8 de febrer

Països Catalans

• 1863 - Mataró: funden la Caixa d'Estalvis Laietana.
• 1976 - Barcelona: importants manifestacions per tota la ciutat, reprimides pels grisos, sota el lema de "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" responent a la convocatòria realitzada per l'Assemblea de Catalunya al Parc de la Ciutadella. Aquestes manifestacions havien estat precedides per les del diumenge anterior dia 1 de febrer.

Resta del món

• 421 - Constanci III esdevé co-emperador de l'Imperi Romà d'Occident.
• 1038 Vladímir, Rus de Kíev: els mongols cremen la ciutat russa.
• 1250 - Setena Croada: els croats ataquen les forces de la dinastia aiúbida a la batalla de Mansura (8-11 de febrer).
• 1037 - Imperi Romà d'Orient: acaba la Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347 amb un acord de pau entre Joan VI Cantacuzè i Joan V Paleòleg.
• 1587 - Castell de Fotheringhay, Northamptonshire, Anglaterra: la reina Maria I d'Escòcia és executada per les sospites que estava involucrada en el complot de Babington que va assassinar la seva cosina, la reina Elisabet I d'Anglaterra.

• 1904 - Lüshun (Dalian, la Xina): el Japó ataca per sorpresa la potent flota russa de l'extrem Orient ancorada a l'aleshores anomenat Port Arthur: hi comença la guerra russojaponesa.
• 1961 - París (França): Desenes de persones moren a mans de la policia en la massacre de París de 1961.

Països Catalans

• 1825 - Castelló de la Plana: Amalia Fenollosa Peris, poetessa i novel·lista romàntica (m. 1869).
• 1885 - Manlleu: Joan Viladomat i Massanas, músic català (m. 1940).
• 1911 - Albalat de la Ribera: Maria Mulet, mestra i escriptora valenciana (m. 1982).
• 1920 - Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016).
• 1924 - Barcelona: Josep Coll i Coll, dibuixant i guionista de còmic català, un dels puntals de la revista TBO.
• 1922 - València: Manuel Oltra i Ferrer, professor de música coral i per a cobla (m. 2015).
• 1935 - Barcelona: Maria Cinta Compta, actriu de teatre i cinema catalana.
• 1955 - Maó, Menorca: Cristina Rita Larrucea, historiadora, arqueòloga i política menorquina.
• 1968 - Castelló de la Plana: Amparo Marco Gual, economista i política valenciana; ha estat diputada i alcaldessa de Castelló.

Resta del món

• 120 - Veti Valent, va ser un astròleg sirià segurament nascut a Antioquia (m. 175)
• 412 - Constantinoble: Procle, filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc. Fou el cap de l'escola platònica d'Atenes, i un dels darrers representants de la filosofia grega i, alhora, del neoplatonisme.
• 882 - Bagdad, Califat Abbàssida: Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid, polític, fundador de la dinastia ikhxídida d'Egipte.
• 1191 - Principat de Vladímir-Súzdal: Iaroslau II de Vladimir, Gran Príncep de Vladimir entre els ans 1238 i 1246.
• 1291 - Lisboa: Alfons IV de Portugal, rei de Portugal entre els anys 1325 i 1357. (m. 1357)
• 1405 - Constantinoble: Constantí XI Paleòleg, darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453 (m. 1453).
• 1487 - Ulrich de Württenberg, duc de Württemberg del 1498 al 1519 i del 1534 al 1550 (m. 1550).
• 1514 - Venècia: Daniel Barbaro, cardenal, patriarca catòlic i humanista italià estudiós de la filosofia, la matemàtica i l'òptica. És conegut com a traductor i comentarista del tractat De architectura de Vitruvi i el tractat de La práctica de perspettiva (m. 1570).
• 1552 - Pons (Charente Marítim): Agrippa d'Aubigné, poeta i soldat francès (m. 1630).
• 1577 - Leicestershire: Robert Burton, clergue i erudit anglès, professor de la Universitat d'Oxford.
• 1591 - Cento, Itàlia: Guercino, pintor barroc italià nascut en la regió d'Emilia, encara que va viure i va pintar també a Roma i Bolonya. Representa el període de transició del classicisme romà-bolonyès al barroc ple (m. 1666).
• 1685 - París:Charles-Jean-François Hénault, escriptor i historiador francès (m. 1770).

• 1700 - Groningen: Daniel Bernoulli, matemàtic neerlandès (m. 1782).
• 1718 - Tolò, França: Joseph-Marie Amiot, jesuïta missioner i pintor francès a Pequín (m. 1793).
• 1741 - Lieja (Principat de Lieja): André Ernest Modeste Grétry, compositor d'òperes i operetes (m. 1813).
• 1805 - Lo Puget Tenier, Alps Marítims (Occitània): Louis Auguste Blanqui, polític i periodista (m. 1881).
• 1819 - Londres (Regne Unit): John Ruskin, escriptor, crític d'art, sociòleg i reformador social (m. 1900).
• 1820 - Lancaster, Ohio (EUA): William T. Sherman, militar estatunidenc (m. 1891).
• 1828 - Nantes (França): Jules Verne, escriptor francès (m. 1905).
• 1831 - Christiana, Delaware: Rebecca Lee Crumpler, primera metgessa afroamericana als Estats Units (m. 1895).
• 1834 - Tobolsk, Rússia: Dmitri Mendeléiev, químic rus, inventor de la taula periòdica (m. 1907).
• 1850 - St. Louis, Missouri: Kate Chopin, escriptora estatunidenca, precursora de l'interès per la llibertat de les dones (m.1904).
• 1860 - Hèlsinki: Selma Kajanus, concertista i professora de piano i arpista (m. 1935).
• 1876 - Dresden: Paula Modersohn-Becker, pintora expressionista alemanya (m. 1907).
• 1911 - Worcester, Massachusetts: Elizabeth Bishop, poeta estatunidenca, Premi Pulitzer de poesia el 1956 (m. 1979).
• 1903 - Sagua la Grande (Villa Clara, Cuba): Antonio Abad Lugo Machín, conegut com a Antonio Machín, cantant cubà (m. 1977).
• 1918 - Madrid (Regne d'Espanya): Enrique Tierno Galván, polític i assagista espanyol (m. 1986).
• 1921 - Wallace, Idaho: Lana Turner, una actriu estatunidenca de Hollywood (m. 1995).
• 1928 - Zerbst (Alemanya): Siegfried Fink, percussionista, compositor i professor alemany (m. 2006).
• 1931 - Marion, Indiana (EUA): James Dean, actor estatunidenc. Mort el 30 de setembre de 1955.
• 1932 - Nova York (EUA): John Williams, Compositor estatunidenc.
• 1933 - Rotterdam (Països Baixos): Elly Ameling, soprano neerlandesa.
• 1937 - París: Françoise Claustre, etnòloga i arqueòloga francesa, directora emèrita de recerca del CNRS (m. 2006).
• 1941 - Omaha, Nebraska, Estats Units: Nick Nolte, actor i productor de cinema estatunidenc.
• 1946 - Maribor, Eslovènia: Berta Bojetu, poeta, escriptora i actriu eslovena (m. 1997).
• 1958 - Acre: Marina Silva, ambientalista i política brasilera; ha estat Ministra de Medi Ambient del Brasil.
• 1975 - Tbilisi, Geòrgia: Rusudan Gotsiridze, bisbe de l'Església Baptista Evangèlica de Geòrgia i defensora dels drets de les dones.
• 1977 - Plymouth, Massachusetts (EUA): Phoenix Farrell, baixista de Linkin Park.
• 1980 - Niort, Deux-Sèvres: Catherine Meurisse, dibuixant de còmics, il·lustradora i guionista francesa.
• 1987 - Stokke: Lise Davidsen, cantant d'òpera noruega.
• 1991 - Bekoji, Etiòpia: Genzebe Dibaba atleta etíop.
• 2001 - Sujeong-dong, Busan, Corea del Sud: Yang Jeong-in, cantant, ballarí, compositor, raper, productor, model, membre de Stray Kids

Països Catalans

• 1910 - Sabadell: Francesc Sallarès i Salt, escolapi català (n. 1838).
• 1914 - Barcelona: Josefa Teixidor i Torres, pintora catalana.
• 1934 - El Pla del Penedès: Dolors Prats i Respall, mestra i pintora (n. 1861).
• 2005 - Vinaròs: Alfred Giner i Sorolla, poeta i farmacòleg valencià (n. 1919).

Resta del món

• 538 - Xois, Imperi Romà d'Orient - Sant Sever d'Antioquia va ser el cap de la tendència monofisita de l'església cristiana al començament del segle vi. Fou patriarca d'Antioquia des del 512 fins el 538.
• 1204 - Constantinoble: Aleix IV Àngel, emperador romà d'Orient del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204, nominalment junt al seu pare Isaac II Àngel. Morí ràpidament a conseqüències d'un cop d'estat, possiblement enverinat
• 1229: Ali ibn Hanzala, sisè cap espiritual del ismaïlisme Tayyibi (secta Ismaïlita) del Iemen, des del 1215 fins el 1229.
• 1250: Mansura (Egipte), Batalla de Mansura - Setena Croada:
  • Robert I d'Artois, príncep de França i comte d'Artois (1237-1250) (n. 1216).
  • Guillem Longenspée el Jove (n. vers 1212), cavaller i croat anglès, fill de Guillem Longespée i Ela, comtessa de Salisbury.
• 1265 - Maragha, Pèrsia: Hülegü, líder mongol que fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265). Net de Genguis Kan i fill de Tului.
• 1285 - Marca de Landsberg: Teodoric de Landsberg, membre de la casa de Wettin que fou marquès de Landsberg des del 1265 fins a la seva mort, que succeí quan tornava de Silèsia després d'haver assistit al matrimoni de la seva germana Gertruda amb el duc Bolko I de Swidnica (n. 1242).
• 1296 - Rogoźno, Regne de Polònia: Premislau II fou Duc de Poznań (1257-1279), de la Gran Polònia (1279-1296), de Cracòvia (1290-1291), i (Pomerània Oriental) de 1294-1296, i a partir de llavors Rei de Polònia des del 1295 fins a la seva mort. Morí assassinat, però les fonts vacil·len a l'hora d'atribuir l'autoria de l'assassinat del rei polonès: el marcgravi de Brandenburg, o algunes famílies poloneses (els Nałęczs o Zarembas o ambdues famílies), i finalment s'intenta reconciliar les dues teories. (n. 1257)
• 1314 - Skadar, actual Albània: santa Helena d'Anjou, reina consort de Sèrbia com a esposa del rei Esteve Uroš I que governà des del 1243 al 1276. L'església ortodoxa la venera com a santa.
• 1382 - Vincennes, Regne de França: Blanca de França, filla pòstuma del rei Carles IV i la seva tercera esposa Joana d'Évreux. Fou duquesa consort d'Orleans pel seu matrimoni amb el seu cosí Felip III de Valois (1336-1375), duc d'Orleans i comte de Turena.
• 1537 - Somasca, Llombardia: sant Gerolamo Emiliani, un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Somasca. Va ser canonitzat i és venerat com a sant per l'Església Catòlica i considerat sant patró dels orfes i nens abandonats (n. 1481).

• 1587 - Anglaterra: Mor executada la fins llavors reina d'Escòcia Maria Stuart (n. 1542).
• 1599 - Edimburg: Robert Rollock, teòleg i ministre de l'Església d'Escòcia, primer regent de la Universitat d'Edimburg (n. 1555).
• 1676 - Moscou: Aleix de Rússia tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al segle xvii. Era fill de Miquel I Romànov (1596-1645) i d'Ievdokia Stréixneva (1608-1645), i el pare de Pere I el Gran (n. 1629).
• 1696 - Moscou: Ivan V de Rússia, tsar de Rússia (amb el seu mig germà més jove Pere I) amb qui va corregnar de 1682 a 1696. Fou el fill més jove d'Aleix I de Rússia i Maria Miloslàvskaia (n. 1666).
• 1884 - Princeton (Nova Jersey, EUA): Arnold Henry Guyot, geòleg i geògraf (n. 1807).
• 1911 - Graus, Ribagorça: Joaquín Costa Martínez, polític, jurista, economista i historiador aragonès (n. 1846).
• 1918 - Barbizon (França): Louis Renault, jurista francès, Premi Nobel de la Pau de 1907 (n. 1843).
• 1921 - Dmítrov (Rússia): Piotr Kropotkin, anarquista rus, geògraf i zoòleg (n. 1842)
• 1932 - Niça: Eugenia Osterberger, compositora i pianista espanyola del Romanticisme (n. 1852).
• 1938 - Gant (Bèlgica): Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga (n. 1856).
• 1957
  • Heidelberg (Alemanya): Walther Bothe, físic, químic i matemàtic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1954 (n. 1891).
  • Washington DC (EUA): John von Neumann, científic, físic i matemàtic estatunidenc jueu d'origen hongarès (n. 1903).
• 1975 - Great Missenden, Buckinghamshire (Anglaterra): Robert Robinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1947 (n. 1886).
• 1999 - Oxford (Anglaterra): Iris Murdoch, escriptora i filòsofa britànica (n. 1919).
• 2002 - Sankt Moritz: Elisabeth Mann Borgese, experta internacional en dret i polítiques marítimes i en la protecció del medi ambient.
• 2008 - Estocolmː Eva Dahlbeck, autora i actriu sueca (n. 1920).
• 2021 - Las Vegas, Nevada (EUA): Mary Wilson, cantant estatunidenca, cofundadora i membre de The Supremes (n. 1944).

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Quinta d'Alexandria, màrtir (259); Juvenci de Pavia, bisbe (397); Màrtirs de Constantinoble (485); Honorat de Milà, bisbe (570); Pau de Verdun, bisbe (649); Nicet de Besançon, bisbe (s. VII); Esteve de Grandmont, fundador dels grandmontesos (1124); Jeroni Emiliani, fundador dels pares somascos (1537); Josefina Bakhita, verge (1947).
  • Beats al Martirologi romà (2011): Pere Igni, monjo (1089); Giuseppina Gabriella Bonino (1906), fundadora de les Germanes de la Sagrada Família de Natzaret.
• Sants que no figuren al Martirologi: Pau, Luci i Ciríac de Roma, màrtirs; Kigwe de Cornualla, verge (s. V); Guetenoc i Jacut de Bretanya (s. VI); Macari d'Auxerre, abat (ca. 585); Drume de Canihuel, eremita (s. V-VI); Màrtirs de Persia (s. VI); Oncho de Clonmore, pelegrí i poeta (ca. 600); Ermenfrid de Verdun, bisbe (612); Elfreda de Whitby, abadessa (714); Laureat de Castelpoto, màrtir; Cuthman de Steyning, eremita (800); Meingold d'Huy, màrtir (ca. 892).
• Beats que no figuren al Martirologi: Jacopa de Settesoli, amiga de Francesc d'Assís (segle xiii).
• Venerables: Milada de Praga, abadessa (994); Isaias Boner, monjo (1471); Philipp Jeningen, prevere (1704).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Alfons de Riera, Francesc d'Aretto, Dionisi Rugger i François Donsu.

Església Copta

• 1 Meixir: Els 150 Pares del Concili de Constantinoble I (381); Pere I d'Alexandria, bisbe i màrtir (311).

Església Apostòlica Armènia

• 19 Arac': Terratrèmol al temps de Teòfil el Jove; Espensip, Elasip, Melasip i Neonil·la, màrtirs a Capadòcia; Xenofon, Maria, Arcadi i Joan (510).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 21 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 26 de gener del calendari julià.

• Sants: Ananies, Pere i set soldats màrtirs de Fenícia (295); Ammon, deixeble d'Antoni el Gran (350); Simeó el Vell del Sinaí (ca. 390); Paula de Roma, verge (404); Xenofont, Maria, i els seus fills Arcadi i Joan de Constantinoble (510); Gabriel de Jerusalem, abat (s. V); Josep Estudita, bisbe de Tessalònica (832); troballa de les restes de Teodor Estudita en 845; David IV de Geòrgia, rei (1113); Xenofont de Robeiki, monjo (1262); Gabriel de Novgorod, metropolità (1801); Matuixka Maria de Gatxina, màrtirs (1930); Ciril de Kazan, màrtir (1937); Arcadi, Joan, màrtirs (1938)

• Climent l'Estilita, monjo (1111); Dos màrtirs de Frígia

• David IV de Geòrgia, rei (1113).

Església Evangèlica d'Alemanya

• Georg Wagner, màrtir (1527).