especialitzades que recullen els fruits del terra. Abans de la collita es manté el sòl pla i ferm i es sega la vegetació arran de terra per facilitar la recollida.

La recollida mecanitzada convencional consta de dues operacions principals. Primer, una escombradora agrupa les avellanes en rengleres entre les files d'arbres, mitjançant dits mecànics o un corrent d'aire. Després, una recol·lectora les aixeca del terra, les separa de fulles, branquillons i terra i les diposita en caixes o vehicles de transport. Els fruits es traslladen a les instal·lacions de processament, on es netegen i s'assequen.

Les escombradores equipades amb bufadors permeten retirar els fruits acumulats a prop dels arbres i poden fer innecessari el rastellat manual complementari. A Oregon, abans de la recollida, les avellanes s'agrupen en una o dues rengleres d'entre 0,6 i 1,2 m d'amplada entre les files d'arbres.

Com que els fruits no cauen tots alhora, molts productors fan diverses passades de collita. El nombre i el moment de les passades depenen de la caiguda dels fruits i de les condicions meteorològiques: la pluja i el vent poden accelerar la caiguda de les darreres avellanes, però també poden deixar el terreny enfangat i dificultar la recollida.

La recol·lectora és una màquina que avança lentament, empesa per un tractor, que aixeca el material del terra i separa les avellanes de les fulles, els embolcalls buits i les branquetes. Quan la recol·lectora passa per les fileres, un cilindre giratori amb centenars de pues recull el material i el diposita sobre una cinta. La cinta transporta el material per damunt d'un bufador i per sota d'un aspirador potent que succiona les partícules lleugeres de terra i les fulles, les separa de les avellanes i les expulsa a la plantació. Les avellanes restants es transporten a un remolc arrossegat darrere de la recol·lectora. Quan un contenidor s'omple d'avellanes, el carretó elevador retira els contenidors plens i n'acosta de buits a la recol·lectora per aprofitar al màxim el seu temps de treball.

S'utilitzen dues estratègies temporals per recollir les avellanes caigudes. La primera consisteix a iniciar la collita aviat, quan n'ha caigut aproximadament la meitat. Com que hi ha menys material a terra, la recol·lectora pot treballar més de pressa i amb menys probabilitat d'avariar-se. La segona opció és esperar que hagin caigut totes les avellanes abans de començar la collita. Tot i que la primera opció es considera la millor de les dues, fer dues o tres passades requereix més temps que fer-ne una de sola.

Té un alt valor nutricional: 16% de proteïnes i 62% d'olis insaturats. A més, conté significatius nivells de tiamina, niacina i alt nivells de calci, magnesi, fòsfor i potassi. També és rica en fibra, greixos saludables, tant monoinsaturats com poliinsaturats, proteïnes, vitamines, minerals i substàncies fitoquímiques protectores.

Les avellanes pertanyen a la família de les Betulaceae i al gènere Corylus. Necessiten d'un clima temperat, però humit, per poder créixer sense problemes i poder produir avellanes. L'avellana sembla haver estat domesticada de manera independent a la Mediterrània, Turquia i l'Iran. Es va difondre d'est a oest, i el cultiu d'avellaner va ser introduït des de la conca mediterrània oriental a Espanya i al sud d'Itàlia per part dels romans.

Entre les seves propietats, l'avellana té una alta concentració en greixos: del 50% al 60%. A més, posseeix un 10% d'aigua, un 5% de sacarosa i proteïnes com la cofilina. En ser ric en magnesi, vitamina B i Vitamina E, aquest fruit sec resulta especialment eficaç contra l'envelliment. Enforteix el sistema nerviós. Les avellanes, que aporten unes 550 calories per cada 100 grams, són una font excel·lent de magnesi i coure.

• Combatre l'estrenyiment.
• Reduir els nivells de colesterol.
• Prevenir malalties cardíaques.
• Combatre el cansament i la fatiga.
• Combatre malalties com l'artritis i l'osteoporosis.
• Eviten la descalcificació.

Menjar fruits secs és saludable, és per això que "tota la població hauria de consumir-ne”. Tot i així, estan contraindicades per a les persones al·lèrgiques als fruits secs (incloent-hi els cacauets, tot i ser llegums).

El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o trinxat). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel qual a vegades es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades. S'utilitzen amb profusió a pastissos, picades, salses, gelats i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata. També es poden usar per a fer oli alimentari.

Als Països Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o bé s'utilitza una barreja d'ambdós fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la salsa mossona, salsa de nadal, romesco, balandra, xató, salvitxada, etc.

També s'usen per a fer dolços, com per exemple, torró, panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. Es poden afegir a cremes de cacau, com la nocilla, emprar per decorar pastissos i galetes, trinxades per a arrebossar (tant dolç com salat) o afegir un toc cruixent a una recepta, etc. A algunes comarques de Catalunya s'utilitzen per a fer orxata.

A Àustria, en especial a Viena, les avellanes trinxades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu tort.

Els principals països productors d'avellana actualment són Turquia, Itàlia, EUA, Espanya, Azerbaidjan, Xina, Iran, Xile, Geòrgia i França.

Avellanes a Catalunya

A Catalunya són especialment conegudes l'avellana de Reus i l'avellana de la Selva, zones d'alta producció d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a més, gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP), tot i que les àrees de conreu han baixat fins a les 9.000 hectàrees i la producció és d'entre 5.000 i 6.000 tones. Les varietats de la DOP Avellana de Reus són la negreta, la pauetet, la gironella, la morella i la culplana. Es comercialitzen crues amb closca i en gra, i torrades. L'avellana de la Selva també sol ser de varietat negreta, però es comercialitzen gairebé exclusivament amb closca.

• A l'antiguitat se li van donar nombroses virtuts màgiques, una de les quals era la de conferir la fertilitat masculina.
• El grup de rock català Els Pets va fer la cançó Menja avellanes que va sortir al seu disc Fruits sex (1992) i al recopilatori Vine a la festa (1995)
• La colla castellera dels Xiquets de Reus utilitza la camisa de color marró avellana degut a la importància d'aquest fruit a la ciutat.

• Avellana de Reus
• Avellana de la Selva
• Fruita seca: ametlla, pinyons, nou, etc.
• Filbertona, el principal component del gust de les avellanes

• Pàgina oficial de la DOP Avellana de Reus.