factograf
CA

artista rus

Aleksandr Benois

Aleksandr Benois

Key facts

data de naixement21 d’abril del 1870
data de defunció9 de febrer del 1960
formació aUniversitat Imperial de Sant Petersburg
ocupaciópintor, escriptor, coreògraf
lloc de naixementSant Petersburg
lloc de defuncióParís
All data from the card 14
Naixement
(ru) Александр Николаевич Бенуа 21 abril 1870 (Julià) Sant Petersburg (Rússia)
Mort
9 febrer 1960 (89 anys)París
Sepultura
Cementiri des Batignolles
Formació
Universitat Imperial de Sant Petersburg (–1894)Segon Institut de Sant Petersburg
Camp de treball
Pintura, disseny escènic, disseny, societat artística, crítica de l'art i estudi de la història de l'art
Lloc de treball
Milà (1947–1956)París (1926–1960)París (1909–1914)París (1905–1907)París (1896–1899)Sant Petersburg (1887–1926)Itàlia La Haia Alemanya Suïssa
Ocupació
pintor, decorador, dissenyador, crític d'art, realitzador, decorador de teatre, dissenyador de vestuari, artista, exlibrista, dibuixant, escriptor, escenògraf, coreògraf, llibretista, historiador de l'art, crític
Localització dels arxius
Arxius departamentals d'Yvelines → carta [ 166J, Ms 620-621]
Família
Benois family (en)
Cònjuge
Anna Karlovna Benois
Fills
Hélène Clément-Benois, Nikolai Aleksandrovich Benois
Pares
Nikolay Benois i Camilla Cavos
Germans
Leonty BenoisAlbert Nikolayevich BenoisEkaterina BenoisMikhail Nikolayevich Benois
Parents
Yevgeny Lansere, cunyatIevgueni Ievguénievitx Lanseré, nebot

Aleksandr Nikolàievitx Benois (rus: Алекса́ндр Никола́евич Бенуа, també anomenat Alexander Benois) (3 de maig de 1870, Sant Petersburg - 9 de febrer de 1960, París) artista influent, crític d'art, historiador, conservacionista, i membre fundador Mir iskusstva. La seva influència en el ballet modern i l'escenografia es considera bàsica.

Nat en el si de la família Benois, membres prominents del segle xix i primers segle XX intelligentsia rusa. El pare d'Alexandre Nicholas Benois i el germà Leon Benois foren notables arquitectes. Alexandre no planejava dedicar la seva vida a art i es graduava en Dret a la Universitat De Sant Petersburg el 1894. Tres anys més tard, mentre era a Versalles, pintava una sèrie d'aquarel·les que descrivien els Últims Passeigs de Lluís XIV. Aquests treballs, exhibits per Pavel Tretyakov el 1897, cridaren l'atenció de Sergei Diaghilev i Leon Bakst. Junts fundaven la revista d'art i moviment Mir iskusstva que apuntava cap a promoure el Moviment Estètic i l'Art Nouveau a Rússia.

Durant la primera dècada del segle xx, Benois continuava editant iskusstva Mir però també seguia altres interessos. Es preparava i publicava unes quantes monografies vers l'art rus del segle xix i Tsàrskoie Seló. Des de 1918 a 1926, dirigia la galeria d'Antics Mestres al Ermitage. El 1903, Benois feia les il·lustracions per a El cavaller de Bronze d'Aleksandr Puixkin.

El 1901, Benois és nomenat director escènic del Teatre Mariïnski. Des de llavors, dedicava gran part del seu temps de planejar dissenys i decorats. Conjunts i vestits que dissenyava per produccions dels Ballets Russos com Les Sylphides (1909), Giselle (1910), i Petruixka (1911) són comptats entre els seus triomfs més grans. Encara que treballava principalment amb Diaghilev per als Ballets Russos, col·labora simultàniament amb el Teatre D'art De Moscou i altres teatres d'Europa.

El fill del seu germà Albert, Nikolai, estava casat amb la cantant d'òpera Maria Kuznetsova. Era l'oncle d'artistes russos Eugene Lanceray i Zinaida Serebriakova, i besoncle de Sir Peter Ustinov.

Les seves Memòries foren publicades en dos volums el 1955.

Treballs

Passeig de l'Emperadriu Elizabet a través dels Carrers Nobles de St. petersburg, 1903
Passeig de l'Emperadriu Elizabet a través dels Carrers Nobles de St. petersburg, 1903
Meditant Pere el Gran meditant la idea de construir sant Petersburg a la Costa del Mar Bàltic
Meditant Pere el Gran meditant la idea de construir sant Petersburg a la Costa del Mar Bàltic
En el quarter alemany, 1911
En el quarter alemany, 1911
3 images

Read next

In 38 languages

Text from Wikipedia, CC BY-SA 4.0 · Source article